Una recerca de Vall d’Hebron descriu un mecanisme pel qual l’envelliment del cor afavoreix la insuficiència cardíaca

La insuficiència cardíaca és una de les principals causes de discapacitat, rehospitalització i mort en persones grans. Malgrat el seu enorme impacte sanitari, els mecanismes que expliquen per què el cor envellit és més vulnerable a aquesta malaltia continuen sense entendre’s completament. Un estudi liderat pel grup de Malalties Cardiovasculars del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha identificat una causa clau que afavoreix el deteriorament del cor quan envelleix. El treball s’ha dut a terme en col·laboració amb les àrees de Malalties Cardiovasculars i d’Epidemiologia Salut Pública del CIBER (CIBERCV i CIBERESP), el Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars (CNIC) i la Universitat Thomas Jefferson de Filadèlfia i ha estat publicat a la revista Aging Cell.

De l’acumulació de productes del metabolisme al deteriorament del cor

Per investigar què passa al cor amb l’envelliment, l’equip ha estudiat models animals* que de forma fisiològica assoleixen edats avançades combinats amb models cel·lulars de simulació d’envelliment. Mitjançant tècniques de microscòpia d’alta resolució i anàlisi proteòmica massiva, s’han analitzat amb detall els canvis que es produeixen a l’interior de les cèl·lules.

D’aquesta manera, els investigadors han identificat el paper clau dels productes de la glicació avançada (AGEs) sobre les mitocòndries, els orgànuls encarregats de generar energia dins de cèl·lules. Els AGEs són compostos químics derivats del metabolisme i, a mesura que acumulen a les mitocòndries, fan que aquests orgànuls perdin la seva eficiència energètica. Aquest procés té un efecte en cadena: el dany químic també afecta als lisosomes, responsables d’eliminar els components cel·lulars danyats, i provoca una alteració progressiva del sistema de reciclatge cel·lular, afavorint l’acumulació de residus dins les cèl·lules.

La persistència d’aquest estrès cel·lular fa que una part dels cardiomiòcits entri en un estat de senescència, una transformació que els permet sobreviure però afecta la seva funció normal. “Aquestes cèl·lules, tot i que no moren, desenvolupen canvis estructurals i funcionals importants i adopten un perfil proinflamatori que es propaga localment i contribueix al deteriorament del cor”, explica la Dra. Marisol Ruiz Meana, investigadora principal del grup de Malalties Cardiovasculars del VHIR i del CIBERCV.

Cap a noves estratègies terapèutiques

Els resultats obren la porta a noves vies terapèutiques orientades a prevenir o retardar la insuficiència cardíaca associada a l’envelliment. En particular, intervenir sobre els mecanismes que provoquen la generació d’AGEs o restaurar l’activitat digestiva dels lisosomes podrien ser estratègies prometedores.

“La identificació d’aquest mecanisme ens permet entendre millor com l’envelliment afavoreix l’inici d’una insuficiència cardíaca i obre noves oportunitats per desenvolupar teràpies dirigides a protegir el cor”, conclou la Dra. Marisol Ruiz-Meana.

Aquest estudi ha estat finançat per l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII), organisme depenent del Ministeri de Ciència i Innovació.

*Declaració Institucional sobre l’ús d’animals d’investigació