L'actualitat de tot el Vall d'Hebron

Vall d'Hebron és el primer centre de l'Estat a oferir un assaig clínic amb cèl·lules CAR exclusiu en limfomes

Cél·lules CAR, limfoma, VHIO
dijous, 14 juny, 2018

Aquest és el primer assaig clínic internacional amb cèl·lules CAR focalitzat en limfomes disponible a Europa. El Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) serà el primer centre que oferirà aquesta teràpia a Espanya a pacients clínicament seleccionats afectats de limfomes resistents i que ha demostrat en estudis inicials una eficàcia superior a tractaments convencionals i amb menys efectes secundaris.

Comença a l’Estat el primer assaig clínic amb cèl·lules CAR per a pacients amb limfomes agressius tipus B. El Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) serà l’únic centre espanyol que oferirà l’assaig clínic –Transcend world- a pacients clínicament seleccionats afectats de limfomes que no responen a altres teràpies. Aquest tractament amb cèl·lules CAR (de l’anglès Chimeric Antigen Receptor) ha demostrat en fases prèvies una alta eficàcia e pacients amb limfomes recaiguts i refractaris, tot plegat amb pocs efectes secundaris.

L’assaig es fa en aquells centres d’excel·lència que poden abordar tractaments d’alta complexitat. El VHIO n’és un, gràcies al seu model de recerca translacional, ja que l’assaig integra diversos grups membres del Vall d’Hebron Barcelona Campus Hospitalari: el Grup d’Hematologia Experimental del VHIO, del qual forma part el Dr. Pere Barba, investigador principal de l’assaig clínic al VHIO, que dirigeix el Dr. Francesc Bosch, i el Servei d’Hematologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, també dirigit pel mateix Dr. Bosch, d’on procedeixen els pacients seleccionats. A més, a la Unitat de Trasplantaments d’Hematologia s’administrarà aquesta teràpia.

Aquest nou tractament està orientat a pacients afectats de limfoma difús de cèl·lules grans B, que és un dels subtipus més freqüents de limfoma i suposa aproximadament un 30% del total. Tot i que la primera opció de tractament en aquest tipus de limfomes segueix sent la immunoquimioteràpia amb fàrmacs quimioteràpics, a més d’anticossos monoclonals, quan aquests tractaments deixen de ser efectius es recorre al trasplantament de cèl·lules mare de medul·la òssia, bé sigui autòleg (del mateix pacient) o al·logènic (de donant compatible), ja en fases més avançades. No obstant això, hi ha un grup de pacients en què la malaltia no respon a aquests tractaments, i són casos anomenats recaiguts o refractaris. “Sol tractar-se de pacients amb limfomes molt agressius que no responen als tractaments disponibles, i aquests són els candidats per a aquesta nova teràpia amb cèl·lules CAR. La nostra estimació és que un cop avançat l’estudi, un 25% dels pacients amb limfoma agressiu B difús de cèl·lules grans es puguin beneficiar d’aquesta teràpia”, afirma el Dr. Pere Barba, responsable d’aquest estudi al VHIO.

La teràpia CAR consisteix en la inclusió d’un receptor dels limfòcits B a la superfície del limfòcit T normal del pacient, de manera que es produeix una destrucció directa de la cèl·lula tumoral. Un cop inclòs aquest receptor, pot reconèixer i acoblar-se a l’antigen que genera el mateix limfòcit B tumoral, és a dir, les cèl·lules del limfoma.

Comparteix aquest contingut