La simplificació del tractament antiretroviral millorarà la qualitat de vida dels pacients amb VIH

L’estudi ha estat publicat a la revista The Lancet HIV i s’ha portat a terme en centres íntegrament públics de Catalunya. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha participat en el treball, coordinat per l’Hospital Clínic/IDIBAPS sota el lideratge del Dr. Esteban Martínez, Consultor Sènior i professor associat de medicina de la Unitat de Malalties infeccioses de l’Hospital Clínic de Barcelona. Els altres centres participants han estat l’Hospital Germans Trias i Pujol, l’Hospital de Sant Pau, l’Hospital de Bellvitge i l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. Aquesta investigació ha demostrat l’eficàcia de la teràpia dual, pel tractament del VIH, amb dolutegravir i lamivudina, respecte al tractament estàndard compost de tres fàrmacs -dolutegravir i tenofovir-emtricitabine-.

El VIH és una malaltia que afecta a les cèl·lules del sistema immunitari i impedeix que funcioni normalment. Les persones que s’infecten de VIH requereixen de medicació antiretroviral permanent que cronifica la patologia però no la cura. Al llarg del temps hi ha un risc acumulat de toxicitat o d’interaccions amb altres fàrmacs prescrits per altres malalties, per això, l’equip investigador d’aquest estudi va considerar el dolutegravir, com a fàrmac que no presentava risc de fer interaccions farmacològiques importants, tenia una bona tolerabilitat, era un medicament amb una alta barrera per a la generació de resistències, i no presentava restriccions horàries o dietètiques.

El dolutegravir és un inhibidor de la integrasa de segona generació, amb una gran potència. La integrasa és un enzim que es troba en el VIH i possibilita la inserció de l’ADN víric en l’ADN de les nostres cèl·lules, concretament els limfòcits CD4. El dolutegravir és un fàrmac que impedeix aquesta inserció i per tant les nostres cèl·lules immunitàries no s’infecten i poden seguir realitzant la seva funció protectora. Aquest medicament, igual que altres antiretrovirals, redueix la possibilitat de presentar la Síndrome de la Immunodeficiència Adquirida (SIDA), altres infeccions greus o càncer.

Els participants en l’estudi eren adults majors de divuit anys, positius en el test serològic per VIH i asimptomàtics, que rebien teràpia triple estàndard i estaven ben controlats. A alguns se’ls va passar a monoteràpia amb dolutegravir, altres a teràpia doble amb dolutegravir i lamivudina, i altres van seguir amb el seu tractament triple. Cada participant inclòs en l’assaig era citat al seu centre hospitalari cada 12 setmanes, fins a les 48 setmanes que va durar l’estudi. Se’ls feia una anàlisi de sang per detectar la quantitat d’RNA de VIH viral en plasma, la concentració de cèl·lules del sistema immunitari com les CD4 i CD8, i també s’analitzaven altres paràmetres com la glucosa, la creatinina, la insulina, els lípids i la vitamina D.

Es va comprovar que la monoteràpia amb dolutegravir era subòptima, i per tant, es va seguir l’estudi comparant dolutegravir i lamuvidina amb el tractament triple estàndard. Després de les 48 setmanes es va observar una eficàcia similar en ambdues pautes de tractament, però la doble suposava subministrar una menor quantitat de fàrmac i menor risc de toxicitat que els tractaments triples a llarg termini. Per tant, passar de teràpia triple a doble representava una millora en la qualitat de vida dels pacients amb VIH. A més, es va comprovar que el tractament doble amb dolutegravir no produïa resistències, la majoria d’efectes adversos van ser lleus o moderats i no hi va haver diferències significatives en els efectes secundaris d’ambdós grups.

El pes dels pacients es va incrementar en promig 1.5 kg amb la teràpia dual respecte la triple, però no es va observar cap impacte entre canvis de pes i canvis en els paràmetres metabòlics. Tampoc es van veure alterats aspectes neuropsiquiàtrics rellevants com la qualitat del son en els pacients amb teràpia doble respecte els de l’altre grup.

Tots els estudis que tenen per objectiu millorar els tractaments existents reduint els efectes secundaris i la toxicitat, sense incrementar el cost resulten prometedors, com s’ha demostrat en aquest estudi portat a terme gràcies al Instituto de Salud Carlos III, la Red de Investigación en Sida i ViiV Hhealthcare. L’assaig clínic d’aquesta investigació sobre el tractament del VIH és un dels més importants en nombre de participants que s’han realitzat a Catalunya, i s’espera que les seves conclusions repercuteixin positivament en el tractament de les persones que viuen amb VIH.