Vall d’Hebron mostra els beneficis sobre la microbiota d’una dieta rica en verdura, fruita, llegums i cereals integrals

La dieta és un factor clau per tenir una bona salut. Per tal d’entendre el paper de la microbiota intestinal en aquesta relació, el grup de Recerca en Microbioma del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha liderat un treball per analitzar la microbiota en funció de la dieta, l’estil de vida i el lloc de residència. L’estudi, dut a terme amb persones de les diferents regions d’Espanya, ha estat recentment publicat a la revista npj Biofilms and Microbiomes.

La microbiota es pot veure influenciada per multitud de factors personals, d’estil de vida i ambientals. Un dels objectius del treball del VHIR ha estat entendre com les recomanacions nutricionals nacionals poden influir en la microbiota i, per tant, en la salut. “És un dels majors estudis sobre la composició i la funció de la microbiota intestinal en funció de la dieta i l’estil de vida a la població espanyola”, assegura la Dra. Chaysavanh Manichanh, cap del grup de Recerca en Microbioma del VHIR i investigadora de l’àrea de Malalties Hepàtiques i Digestives del CIBER (CIBEREHD).

El treball ha comptat amb la participació de 1.001 participants sans de totes les comunitats autònomes d’Espanya, dividits en quatre regions: mediterrània, nord, interior, i illes. Tothom va respondre uns qüestionaris amb dades personals, de lloc de residència, i sobre la dieta en el moment d’inici de l’estudi, sis i dotze mesos després. En total, es van recol·lectar més de 2.000 perfils de dieta entre tots els participants. A més, van donar mostres de femta per analitzar la microbiota intestinal.

En total, es va analitzar el microbioma de 500 d’aquests participants sans i es va comparar amb el d’altres 321 persones amb malaltia inflamatòria intestinal (MII). L’equip ha estudiat prèviament aquesta patologia i ha mostrat que hi ha una alteració en la composició i diversitat de la microbiota present a l’intestí (disbiosi). “Aquesta metodologia ens permet conèixer com és de semblant la microbiota d’una persona sana, en funció de la seva dieta, a la d’una persona amb MII”, explica Zaida Soler, investigadora predoctoral del grup de Recerca en Microbioma del VHIR.

Els resultats de l’anàlisi van mostrar que el fet de tenir una dieta sana, segons les recomanacions nacionals, s’associa a un millor microbioma. Per exemple, dietes riques en nous, fruites i verdures es relacionaven amb una major diversitat de la microbiota i menys disbiosi associada a la MII. En canvi, els dolços, el pa blanc o els refrescos es relacionen amb menys diversitat a la microbiota i, per tant, més similitud a la MII.

A més, es va identificar que la dieta no només afecta la diversitat sinó també a la composició de la microbiota. Una dieta sana s’associa a bacteris relacionats amb el manteniment de la barrera intestinal, i també amb bacteris d’efecte antioxidant.

Diferències segons l’edat, el gènere o el lloc de residència

Amb l’objectiu d’entendre les diferències segons les característiques personals, es va estudiar la relació segons l’edat o el gènere. Es va observar que, en general, les persones d’edat més avançada tenen una millor dieta (més consum de pa integral, nous, fruites...). D’altra banda, els homes consumeixen més menjars preparats i begudes alcohòliques i menys pa integral o verdures que les dones. Això es reflectia en tenir una microbiota més o menys alterada.

Segons el lloc de residència, també es van identificar diferències. Per exemple, les zones de l’interior d’Espanya mostraven un patró de dieta més sana, sobretot amb un major consum de llegums, els quals tenen molts beneficis per a la salut perquè són riques en nutrients i compostos com proteïnes, fibra, vitamines i minerals.

“Hem de tenir en compte, però, que la microbiota no només depèn de la dieta, sinó que és multifactorial. Per tal d’estudiar-la, hem de fixar-nos tots aquests factors”, explica la Dra. Manichanh.

Un projecte amb la implicació de la ciutadania

Aquest estudi ha estat possible gràcies a la participació d’un miler de participants, els quals han tingut un paper destacat en la recerca i en la recollida de mostres. Per facilitar l’obtenció de les dades, l’equip investigador va crear una pàgina web a través de la qual les persones podien omplir el formulari sobre les seves dades personals i la dieta.

A més, aquesta pàgina ofereix recursos per explicar la importància del projecte i l’impacte de la recerca, per tal de crear nexes entre els participants i la comunitat científica. “Aquesta web posa a l’abast de tothom la informació del projecte i, a més, cada participant ha pogut tenir accés privat a dades sobre el seu consum d’aliments i composició de la seva microbiota. És la forma de fer visible el paper tan rellevant que té la ciutadania en la ciència”, conclou la Dra. Manichanh.