Una prova física de menys de deu minuts identifica les persones grans amb càncer que presenten un risc més elevat de mortalitat després d'un any

Un estudi liderat pel Parc Sanitari Pere Virgili (PSPV) i el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), publicat recentment a The Journals of Gerontology: Series A, una de les principals revistes científiques del món en gerontologia i envelliment, ha conclòs que una prova física que es pot realitzar en menys de deu minuts identifica amb precisió les persones grans amb càncer que presenten un risc més elevat de morir en el termini d'un any, obrint el camí cap a un abordatge més personalitzat de l'oncologia geriàtrica.

La investigació demostra que la Short Physical Performance Battery (SPPB), una senzilla avaluació basada en l'equilibri, la velocitat de la marxa i la força muscular de les extremitats inferiors, ofereix una capacitat pronòstica comparable a la d'eines de valoració de la fragilitat derivades d'avaluacions geriàtriques molt més completes. A més, es tracta d'una eina objectiva, ràpida i fàcil d'administrar, que pot ser realitzada fins i tot per professionals sanitaris sense formació geriàtrica especialitzada.

L'estudi, titulat Predicting One-Year Mortality in Older Cancer Patients: Performance of G8, SPPB, and IF-VIG in the PROFIT Study, va incloure 229 pacients de 65 anys o més amb càncer de pulmó, pròstata, colorectal i altres càncers gastrointestinals, tant ingressats a l'hospital com atesos en consultes externes del Parc Sanitari Pere Virgili de Barcelona, l'Hospital Universitario de Navarra de Pamplona i l'Institut Català d’Oncologia (ICO) de Girona.

Avaluació de la fragilitat: una pedra angular de l'oncologia geriàtrica de precisió

A l'inici de l'estudi, els pacients van ser avaluats mitjançant tres eines diferents de valoració de la fragilitat (SPPB, l'eina de cribratge G8 i Índex de Fragilitat IF-VIG). Posteriorment, els investigadors van fer un seguiment durant un any per determinar els resultats de supervivència. Van observar que els pacients identificats com a fràgils presentaven més del doble de risc de mort que els pacients no fràgils, fins i tot després de tenir en compte l'edat, el sexe, el nivell educatiu, la càrrega de comorbiditat, l'estat funcional basal i la localització del tumor primari. "La fragilitat és un indicador molt més útil que l'edat cronològica a l'hora de prendre decisions terapèutiques. Ens permet avaluar la reserva fisiològica i funcional de cada persona i adaptar el tractament a la seva situació real", explica el Dr. Marco Inzitari, director general del Parc Sanitari Pere Virgili, corresponsable del grup d’Investigació en Envelliment, Fragilitat i Transicions a Barcelona (REFiT BCN) del VHIR i investigador principal del projecte PROFIT.

Segons l'especialista, dues persones de la mateixa edat poden presentar una resiliència molt diferent davant del càncer i diferents capacitats per tolerar el tractament oncològic. Fins i tot a una edat avançada, algunes persones grans mantenen una bona reserva funcional i poden beneficiar-se de teràpies més intensives, mentre que d'altres, encara que siguin més joves, poden presentar una fragilitat significativa, fet que fa més apropiades estratègies terapèutiques menys agressives, amb un èmfasi més gran en el confort i la qualitat de vida. "Les decisions terapèutiques no haurien d'estar determinades únicament per l'edat o pel tipus i les característiques del càncer, sinó per la reserva fisiològica, la capacitat i l'estat funcional de cada persona i el seu nivell de fragilitat", subratlla el Dr. Inzitari.

Més enllà del seu valor pronòstic, les eines de valoració de la fragilitat són essencials per avançar cap a una medicina personalitzada i de precisió en l'atenció a les persones grans amb càncer. La seva rellevància cobra encara més importància davant de l'augment previst de la incidència de la malaltia: segons les últimes dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), actualment es diagnostiquen al voltant de 20,6 milions de nous casos de càncer a l'any al món i es preveu que aquesta xifra arribi a gairebé els 35 milions el 2050, prop d'un 70 % més.

Les escales de fragilitat permeten realitzar una avaluació integral de l'estat físic i funcional dels pacients, ajuden a optimitzar la intensitat del tractament, possibiliten un seguiment continuat al llarg de tot el procés d'atenció oncològica i contribueixen a preservar la qualitat de vida. També faciliten un abordatge multidisciplinari, permetent que oncòlegs, geriatres, professionals d'infermeria, fisioterapeutes, dietistes i altres professionals sanitaris comparteixin una valoració objectiva de l'estat funcional de cada pacient i prenguin decisions terapèutiques coordinades i centrades en la persona.

L'SPPB: precisa, ràpida i fàcil d'utilitzar

Els investigadors van comparar l’SPPB amb les dues altres eines de valoració geriàtrica (Índex de Fragilitat IF-VIG i el qüestionari G8). Tot i que les tres van mostrar una associació significativa amb la mortalitat al cap d'un any, l’SPPB i l'IF-VIG van demostrar una capacitat més gran per predir-la que el G8, reforçant el seu valor com a eines pràctiques desuport a la presa de decisions clíniques en persones grans amb càncer. En concret, els pacients classificats com a fràgils mitjançant l’SPPB van presentar més del doble de risc de morir que els pacients no fràgils (2,53), mostrant una capacitat pronòstica molt similar a la de l'IF-VIG (2,42), que es basa en una avaluació geriàtrica més completa i requereix considerablement més temps i recursos. En comparació, el qüestionari G8 va mostrar una capacitat predictiva inferior (1,94).

L’SPPB va destacar per la seva combinació de precisió, rapidesa i facilitat d'ús, fet que la converteix en una eina especialment valuosa per incorporar la valoració de la fragilitat a la pràctica clínica habitual, sobretot quan no és possible realitzar una avaluació geriàtrica integral.

Primer resultat científic publicat del projecte europeu PROFIT

Aquest estudi representa el primer resultat científic publicat del projecte europeu PROFIT (Personalizing the Approach to Frail Oncology Patients through Assessment and Individualized Intervention), desenvolupat pel grup de recerca REFiT BCN del PSPV i el VHIR en col·laboració amb l'Hospital Universitario de Navarra–Nafarroako Unibertsitate Ospitalea (NUO) i el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), amb finançament de l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC).

També van col·laborar en el projecte l'ICO Girona, el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia i l'Hospital de La Ribera d'Alzira. El projecte va despertar interès internacional, fet que va portar a la participació d'una investigadora de la Universitat de Milano-Bicocca, la Dra. Cristina Ferrara, que va contribuir a l'anàlisi i la interpretació dels resultats.

Aquesta primera publicació valida el paper de les eines de valoració de la fragilitat en la presa de decisions clíniques i posa en relleu la importància d'un abordatge multidisciplinari en l'atenció a les persones grans amb càncer.

La segona fase del projecte avaluarà si un programa personalitzat d'exercici físic, combinat amb intervencions nutricionals i altres estratègies d'estil de vida saludable, pot preservar la reserva funcional, reduir la fragilitat, millorar la qualitat de vida i afavorir millors resultats clínics en les persones grans amb càncer.