Un estudi de Vall d'Hebron confirma que la contaminació per partícules dièsel pot exacerbar l’al·lèrgia per soja

Un estudi liderat per la Dra. Maria Jesús Cruz, cap del grup de recerca en Pneumologia de Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i pels Drs. Xavier Muñoz, Susana Gómez i Daniel Álvarez, del mateix grup, ha demostrat que una determinada quantitat de soja que per si sola no provoca al·lèrgia, quan s'administra en combinació amb partícules dièsel fa que els animals d’experimentació desenvolupin asma. A més, també han descobert que el mecanisme que desencadena l'asma és diferent si aquesta és provocada per l'al·lèrgia pura a la soja o si ho està per la suma de soja i contaminació. L'estudi ha estat publicat a la revista PLOS ONE.

02/08/2017

Aprofitant que des de fa quasi 30 anys el laboratori del VHIR mesura diàriament la concentració de soja l'ambient a la ciutat de Barcelona, van decidir fer un model d'asma per soja per estudiar la interacció de la contaminació ambiental amb la soja i la fisiopatologia d'aquesta malaltia.

Així van comprovar que “perquè un animal d’experimentació desenvolupés asma era necessari que inhalés 5mg/ml de soja. Dosis inferiors, de 3mg/ml, no provocaven cap efecte, a l'igual que les partícules dièsel per si soles”, explica la Dra. María Jesús Cruz.

En canvi quan els animals d’experimentació inhalaven 3mg/ml de soja combinada amb partícules dièsel, sí que es tornaven asmàtics. “Per tant, seria la combinació d'aquests dos elements que per si sols no provoquen asma, la responsable de què els animals d’experimentació acabessin desenvolupant la malaltia”, afegeix.

D'altra banda, van veure que en els eosinòfils, unes cèl·lules que estan al pulmó de les persones asmàtiques, també es reprodueix aquest patró. És a dir, en el cas dels animals d’experimentació que inhalen 5 mg/ml de soja els eosinòfils són molt alts, a l'igual que quan inhalen 3mg/ml de soja i partícules dièsel. En canvi, els nivells no augmenten si només inhalen 3 mg/ml de soja.

 

Mecanismes fisiopatològics

Durant la investigació també es va estudiar quin possible mecanisme hi havia al darrera d'aquestes reaccions. Mitjançant un estudi de biomarcadors van comprovar que quan els animals d’experimentació només són al·lèrgics a la soja hi ha un sol tipus de limfòcits implicat, mentre que en els ratolins que havien inhalat soja i partícules dièsel, hi havia més d'un tipus de limfòcits.

 

La soja a l'ambient

Actualment en la ciutat de Barcelona s’han establerts uns límits d'emissions de soja. Aquestes es produeixen quan els vaixells descarreguen la soja al port. En els últims anys les mesures adoptades per reduir les emissions d'aquest al·lergen així com el continu monitoratge de la concentració ambiental hi han contribuït a controlar les epidèmies d'asma per soja a la ciutat.

Comparteix-lo:

Subscriu-te als nostres butlletins i forma part de la vida del Campus

L'acceptació d'aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d'aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació, i la seva posterior incorporació en l'esmentat fitxer automatitzat. Podeu exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte "Exercici de dret LOPD".
Responsable: Fundació Hospital Universitari Vall d’Hebron – Institut de Recerca.
Finalitat: Gestionar el contacte de l'usuari
Legitimació: Acceptació expresa de la política de privacitat.
Drets: Accés, rectificació, supresió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament.
Procedència: El propi interessat.