Una investigació liderada per Vall d’Hebron identifica una nova estratègia terapèutica per tractar el Glioblastoma

Una investigació dirigida per les Dres. Fernanda Andrade i Diana Rafael del grup de Bioquímica Clínica, Vehiculització de Fàrmacs i Teràpia del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha proposat l’ús de micel·les de Soluplus® com a nanotransportadores de Docetaxel per tractar el Glioblastoma multiforme. El Glioblastoma és el càncer cerebral més comú entre adults i un dels tumors amb pitjor pronòstic, la mitjana de supervivència és de només de catorze mesos. La investigació publicada el Journal of Controlled Release ha apostat per la nanotecnologia per trobar un mètode d’administració que millori els tractaments actuals. De totes les combinacions provades, el Docetaxel transportat per Soluplus® ha estat la que ha tingut els resultats més prometedors.

El tractament dels tumors cerebrals presenta reptes singulars, per exemple com aconseguir que els medicaments traspassin la barrera hematoencefàlica. La barrera hematoencefàlica actua com un mecanisme de defensa natural que impedeix el pas de la majoria de les molècules de grans dimensions des de la sang cap al líquid cefalorraquidi i cap al teixit cerebral i, per tant, impedeix que la majoria dels medicaments hi puguin arribar. L’equip va proposar l’ús de micel·les polimèriques per via intravenosa com a nanotransportadors per fer arribar els medicaments directament els tumors. El medicament s’introdueix en el nucli hidrofòbic de la micel·la perquè sigui transportat fins al teixit tumoral i allà es produeix un alliberament controlat. Aquest mètode redueix la toxicitat dels fàrmacs i, alhora, n’incrementa l’eficàcia amb un percentatge de traspàs de la barrera del 15 % en proves in vitro, molt superior a altres mètodes.

L’estudi va provar dues micel·les compostes: Soluplus® i Pluronic®. Ambdós van demostrar tenir unes característiques prometedores en: mida de distribució, càrrega en superfície i alta eficàcia d’encapsulació. També es van introduir micel·les buides en models sans per assegurar la seva seguretat. Finalment, l’equip es va decantar per l’ús del Soluplus® perquè enfront de models 3D, que imiten millor les condicions del tumor en hostes vius, va demostrar tenir una eficàcia millor.

A la vegada, l’equip investigador va escollir el Docetaxel com al fàrmac per administrar. Es tracta d'un medicament de tipus taxà que va ser escollit perquè tenia el millor valor IC50 de tots els testats. IC50 és la quantitat necessària per reduir a la meitat el nombre de cèl·lules canceroses tractades en contraposició a models sense tractament.

Un cop triat la combinació es van fer proves in vivo comparant l’ús del Soluplus® per administrar Docetaxel amb l'ús directe del medicament. El tractament amb Soluplus® va demostrar ser doblement efectiu, per un cantó més medicament arribava el teixit tumoral i per l’altre, en tenir menys efectes secundaris va permetre augmentar el nombre de dosis donades.

Tanmateix, l’anàlisi del teixit tumoral post tractament va demostrar la persistència de  cèl·lules resistents, el que demostra la necessitat d’una pauta terapèutica combinada per aconseguir l’eliminació total del tumor. Tal com explica la doctora Diana Rafael, : “El tractament del glioblastoma multiforme és complex i s’ha de fer des de diferents estratègies i enfocaments, aquest estudi vol afegir una eina més a la cartera que disposen els equips mèdics”.

*Declaració Institucional sobre l’ús d’animals d’investigació