La Unitat de Cremats de Vall d’Hebron celebra 20 anys a les instal·lacions actuals marcats pels avenços mèdics i les històries dels pacients

Que la vida pot canviar en un obrir i tancar d’ulls sembla un tòpic, però a la Unitat de Cremats de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron és una realitat que coneixen de primera mà. Els seus professionals atenen víctimes d’accidents de trànsit, incendis i explosions, però també persones que han protagonitzat involuntàriament successos que han commocionat la societat, com els atemptats d’Hipercor, l’explosió de Gavà o el cas de la jove turista a qui se li va encendre el vestit durant la Nit de les Espelmes de Pals (Girona). Darrere de cada cremada, hi ha una història i un equip que acompanya els pacients i les seves famílies durant un procés que pot allargar-se mesos.

Aquestes històries han estat protagonistes de la jornada amb què Vall d’Hebron ha commemorat els vint anys del trasllat de la Unitat de Cremats al seu emplaçament actual, a l’edifici de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. L’acte ha reunit professionals en actiu, jubilats, pacients i familiars per recordar el camí recorregut des que la unitat va deixar la novena planta de l’Hospital General i posar en valor els avenços que han transformat l’atenció a les persones cremades.

Un centre de referència per a 9,5 milions de persones
Vall d’Hebron és centre, servei i unitat de referència (CSUR) del Sistema Nacional de Salut en l’atenció de pacients cremats de l’Estat. Dona cobertura a una població d’aproximadament 9,5 milions de persones de Catalunya, Andorra i les Illes Balears, amb l’excepció d’Eivissa, que per proximitat té com a referència València. Cada any, la unitat atén prop de 1.450 urgències i registra prop de 500 ingressos, de mitjana els pacients tenen un 8,3% de la superfície de la pell cremada, més del 20% es considera gran cremat. El nou espai disposa de sis llits de cures intensives per a grans cremats, quatre de semicrítics i dotze per a petits cremats o pacients que es troben en una fase més avançada de recuperació. “Tenim una ocupació del 80%”, assenyala el Dr. Jordi Serracanta, cap de secció de la Unitat de Cremats. El 2025, la unitat va realitzar 521 intervencions quirúrgiques i va tractar 44 pacients crítics. En paral·lel, l’hospital de dia, que funciona de dilluns a divendres, realitza unes 2.850 atencions anuals, tant a pacients que no requereixen ingrés, com els que es troben en fase de recuperació, però requereixen cures.

El perfil dels pacients ha canviat amb els anys. L’edat mitjana és de 41 anys i els homes pateixen més cremades que les dones. Entre ells predominen les cremades per flama, entre elles són més freqüents les escaldadures per líquids calents. «Rebem més accidents laborals dilluns i dimarts, mentre que els caps de setmana tenim més accidents de trànsit, tot i que ara els cotxes no s’incendien tant. En canvi, han aparegut altres riscos, com els patinets elèctrics manipulats», explica el Dr. Jordi Serracanta.

Tractaments més precisos i menys agressius
En aquestes dues dècades, els avenços científics han canviat el tractament de les cremades. Un dels més importants ha estat la introducció, l’any 2015, del desbridament enzimàtic amb NexoBrid, un tractament que permet retirar el teixit cremat de manera selectiva i minimitzar la pèrdua de pell sana. «Abans, per eliminar el teixit cremat, havíem de fer intervencions quirúrgiques. Ara, quan està indicat, podem aplicar un producte que actua sobre el teixit lesionat, ens permet retirar-lo sense necessitat de passar pel quiròfan i preserva el teixit sa», explica el Dr. Jordi Serracanta. El tractament s’aplica directament sobre la cremada i actua durant quatre hores. És més precís que la cirurgia, millora la cicatrització i permet reduir la necessitat d’empelts de pell.

Un altre avenç destacat ha estat la incorporació de la microcirurgia, que permet reconstruir zones greument lesionades mitjançant el trasplantament de teixits sans d’altres parts del cos. És especialment útil en cremades complexes de les extremitats inferiors, quan els empelts convencionals no són suficients. Malgrat aquests avenços, la cirurgia del pacient cremat continua sent especialment complexa. Les intervencions poden durar tot un matí o fins i tot una jornada sencera. Quan la pell ha quedat destruïda i no es pot regenerar, els cirurgians han de retirar el teixit lesionat i cobrir les ferides amb empelts de pell obtinguts d’altres zones del cos. En cremades elèctriques cal una cirurgia d’urgència anomenada fasciotomia, per alliberar la pressió dins dels compartiments musculars i evitar la necrosi dels teixits. Aquestes poden provocar lesions profundes als músculs i altres teixits, encara que les ferides visibles a la pell siguin petites.

El 68% dels pacients pediàtrics cremats tenen entre 0 i 4 anys
La recuperació d’una persona que ha patit cremades greus va molt més enllà de la cicatrització de les ferides. Les seqüeles físiques, les limitacions funcionals i l’impacte social i emocional de l’accident fan necessària una atenció multidisciplinària. La unitat compta amb quatre especialistes en Cirurgia Plàstica, dos de Medicina Intensiva, dos d’Anestesiologia i un de Medicina Física i Rehabilitació, a més de deu[SJ3.1] professionals d’infermeria, tres infermeres quirúrgiques, nou tècnics en cures auxiliars d’infermeria, dos fisioterapeutes, un terapeuta ocupacionals, un treballadors socials, un psicòleg i un psiquiatra.[SJ4.1] Cada dijous, un comitè multidisciplinari analitza l’evolució dels pacients i consensua les decisions terapèutiques i socials.

«Els pacients que arriben a la unitat no només tenen cremades. Molts han perdut casa seva en un incendi, han patit un accident traumàtic o es troben en una situació de vulnerabilitat social», explica Laura González, supervisora d’Infermeria de la Unitat de Cremats. Per això, l’acompanyament emocional, el treball social i la rehabilitació són fonamentals en el procés de recuperació. Els ingressos poden allargar-se mesos, un temps durant el qual s’estableixen vincles molt estrets entre pacients, famílies i professionals.

El cap de Servei de Cirurgia Plàstica i Cremats, Joan-Pere Barret, ha destacat que la professionalitat d’aquest equip multidisciplinari ha aconseguit que la mortalitat caigui al 3,5% i en infants sigui pràcticament inexistent. Entre infants, el 68% dels pacients tenen entre 0 i 4 anys, per la qual cosa l’equip fa una crida a la prevenció. L’atenció pediàtrica es va traslladar fa un any a l’Hospital Infantil per oferir-los un entorn més adaptat a les seves necessitats. Durant aquest primer any, l’hospital infantil ha atès 241 urgències pediàtriques, 55 de les quals han ingressat a la planta d’especialitats quirúrgiques; dotze a l’UCI pediàtrica, i 44 han passat per una intervenció quirúrgica. A més s’han fet 201 atencions a l’Hospital de Dia. La Dra. Elena Arana, cap de secció de Cirurgia Plàstica Pediàtrica, ha desbrossat aquest model d’atenció, que facilita l’acompanyament familiar i permet mantenir l’escolarització durant els ingressos.

Vint anys d’història i un reconeixement europeu
La trajectòria de la unitat també ha estat marcada pel reconeixement de la seva expertesa. El 2019 va aconseguir l’acreditació de l’European Burns Association (EBA), que avalua els estàndards de qualitat dels centres especialitzats en cremades. Aquesta acreditació reconeix Vall d’Hebron com a centre de referència en cas d’un accident amb múltiples afectats a la Unió Europea, amb capacitat d’atendre fins a 14 ferits.

La commemoració ha permès recuperar la memòria de les persones que van contribuir a construir aquest model assistencial. El Dr. Pablo Gómez, excap clínic de la Unitat de Cremats entre 1980 i 2004, ha recordat com era l’assistència a l’antiga unitat de l’Hospital General. El Dr. Ricard Palao, excap clínic entre 2004 i 2012, i Carlos Moreno, ex supervisor d’Infermeria entre 2006 i 2022, han compartit els records del trasllat i de la consolidació del nou espai i de Vall d’Hebron com a centre de referència internacional. “Els canvis que ens fan sortir de la nostra zona de confort són el motor per avançar”, ha compartir Carlos Moreno. 

La jornada ha estat també un retrobament entre generacions de professionals i amb pacients i famílies i Kreamics, Associació d’Afectats per Cremades de Catalunya, que, anys després, continuen mantenint un vincle especial amb la unitat. Vint anys després del trasllat, han canviat els espais, les tècniques quirúrgiques i els tractaments. Però darrere de cada cremada seguim tenint una persona que, sovint de manera inesperada, ha vist com la seva vida canviava. I un equip que treballa perquè pugui recuperar-la.