El Dr. Francisco Martínez del VHIO premiat a les XXIV Beques FERO pel seu projecte sobre Immunogenòmica computacional

El cap del Grup d'Immunogenòmica computacional ha rebut la beca FERO esponsoritzada per la Fundació Ramón Areces per investigar com les alteracions genètiques d'escapament immunològic afecten la resposta a la immunoteràpia.

23/05/2023

La Fundación FERO ha donat a conèixer els dos projectes guanyadors de les XXIV Beques FERO, una de les quals està esponsoritzada, en aquesta edició, per la Fundació Bosch Aymerich i l’altra per la Fundació Ramón Areces, i del V Projecte FERO-ghd en Càncer de Mama, patrocinada per ghd. En aquesta ocasió, s’han repartit 240.000 euros entre els tres investigadors guardonats, per ajudar-los a portar a terme els seus projectes. En l’edició actual de les beques es plantegen avenços que permetin millorar i potenciar la immunoteràpia en el càncer de pulmó, així com identificar biomarcadors per a la resistència als inhibidors del punt de control immunitari i revelar els mecanismes que expliquen les metàstasis òssies en el càncer de mama.

El lliurament oficial de les Beques FERO es va portar a terme durant un sopar benèfic que es va celebrar a Barcelona, al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el dilluns 22 de maig, al qual van assistir més de 700 persones, amb la presència, a més, de nombroses empreses, com E&Y, Reveal Genomics, Guardant Health, Fundación Repsol, Holaluz, Henkel, Deloitte, G. Valdecasa & Viola i Asaby, entre moltes d’altres. La gala va comptar amb el suport d’Andbank com a principal patrocinador. A l’esdeveniment, conduït per la periodista Nuria Roca i liderat per la presidenta de la Fundació FERO, Sol Daurella, hi van assistir personalitats destacades de l’àmbit científic i social. “Cada any rebem projectes que demostren l’elevat nivell de la recerca al nostre país, dirigits per joves investigadors amb un gran potencial, així com investigadors establerts amb reconeixement nacional i internacional. Això ens il·lusiona i ens omple d’orgull, i estem convençuts que tots aquests projectes ens ajudaran a millorar el tractament del càncer, i esperem que aviat tinguin un impacte en els pacients”, va comentar Sol Daurella.

En aquesta edició, les XXIV Beques FERO i el V Projecte FERO-ghd estan dotats cadascun amb 80.000 euros per portar a terme el seu projecte de recerca translacional en el transcurs de dos anys.

Caracterització de l’impacte de les alteracions genètiques d’escapament immunològic
El Dr. Francisco Martínez, jove investigador que recentment s’ha unit al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) com a cap del Grup d’Immunogenòmica Computacional, ha estat el guanyador de l’altra XXIV Beca FERO, patrocinada enguany per la Fundación Ramón Areces. En aquest cas, el seu projecte buscarà caracteritzar l’impacte de les alteracions genètiques d’escapament immunològic en les respostes als inhibidors de punt de control immunològic (ICI, per les sigles en anglès) en diferents tipus de càncer. “La immunoteràpia amb inhibidors de punt de control ha revolucionat el tractament del càncer. Tot i això, és important identificar biomarcadors que ens ajudin a predir quins pacients respondran i quins no ho faran a aquestes teràpies. Una de les causes de la resistència podrien ser les alteracions genètiques d’escapament immunològic o GIE específiques del tumor”, comenta el Dr. Martínez, que afegeix que identificar aquests biomarcadors no només milloraria les taxes de resposta, sinó que també reduiria la càrrega de tractaments a llarg termini per als pacients que no mostressin respostes positives.

Les alteracions de GIE proporcionen als tumors la capacitat d’evadir la vigilància del sistema immunològic. Tot i això, no queda clar si aquestes alteracions també poden afectar negativament les respostes a les teràpies amb ICI. “El nostre objectiu és investigar aquesta relació i per això farem servir una cohort de més de 600 pacients amb diferents tipus de càncer que van rebre tractament amb ICI i es van sotmetre a seqüenciació de tot el genoma i transcriptoma del tumor abans d’iniciar el tractament”, comenta el Dr. Francisco Martínez, que explica que, a més, el projecte planteja fer una identificació genòmica sistèmica de biomarcadors genòmics de resistència inicial a ICI més enllà dels esdeveniments de GIE ben caracteritzats, cosa que pot revelar nous mecanismes de resistència inicial per a les teràpies amb ICI en el càncer.

“Aquest estudi proporcionarà informació essencial per al camp de la immunologia del càncer. Si s’identifiquen biomarcadors de resistència a les teràpies ICI, es podria millorar la qualitat de vida dels pacients que no respondran a aquestes teràpies i podria ajudar a dissenyar noves estratègies terapèutiques que millorin l’eficàcia d’aquestes teràpies”, afegeix l’expert del VHIO.

Augmentar l’eficàcia de la inhibició de PD-1 en càncer de pulmó
El Dr. Jon Zugazagoitia, oncòleg de l’Hospital 12 de Octubre i investigador de l’Institut d’Investigació de l’Hospital 12 de Octubre i+12 de Madrid, ha estat el guanyador de la XXIV Beca FERO, esponsoritzada per la Fundació Bosch Aymerich. A través del seu projecte espera poder millorar les immunoteràpies basades en la inhibició de PD-1 contra el càncer de pulmó de cèl·lules no petites (CPCNP). Per això se centrarà a investigar el paper de la proteïna OX40L. “Malgrat el benefici sense precedents que s’ha aconseguit en la supervivència del CPCNP gràcies a la immunoteràpia basada en la inhibició de PD-1, encara hi ha pacients que no responen adequadament a aquesta teràpia. Per això s’estan investigant noves estratègies a tot el món que permetin millorar l’eficàcia d’aquests tractaments. Nosaltres plantegem com una possible via el lliurament d’ARN missatger exogen d’OX40L, perquè creiem que això podria millorar la resposta immune i augmentar l’eficàcia dels tractaments anti-PD-1”, explica el mateix Dr. Jon Zugazagoitia.

L’OX40L és una proteïna que actua com un senyal de coestimulació per a les cèl·lules T que ataquen el càncer. Investigacions prèvies han servit per demostrar que quan els nivells d’aquesta proteïna són baixos a les cèl·lules tumorals, els pacients tenen menys probabilitat de respondre a la immunoteràpia, mentre que els nivells alts són capaços de predir una supervivència prolongada després d’un primer tractament amb pembrolizumab, un anticòs monoclonal anti PD-L1. "Per això volem avaluar si l’administració d’OX40L exogen directament en el tumor podria aconseguir l’augment dels nivells d’aquesta proteïna i, d’aquesta manera, millorar la resposta immunitària", afegeix l’investigador de l’Hospital 12 de Octubre.

Per això, l’equip de recerca dirigit pel Dr. Zugazagoitia farà servir mostres de tumor derivades de pacients, línies cel·lulars tant humanes com de ratolí, models de ratolí immunocompetents i tecnologies de cèl·lules individuals i de resolució espacial. "Gràcies a aquest projecte, esperem demostrar que aquesta estratègia pot augmentar l’eficàcia de la immunoteràpia basada en la inhibició de PD-1 i millorar la supervivència en pacients amb càncer de pulmó que no han respost adequadament als tractaments actuals", continua explicant.

Identificació d’angiociones que promouen el creixement metastàtic del càncer de mama a l’os
La Dra. Mariona Graupera, investigadora reconeguda a escala nacional i internacional del Josep Carreras Leukaemia Research Institute (IJC), ha estat la seleccionada per al V Projecte FERO-ghd de càncer de mama. El seu objectiu és investigar quins són els mecanismes que hi ha darrere de la propagació del càncer de mama a l’os, el lloc primari on es produeixen les metàstasis en aquest tipus de càncer, i que es correlaciona amb un mal pronòstic. “El càncer de mama continua sent una de les causes de mort principals en dones a tot el món. Tot i que la taxa de supervivència en el càncer localitzat és del 98%, disminueix fins al 28% en el cas de metàstasi a distància, especialment a l’os”, comenta la Dra. Graupera.

En una investigació prèvia, el seu equip de recerca va ser capaç de trobar que el càncer de mama colonitza i creix a prop dels vasos sanguinis de tipus H, un subtipus altament especialitzat de vasos sanguinis ossis ubicats prop de la placa de creixement. “En el nostre projecte kineMET, proposem que les cèl·lules endotelials que componen els vasos de tipus H produeixen i secreten selectivament angiocines, un tipus de senyals que faciliten el creixement metastàtic a l’os”, continua explicant la Dra. Mariona Graupera, que afegeix com esperen aprofitar un nou model de ratolí de metàstasi òssia en combinació amb models de ratolí transgènics que els permetin activar els vasos de tipus H per identificar les angiocines específiques que promouen la sortida de la latència metastàtica i el creixement a l’os i demostrar com el bloqueig dificultarà el creixement metastàtic.

“Aquest treball és important perquè, tot i que el càncer de mama en si mateix es pot tractar, la metàstasi òssia continua sent difícil d’abordar. Si es descobreixen noves angiocines que promoguin el creixement de la metàstasi, això podria permetre predir quan es produeix la sortida de la latència metastàtica i proporcionar mitjans per prevenir-la”, afegeix l’experta, que assenyala com aquesta investigació podria canviar el futur de l’atenció mèdica en pacients amb càncer de mama.
 

Sobre les beques
Aquesta edició han estat 63 els projectes de recerca que s’han presentat a la nova convocatòria de beques, 45 dels quals s’han presentat per a les Beques FERO i 18 per al Projecte FERO-ghd. Amb aquest ja són quinze anys de trajectòria, en què s’ha buscat promoure el desenvolupament de recerca oncològica translacional a Espanya. A càrrec d’aquesta selecció de projectes hi ha el jurat de les Beques FERO, un grup de 18 investigadors independents de referència en l’àmbit de l’oncologia a Espanya. Estan liderats pel Dr. Andrés Cervantes, cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Clínic Universitari de València i president del jurat de les Beques, i hi participen personalitats com el Dr. Josep Tabernero, director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO); el Dr. Akaitz Carracedo, investigador Ikerbasque de CIC bioGUNE; el Dr. Luis Paz Ares, cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital 12 de Octubre de Madrid, i la Dra. Ana Lluch, coordinadora del Grup de Recerca de Biologia en Càncer de Mama de l’Institut de Recerca Sanitària INCLIVA de València, entre d’altres.
 

El seu projecte buscarà caracteritzar l’impacte de les alteracions genètiques d’escapament immunològic en les respostes als inhibidors de punt de control immunològic (ICI, per les sigles en anglès) en diferents tipus de càncer.

Comparteix-lo:

Notícies relacionades

Subscriu-te als nostres butlletins i forma part de la vida del Campus

L'acceptació d'aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d'aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació, i la seva posterior incorporació en l'esmentat fitxer automatitzat. Podeu exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte "Exercici de dret LOPD".
Responsable: Fundació Hospital Universitari Vall d’Hebron – Institut de Recerca.
Finalitat: Gestionar el contacte de l'usuari
Legitimació: Acceptació expresa de la política de privacitat.
Drets: Accés, rectificació, supresió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament.
Procedència: El propi interessat.