L'actualitat de tot el Vall d'Hebron

Vall d’Hebron rep sis ajuts de l’AECC per avançar en la recerca en càncer

Beques AECC 2021
dijous, 11 novembre, 2021

Sis investigadors i investigadores del Campus Vall d’Hebron rebran ajuts per a la recerca en càncer que atorga l’AECC.

L’Associació Espanyola Contra el Càncer ha lliurat els seus Ajuts en Investigació 2021 en un acte celebrat a la seu de l’organització a Barcelona. En total han estat 186 projectes i prop de 20M€ atorgats amb l’objectiu de continuar avançant en la recerca en càncer centrada en el pacient i continuar augmentat la supervivència en càncer. Entre els projectes impulsats es troben sis que es portaran a terme al Campus Vall d’Hebron, liderats per la Dra. Fernanda da Silva i la Dra. Eva Colàs, investigadores del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR); i la Dra. Isabel Puig, la Dra. Carolina Ortiz, el Dr. Enrique Javier Arenas i la Dra. Mara Cruellas, investigadors del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO).

En l’acte d’adjudicacions han participat el Dr. Laureano Molins, vicepresident de l’Associació Espanyola Contra el Càncer i president de l’Associació a Barcelona, Isabel Orbe, directora general de la Fundació Científica de l’Associació i els investigadors adjudicatoris: la Dra. Fernanda da Silva Andrade, del VHIR, el Dr. Antoni Castells, de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica i la Dra. Immaculada Martínez-Rovira, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Després de l’acte de lliurament dels ajuts, els investigadors han participat en una taula rodona en què han aportat la seva visió sobre la necessitat de continuar investigant en càncer i la importància de rebre suport com el de l’Associació Espanyola Contra el Càncer.

Nanomedicines dirigides per al tractament del glioblastoma multiforme

Gràcies a l’Ajut Investigador AECC 2021 de 200.000€, la Dra. Fernanda da Silva treballarà en una nova estratègia terapèutica basada en la nanotecnologia per al tractament del glioblastoma multiforme, un dels càncers cerebrals més agressius que actualment mostra resistència a les teràpies provocant recaigudes.

Una de les dificultats en el tractament d’aquest tipus de tumors és que el cervell està protegit per la barrera hematoencefàlica, que impedeix l’arribada de fàrmacs. A causa de la seva petita mida, les nanopartícules són capaces de travessar aquesta barrera i serveixen de vehicle per transportar fàrmacs antitumorals de forma específica. A més, és possible modificar la superfície de les nanopartícules perquè reconeguin específicament les cèl·lules mare tumorals, responsables de la resistència a les teràpies. “A partir d’aquest coneixement, els investigadors desenvoluparan una teràpia més eficaç basada en l’ús de nanopartícules”, explica la Dra. da Silva.

Test diagnòstic personalitzat i no invasiu de càncer d’endometri

La Dra. Eva Colàs ha rebut un Ajut ERA PerMed per al desenvolupament d’un kit per al diagnòstic molecular del càncer d’endometri que analitza l’expressió d’una signatura de biomarcadors proteics en el fluid uterí. Aquest nou sistema simplifica el procés, accelera el resultat i redueix el cost. Es tracta d'un ajut cofinançat per l'AECC i per l'ISCIII per al projecte en què participen sis centres europeus.

El càncer d’endometri és un dels càncers més freqüents en dones. Per tant, com afirma la Dra. Colàs, “una eina de cribratge permetria fer un diagnòstic precís a la primera consulta i afavorir el diagnòstic precoç, la qual cosa es tradueix en una reducció de la mortalitat de les pacients”.

Com evitar les recaigudes en càncer

La Dra. Isabel Puig, investigadora del Grup de Cèl·lules Mare i Càncer del VHIO que dirigeix ​​el Dr. Héctor G. Palmer, ha rebut un Ajut Investigador AECC 2021 per avançar en el desenvolupament d’una nova teràpia antitumoral més eficaç enfront de les recaigudes. “Les recaigudes suposen actualment una de les principals causes de mort per càncer”, explica la Dra. Isabel Puig.

Un dels obstacles més difícils per aconseguir una teràpia eficaç i duradora contra el càncer és que les cèl·lules tumorals són capaces d’adoptar, de vegades, múltiples estratègies per escapar-se del tractament, cosa que comporta la reaparició de la malaltia. “En estudis previs hem identificat un regulador que controla diverses d’aquestes estratègies de resistència i ara pretenem buscar teràpies per eliminar-lo, cosa que suposaria un enfocament terapèutic molt eficaç contra la recaiguda del càncer”, afegeix la Dra. Isabel Puig.

Detecció precoç de càncer de mama associat a l’embaràs

Un altre dels projectes que han estat seleccionats per l’AECC és el liderat la Dra. Carolina Ortiz, del Grup de Càncer de Mama del VHIO que dirigeix ​​la Dra. Cristina Saura. Aquest projecte ha rebut un Ajut Clínic Junior AECC 2021. S’hi estudiarà l’ús de l’anàlisi de la llet materna com a biòpsia líquida per a la detecció precoç i no invasiva del càncer de mama associat a l’embaràs. “Durant la lactància, la llet materna es transporta a través dels conductes mamaris. Per tant, és concebible que hi hagi fraccions d’ADN circulant procedent de tumors de mama, anomenat ADN tumoral circulant, que es puguin aïllar de la llet materna”, explica la Dra. Ortiz.

En estudis preliminars, al VHIO es va poder aïllar ADN circulant de la llet materna d’almenys 10 pacients amb càncer de mama associat a l’embaràs, incloent-hi pacients en estadi primerenc, i es va observar que les mutacions del tumor també eren presents a l’ADN circulant tumoral aïllat de la llet materna. “La nostra hipòtesi és que la detecció d’ADN tumoral circulant en llet materna es pot utilitzar com a nou biomarcador no invasiu per al diagnòstic precoç del càncer de mama associat a l’embaràs”, afegeix la Dra. Carolina Ortiz.

Investigant noves dianes i teràpies per superar la resistència a immunoteràpies

El Dr. Enrique Javier Arenas, del Grup de Factors del Creixement del VHIO que dirigeix ​​el Dr. Joaquín Arribas, ha estat un altre dels seleccionats per rebre un Ajut Postdoctoral AECC 2021 per a un projecte que ajudi a superar la resistència a immunoteràpies. El sistema immune pot reconèixer els tumors com a ens estranys que han de ser eliminats. Una de les estratègies més prometedores per potenciar la resposta immune antitumoral és la creació de contactes físics entre el sistema immune i les cèl·lules del tumor que facilitin que les primeres actuïn sobre les segones. Per poder generar aquests contactes cal un factor d’ancoratge a la cèl·lula tumoral. “Malauradament, malgrat els èxits en aquest àmbit, les resistències als tractaments d’immunoteràpia continuen sent un obstacle insuperable. Recentment el nostre grup ha establert models de resistència a teràpies basades en cèl·lules T i ha identificat un nou mecanisme de resistència. Hem demostrat que la deficiència en la ruta d’interferó-gamma a les cèl·lules tumorals indueix una resistència intrínseca a la mort intervinguda per limfòcits T actius”, explica el Dr. Enrique Javier Arenas.

En funció dels resultats previs obtinguts per la seva recerca, el nou projecte pretén fer servir aquest model de resistència per trobar noves estratègies terapèutiques que puguin ser ràpidament aplicades a la pràctica clínica. “A més, explorarem el mecanisme biològic de les cèl·lules resistents i la seva connexió amb la resposta a interferó-gamma i la resistència a immunoteràpies”, afegeix el Dr. Enrique Javier Arenas. En resum, aquest projecte permetrà desenvolupar una estratègia terapèutica combinatòria nova i més eficaç basada en la immunoteràpia per al tractament del càncer.

Comparteix aquest contingut
 
Notícies i activitats
Descobreix més