L’Edifici Central del VHIR es presenta com a emblema de l’impuls del FEDER

El nou edifici de recerca del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), batejat com a Edifici Central i que fa poc més d’un any que està en funcionament, s’ha convertit avui en la seu de la celebració dels 40 anys de Catalunya amb Europa en l’àmbit dels fons europeus amb un acte institucional promogut conjuntament amb el Departament d’Economia i Finances, a través de la Secretaria d’Afers Econòmics i Fons Europeus.

L’acte, celebrat en el marc del Dia d’Europa, ha combinat la commemoració institucional amb la posada en valor d’un dels projectes més emblemàtics finançats pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) a Catalunya. Ha comptat amb la participació de representants clau de les institucions europees, estatals i catalanes, entre els quals el Secretari d’Afers Econòmics i Fons Europeus de la Generalitat, Francesc Trillas; i el Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Manuel Szapiro. La seva presència conjunta ha posat de manifest la importància de la cooperació institucional i la governança multinivell per orientar els fons europeus cap a projectes transformadors amb impacte real.

“Celebrar la setmana del Dia d’Europa en un espai com el VHIR és especialment significatiu, perquè simbolitza com pocs la capacitat transformadora dels fons europeus. Projectes com aquest fan visible com Europa es concreta en iniciatives que impacten directament en la ciutadania. El nou edifici del VHIR n’és un clar exemple: ha permès triplicar l’espai dedicat a la recerca i crear un entorn obert i col·laboratiu que impulsa el talent, la innovació i el treball conjunt entre equips. Aquesta infraestructura reforça la capacitat investigadora del país i genera més oportunitats per transformar el coneixement en millores reals en la salut i la qualitat de vida de les persones. Aquí se salven vides i es construeix futur”, ha explicat Francesc Trillas.

“Celebrar el Dia d’Europa i els 40 anys de l’adhesió d’Espanya a la UE en aquest nou edifici del VHIR té un simbolisme important. Es tracta d’un exemple concret de com els més de 150.000 milions de fons europeus regionals que Espanya ha rebut des del 1986, impacten directament en el benestar dels ciutadans, en aquest cas a través de la recerca i la innovació. La Covid ens va ensenyar la importància de construir uns sistemes sanitaris resilients i una recerca de primer nivell. Seguirem treballant tots plegats per protegir el nostre sistema de salut universal, que és un fonament de l’ADN europeu”, ha manifestat Manuel Szapiro.

Per part de Vall d’Hebron han participat el Dr. Albert Salazar, gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron; la Dra. Begoña Benito, directora del VHIR; Montse Giménez, gerent del VHIR; entre altres membres de l’equip directiu. També hi ha assistit Jordi Badia, de BAAS Arquitectura, com a arquitecte responsable del projecte del nou edifici de recerca.

“El nou edifici del VHIR reforça un dels grans valors del nostre campus: la integració real entre l’activitat assistencial i la recerca. En un entorn com Vall d’Hebron, és fonamental que els professionals clínics treballin estretament amb investigadors bàsics i clínics, perquè això ens permet acostar la recerca als pacients i transformar el coneixement en millores reals en la seva salut. Tenim la sort de comptar amb equips referents en múltiples àmbits i amb una clara vocació formativa, innovadora i tecnològica. Iniciatives com el futur hub d’innovació, els nous espais de cirurgia experimental o la incorporació d’un ciclotró reforcen aquest model i ens permeten continuar avançant per donar resposta als grans reptes de la medicina actual”, ha destacat el Dr. Albert Salazar.

“Avui és un dia especialment emocionant per al VHIR. Poder celebrar el Dia d’Europa en aquest edifici és la millor manera de fer visible com els fons europeus es transformen en realitats tangibles que impacten directament en la recerca i en la vida de les persones. Aquest nou espai no només ha dignificat les nostres instal·lacions, sinó que ha suposat un canvi profund en la manera de fer recerca, facilitant el treball col·laboratiu, la innovació i l’impuls de projectes amb impacte real en els pacients. Gràcies a aquest suport, podem continuar avançant en els grans reptes de futur, atraient talent i desenvolupant una recerca cada cop més transversal, amb l’objectiu final de millorar la salut de la ciutadania”, ha afirmat la Dra. Begoña Benito.

D’altra banda, les associacions de pacients han tingut l’oportunitat de compartir amb els assistents, en una taula rodona conjunta amb personal investigador del VHIR, les seves experiències sobre la participació ciutadana en la recerca, posant en valor el treball conjunt per impulsar projectes que millorin la salut i la qualitat de vida de les persones.

Un projecte que transforma la recerca en salut

El nou edifici del VHIR és molt més que una infraestructura: és un espai pensat per fer possible una nova manera de fer recerca. Amb una inversió total, entre l’edifici i l’equipament (inclosos els nous espais singulars), de 57,6 milions d’euros, dels quals 12 milions provenen del FEDER, aquesta instal·lació ha triplicat la superfície dedicada a la investigació, passant de poc més de 5.000 m² a gairebé 17.000 m².

La nova infraestructura suposa un salt qualitatiu en la recerca en l’àmbit de la salut, i es tradueix en més capacitat per investigar, més col·laboració entre equips i més oportunitats per transformar descobriments científics en solucions mèdiques reals. Gràcies a l’impuls dels fons europeus en la construcció del nou edifici, l’equip de professionals pot treballar conjuntament en un entorn que fomenta la innovació i la transferència de coneixement, ja que els investigadors actualment compten amb espais oberts, flexibles i compartits que afavoreixen el treball interdisciplinari mentre que abans de la inversió només hi havia laboratoris petits i aïllats.

El centre acull investigació en àmbits clau com les malalties cròniques, el càncer, les malalties infeccioses, les patologies neurològiques, la pediatria o les malalties minoritàries amb l’objectiu de millorar la prevenció, el diagnòstic i el tractament. I en el camp dels assaigs clínics, el VHIR és un centre de referència internacional en assaigs clínics, consolidant-se com un dels actors més destacats en l’àmbit europeu amb al voltant de 700 assaigs clínics actius i més de 800 pacients reclutats durant 2025.

La nova infraestructura incorpora també tecnologies capdavanteres, com una unitat de bioseguretat avançada o un ciclotró per a la producció de radiofàrmacs, que permeten situar Catalunya a l’avantguarda de la recerca biomèdica europea i genera noves oportunitats econòmiques vinculades al talent científic.

Aquest estiu està previst la posada en marxa del Nexus Surgical, un espai que  compta amb 810 m² i integra tres quiròfans amb una infraestructura d’avantguarda per impulsar la formació avançada, la recerca translacional i el desenvolupament tecnològic en cirurgia i procediments intervencionistes en un entorn col·laboratiu i multidisciplinari i amb una visió 360º que abasta des de la simulació o els models preclínics fins als pacients a quiròfan. Ubicat a la planta -1 del nou edifici, permetrà millorar les competències dels professionals sanitaris, desenvolupar noves tècniques i tecnologies, i contribuir a l’avenç del coneixement quirúrgic en benefici dels pacients.

I en un futur pròxim l’edifici Central del VHIR esdevindrà la seu d’un Hub d’Innovació, un espai pioner dedicat a promoure la creació d’aliances publicoprivades, i nous projectes disruptius amb la finalitat de transferir el coneixement mitjançant la creació d’empreses, atraure nous inversors i companyies biotecnològiques o farmacèutiques que vulguin impulsar una part de la seva activitat de manera conjunta amb els nostres grups de recerca.

40 anys de fons europeus transformant Catalunya

Des de l’adhesió a la Comunitat Econòmica Europea el 1986, els fons europeus han estat un motor clau de transformació, fent possibles infraestructures, serveis i projectes que avui formen part de la vida quotidiana.

En aquest context, el projecte del nou edifici del VHIR exemplifica com aquests recursos es transformen en oportunitats reals, en llocs de treball qualificats, en innovació i coneixement que arriba al sistema sanitari per millorar la qualitat i salvar vides dels pacients i, en definitiva, en generar un progrés compartit del que se’n pot beneficiar tota la ciutadania.

Complementàriament als 12 milions d’euros d'ajut FEDER destinats a la construcció i equipament del nou edifici del VHIR, a més, els fons Next Generation, han suposat una aportació de fons addicional especialment entre el 2021 i el 2024. Aquests recursos impulsen àmbits estratègics com la recerca biomèdica i sanitària, les teràpies avançades i també la consolidació del talent investigador, el reforç de les infraestructures científiques i el desenvolupament de projectes en tecnologies emergents com la intel·ligència artificial.

En conjunt, durant la jornada s’ha evidenciat com els fons europeus contribueixen a enfortir tot l’ecosistema de recerca, de la generació del coneixement fins a la seva transferència, amb un impacte directe en la innovació, la competitivitat i la millora dels tractaments sanitaris.