La 8a Jornada de Seguretat del Pacient mostra una nova manera de construir seguretat a partir de l'experiència real de pacients i professionals

La 8a Jornada de Seguretat del Pacient, organitzada per l'Hospital Universitari Vall d'Hebron sota el lema 'Seguretat compartida. El valor de totes les mirades', ha reunit pacients i professionals de diferents especialitats i àmbits assistencials per reflexionar sobre una qüestió comuna: com identificar millor els riscos del procés assistencial i transformar aquest coneixement en solucions que facilitin una atenció més segura, coordinada i centrada en les persones.

La Dra. María José Abadías, directora assistencial de l’Hospital, ha destacat en la inauguració de la jornada la necessitat d’integrar la seguretat en tota l’activitat assistencial i d’incorporar els pacients com a participants actius en la millora dels processos.

La Jornada i el projecte que la sustenta han estat impulsats i coordinats per la Unitat de Seguretat del Pacient de Vall d’Hebron. El projecte s’ha construït com una iniciativa col·laborativa, incorporant l’experiència dels pacients i el coneixement de professionals de múltiples àmbits assistencials, juntament amb la col·laboració de diferents equips de l’Hospital.

Les irAE com a cas demostratiu d’un repte de seguretat molt més ampli

El projecte ha utilitzat l’atenció a les reaccions adverses immunomediades (irAE) associades a la immunoteràpia com a cas demostratiu. Les irAE reuneixen moltes de les característiques dels processos assistencials complexos ja que poden aparèixer en diferents moments i òrgans, manifestar-se inicialment mitjançant símptomes poc específics, implicar nombrosos professionals i nivells assistencials i requerir una resposta ràpida i coordinada.

El Dr. Cristopher Mazo, coordinador de la Unitat de Seguretat del Pacient, ha explicat que el propòsit era "aprofitar un problema clínic real i complex per analitzar com podem dissenyar sistemes que responguin de manera segura quan el pacient i el procés assistencial no segueixen un recorregut perfectament predictible, i com podem reduir la variabilitat sense perdre la capacitat d’adaptar l’atenció a cada persona".

Comprendre primer el problema: complexitat, risc i experiència real

El primer bloc de la Jornada ha construït progressivament aquesta visió des de perspectives diferents.

El Dr. Josep Tabernero, cap del Servei d’Oncologia Mèdica de Vall d’Hebron, ha situat el punt de partida en una oncologia en ràpida evolució, en què els avenços terapèutics milloren els resultats, però generen també nous escenaris clínics i noves necessitats de seguretat.

El Dr. Enrique Gallardo, oncòleg del Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí, ha traslladat aquesta reflexió a la pràctica clínica adequada, posant èmfasi en què la seguretat no depèn únicament de disposar de més coneixement o tecnologia, sinó de prendre decisions apropiades, en el moment adequat i orientades als resultats que importen al pacient.

Des de Farmacologia Clínica, la Dra. Lina Camacho ha posat el focus en la farmacovigilància com a eina d’aprenentatge organitzatiu. Detectar i notificar permet conèixer el problema, però el veritable valor apareix quan aquesta informació es transforma en coneixement capaç de modificar i millorar els processos.

La Dra. Cristina Suárez, del Servei d’Oncologia Mèdica de Vall d'Hebron, ha mostrat com les irAE poden trencar el circuit habitual del pacient i requerir la intervenció ràpida d’altres especialitats, de manera que el problema deixa aleshores de pertànyer a un únic servei i es converteix en un procés assistencial transversal.

El Dr. Ernesto Trallero, facultatiu adjunt del Servei de Reumatologia de Vall d'Hebron, ha abordat un dels reptes derivats d’aquesta transversalitat. I és que disposar de professionals experts no és suficient si no estan clars els rols, els canals de comunicació i els mecanismes per compartir informació i decisions.

Raquel Álvarez, infermera d’Oncologia Mèdica de Vall d'Hebron, ha destacat el paper de la infermeria en la detecció precoç, l’acompanyament, l’escalada de les situacions de risc i la continuïtat assistencial.

El bloc s'ha tancat traslladant el focus des de l’organització cap a l’experiència real del pacient. Noemí García, infermera supervisora i gestora de seguretat del pacient, ha conduït una conversa que ha permès comprendre què suposa experimentar un símptoma a casa, interpretar-ne la importància, decidir quan demanar ajuda, saber amb qui contactar i confiar que els diferents professionals implicats coneixen què està passant. Ismael, un dels pacients participants, ha destacat el valor d’haver rebut informació que li va permetre reconèixer precoçment el que estava succeint i estar preparat per actuar.

Escoltar abans de dissenyar

La segona part de la Jornada ha abordat una de les principals característiques metodològiques del projecte: abans de proposar solucions, comprendre el problema des de les persones que el viuen i hi treballen.

Aina Fuster, farmacèutica i experta en eHealth de l’Institut Català de la Salut, ha presentat els aprenentatges obtinguts en la sessió prèvia amb pacients. El treball permet identificar incertesa davant dels símptomes, dificultats per valorar-ne la gravetat, dubtes sobre amb qui contactar, esperes i situacions en què el mateix pacient acaba actuant com a nexe entre diferents parts del sistema.

Roser Martín, infermera supervisora i gestora de seguretat del pacient, ha presentat posteriorment el treball realitzat amb professionals de diferents disciplines. S'han identificat dificultats complementàries com ara la variabilitat en el coneixement, rols i circuits no sempre prou definits, dependència de contactes personals, dificultats per compartir informació i necessitat de garantir el seguiment fins a tancar l’episodi. Una de les idees que ha sintetitzat aquest treball és que el pacient no necessita parlar amb més professionals, sinó sentir que tots els professionals parlen entre ells. 

La Dra. Anna Sala, cap de la Unitat d’Innovació de Vall d'Hebron, ha mostrat com passar de l’empatia a l’acció utilitzant metodologies de cocreació capaces de transformar necessitats i problemes en oportunitats concretes de millora.

El projecte ha comptat amb la col·laboració de la Unitat d’Innovació de Vall d’Hebron, que ha treballat conjuntament amb la Unitat de Seguretat del Pacient en el disseny metodològic, la preparació de les dinàmiques i la transformació dels aprenentatges obtinguts en reptes sobre els quals poder construir solucions. Aquesta col·laboració representa, en si mateixa, un dels principis que la Jornada volia transmetre: la seguretat es construeix quan professionals, pacients i unitats diferents posen voluntàriament el seu coneixement i experiència al servei d’un problema comú. Perquè innovar en seguretat no significa necessàriament incorporar nova tecnologia; significa també observar d’una altra manera, qüestionar processos, connectar coneixement i construir noves formes de treballar.

Innovar sense generar nous riscos

El tercer bloc ha explorat diferents palanques per construir seguretat, partint d’una premissa comuna: qualsevol innovació ha de respondre a una necessitat real i contribuir a reduir el risc o la variabilitat sense generar nous problemes.

Clara Grau, responsable de Participació Ciutadana de Vall d'Hebron, ha explicat que incorporar els pacients implica anar més enllà de demanar-los l’opinió: cal crear les condicions perquè la seva experiència pugui influir realment en el disseny i la millora dels processos.

El Dr. Francesc Pujol, del Servei de Medicina Intensiva de Vall d'Hebron, ha utilitzat la monitorització i la detecció del deteriorament clínic per mostrar com la tecnologia pot ajudar a anticipar el risc i estandarditzar respostes, sempre que les dades es converteixin en informació útil per a la presa de decisions.

Finalment, Alexandro Aisa, Healthcare Innovation Engineer de la Unitat d’Innovació de Vall d'Hebron, ha abordat el recorregut necessari per convertir una idea basada en intel·ligència artificial en una solució clínica segura: partir d’una necessitat real, validar la tecnologia, integrar-la en el flux assistencial i garantir els requisits ètics i regulatoris sense substituir el judici professional.

D’una jornada a un projecte de millora

La Dra. Soledad Romea, directora de Qualitat, Processos i Innovació de Vall d’Hebron, ha tancar la Jornada destacant "la importància d’escoltar i comprendre el pacient i d’aprofitar el coneixement compartit entre pacients i professionals davant d’un entorn sanitari cada vegada més complex i canviant".

L’activitat ha continuat a la tarda amb un taller d’ideació organitzat en quatre grups multidisciplinaris, en què han participat conjuntament pacients i un grup multidisciplinari de professionals. Mitjançant una metodologia d’ideació i cocreació, els participants han tornat a recórrer el procés assistencial, han aprofundit en els punts de més risc i variabilitat identificats durant el projecte i han generat possibles respostes des de perspectives diferents.

La informació i les propostes obtingudes durant el taller seran ara analitzades i estructurades per l’equip del projecte. Els resultats i les fases següents del treball es comunicaran posteriorment, un cop finalitzat aquest procés d’anàlisi.