La inversió pública en trasplantaments de fetge salva vides i també és rendible en termes econòmics i socials

La inversió pública en trasplantaments hepàtics no només salva vides i millora de manera substancial la supervivència i la qualitat de vida dels pacients, sinó que, a més, genera un retorn social i econòmic positiu a llarg termini. Ho ha demostrat un estudi pioner liderat per investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), l'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) i l'Hospital Universitari Vall d'Hebron. Més de quatre dècades després del primer trasplantament de fetge a Espanya, realitzat el 1984, aquest és el primer estudi que fa un balanç global de l'impacte d'aquestes intervencions, no només des de la perspectiva de la salut dels pacients, sinó també des d'un vessant econòmic i social.

L’estudi indica que actualment els pacients trasplantats de fetge aporten almenys 100 milions d’euros anuals a l’economia espanyola. Aquesta xifra supera la inversió anual en trasplantaments de fetge, que se situa al voltant dels 75 milions d’euros. Si també es tenen en compte els costos del tractament post-intervenció -una teràpia immunosupressora de per vida per evitar el rebuig de l'òrgan trasplantat-, aquesta inversió pujaria a un total de 90 milions d'euros anuals. La investigació parteix de dades oficials i històriques del Registre Espanyol de Trasplantament Hepàtic (RETH), l'ONT i la Societat Espanyola de Trasplantament Hepàtic (SETH), que engloben els trasplantaments fets entre 1984 i 2024.

El sistema és rendible des de principis del segle XXI

Quan es van començar a fer trasplantaments de fetge, a mitjans de la dècada dels 80, amb prou feines s'efectuaven unes poques dotzenes cada any, mentre que actualment se'n fan uns 1.200 a l'any. Precisament, quan va començar a estabilitzar-se aquesta xifra, a principis de la dècada de 2010, es van equilibrar els costos de l'operació i el tractament dels pacients amb el seu retorn econòmic a la societat, i avui dia el balanç ja és clarament positiu. Això és possible gràcies a les contribucions econòmiques dels pacients en edat de treballar (població activa), tot i que cal no oblidar que els nens i nenes trasplantats acabaran fent el mateix a més llarg termini i que les persones grans, davant les previsions de creixement de l'esperança i la qualitat de vida, podran fer cada vegada més aportacions a la societat més enllà del mercat laboral. 

Més esperança de vida dels pacients, sobretot dels nens i nenes

La investigació també revela un augment de l'esperança i la qualitat de vida dels pacients trasplantats. Si a la dècada dels 80, els pacients guanyaven de mitjana 10 anys de vida, avui aquesta xifra oscil·la entre els 16 i els 20 entre els adults i entre els 21 i els 29 en el cas dels infants, pels importants avenços en la cirurgia pediàtrica. Actualment, el sistema espanyol de trasplantaments de fetge és un referent internacional i la taxa estatal de donacions d'òrgans, una de les més grans del món (52,6 per cada milió d'habitants).

Els resultats de l'estudi s'han publicat en un article de Health Economics Review. A la UPF, la investigadora principal és Gemma Piella, codirectora del grup SIMBYOsys de la Unitat BCN MedTech del Departament d'Enginyeria, que ha dirigit l'estudi juntament amb Gloria de la Rosa (Organització Nacional de Trasplantaments) i Concepción Gómez Gavara (vinculada a l’Hospital Universitari Vall d'Hebron durant la realització d'aquest estudi i ara, a l’Hospital Clínic Barcelona). Altres coautors són Edson Plasencia (autor principal de l'article, del grup SIMBYOsys de la UPF), Gloria Merino Pinto (Centre de Recerca en Economia i Salut -CRES- del Departament d'Economia i Empresa de la UPF), Roger Sabater Mezquita (CRES de la UPF i Departament d'Econometria, Estadística i Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona), Itxarone Bilbao (Hospital Universitari Vall d'Hebron i Departament de Cirurgia de la UAB) i Gerardo Blanco-Fernández (SETH i Hospital Universitari de Badajoz).

Roger Sabater (UPF i UB) i Edson Plasencia (UPF) destaquen: "A causa dels graduals avenços tecnològics, s'han acumulat cada vegada més receptors supervivents contemporanis en edat laboral, la renda dels quals supera els costos per nous trasplantaments i tractaments immunosupressors en cada any dels últims quinze, i cada vegada amb un més marge més gran. Aquesta tendència continuarà de cara al futur si la tecnologia innovadora és capaç de seguir millorant la supervivència i reduint la probabilitat de retrasplantament”.

Gloria de la Rosa, metgessa adjunta de l'ONT, afegeix que aquest estudi mostra el valor de disposar de registres nacionals robustos i sostinguts en el temps: “El Registre Espanyol de Trasplantament Hepàtic, juntament amb les dades de l'ONT sobre donació, llista d'espera i activitat de trasplantaments, fan possible analitzar quatre dècades d'evolució del trasplantament hepàtic a Espanya amb una visió clínica, organitzativa i social. Aquestes dades són essencials per avaluar resultats, orientar la planificació i seguir millorant un model basat en la qualitat, equitat i solidaritat dels donants i les seves famílies”.

Pel que fa als reptes de futur, Gemma Piella (UPF) explica que el nombre de donants encara és inferior al de pacients en llista d'espera. Això l'ha portat a desenvolupar un nou sistema intel·ligent, Livercolor, que permetrà reduir el marge d'error dels mètodes actuals per identificar quins fetges donats són aptes per a un trasplantament i evitar que es desaprofitin òrgans vàlids. Piella remarca "el potencial de la tecnologia biomèdica per millorar encara més l’eficiència del sistema".

La Dra. Concepción Gómez Gavara explica: "la innovació en l'àmbit del trasplantament ha estat tradicionalment un repte especialment complex, ja que qualsevol nova tecnologia ha de demostrar amb el màxim rigor que pot millorar els resultats actuals sense comprometre la seguretat dels pacients ni la supervivència dels empelts. Amb aquesta visió vam iniciar una línia de treball que combina experiència clínica i quirúrgica amb coneixement tecnològic i enginyeria, i que va donar lloc a LiverColor, un model de trasplantament més precís, objectiu i personalitzat". Actualment, des de l'Hospital Clínic Barcelona, Gómez Gavara continua impulsant-ne el desenvolupament i l'evolució, explorant noves aplicacions i oportunitats d'innovació que permetin continuar millorant el procés de trasplantament.