Vall d’Hebron amplia l'estudi Basket of Baskets amb un assaig en pacients amb l'alteració molecular FGFR als quals s'administrarà futibatinib

Fer front a la diversitat tumoral és un dels grans reptes que té al davant la recerca oncològica. La medicina de precisió se centra a fer front a cada tumor segons les seves característiques per tal de trobar el tractament més adequat per a cada pacient. Però alhora aquesta recerca de la personalització del tumor limita el nombre de pacients que es puguin incloure en assajos per estudiar aquestes característiques, que en molts casos poden ser alteracions infreqüents.

 

Per superar aquest obstacle van néixer els estudis basket, en què el que era determinant era el tipus molecular del tumor i no la seva localització anatòmica. L'objectiu és trobar vies de tractament comú en diferents tipus de càncer. Per això, els pacients que tenen una mateixa característica molecular s'agrupen en un únic mòdul o basket, on es poden incloure, per tant, pacients amb càncer de mama, de pròstata, de pulmó o d’altres tipus. El que és important és que tots comparteixin la mateixa alteració molecular i no tant la localització anatòmica del tumor. Això és especialment important per als pacients que ja han esgotat les línies estàndard de tractament, ja que suposa una nova oportunitat terapèutica.

 

Un pas més en aquesta línia va permetre el desenvolupament dels estudis plataforma. S'hi busca el màxim benefici per als pacients i oferir-los la major varietat terapèutica possible. Així, l'estudi Basket of Baskets (BoB), un projecte liderat pel Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), pioner a Europa i un dels primers estudis plataforma, té com a objectiu tractar més pacients de manera més eficaç i més flexible, agilitzar processos i accelerar l'accés a nous fàrmacs en desenvolupament per a un benefici clínic més gran.

 

"La novetat de l'estudi BoB és que no es limita a un únic mòdul o bàsquet, sinó que se n'agrupen diversos sota un mateix paraigua. D'aquesta manera, a cada pacient que s'incorpora a l'assaig se li fa una única anàlisi. Això ens permet identificar totes les alteracions que són susceptibles de tractament en aquest pacient. Així no ens centrem en una sola alteració, sinó que podem analitzar totes les mutacions dels tumors del pacient i oferir-li totes les possibilitats de tractament que s'hi incloguin, a mesura que s'ampliïn els mòduls o baskets. Això sempre segons les característiques tumorals pròpies de cada pacient", explica la Dra. Irene Braña, de la Unitat de Teràpia Molecular del Càncer – CaixaResearch (UITM – CaixaResearch) del VHIO, que dirigeix la Dra. Elena Garralda, i una de les investigadores principals del BoB, juntament amb el Dr. Jordi Rodón, membre del Comitè Directiu i coordinador global de l’estudi.

 

A finals del 2018 es va iniciar, a la Unitat de Recerca de Teràpia Molecular del Càncer – CaixaResearch, el primer mòdul d'aquest estudi BoB, on s'estudiava com seleccionar el millor tractament d'immunoteràpia atenent les mutacions genètiques presents al tumor. Aquest mòdul, que continua actiu, ja ha reclutat més de 600 pacients. Ara, comença el segon mòdul previst al BoB, en què ja s'han inclòs dos pacients al VHIO, els primers que es tracten a escala mundial.

 

 

El nou mòdul que ara s'ha iniciat a l'assaig BoB se centrarà en les alteracions al receptor del factor de creixement de fibroblasts, o FGFR segons les sigles en anglès. Tot i que és una alteració rara, els gens que regulen els FGFR presenten canvis i alteracions en múltiples tipus tumorals. Això la converteix en una possible diana per a les teràpies dirigides, que puguin ser efectives independentment del tipus de tumor. Una d'aquestes teràpies és el futibatinib, un tractament oral que inhibeix els FGFR de manera selectiva, i així augmenta la mort de les cèl·lules que sobreexpressen aquestes proteïnes. Això el converteix en un fàrmac amb un potencial antineoplàsic important.

 

Aquest nou mòdul comptarà amb quatre branques o grups d’estudi que avaluaran els resultats d’utilitzar aquest inhibidor d’FGFR en el tractament del càncer. La primera branca estudiarà pacients amb mutacions patogèniques identificades d’FGFR, de les quals ja es coneix la importància en el desenvolupament de la malaltia. La segona branca, en canvi, estudiarà alteracions d’FGFR de les quals avui dia no se sap la rellevància en el desenvolupament del càncer, però que, a causa de la posició que ocupen en el receptor, s'intueix que podrien tenir un paper clau en l'evolució del tumor. Les dues darreres branques avaluaran pacients amb moltes còpies dels gens que regulen els FGFR: una per als pacients que en presenten no només moltes còpies sinó també alteracions a l'ARN missatger i una altra per als que no en presenten.

 

Un treball previ de la Dra. Violeta Serra, del Grup de Teràpies Experimentals del VHIO, ha aprofundit en la problemàtica de la identificació de pacients sensibles als inhibidors d’FGFR, pel fet que no tots els tumors que presenten alteracions en el nombre de còpies de l’ADN presenten sobreexpressió de l'ARN missatger d’FGFR o de la proteïna sobre la qual actuen els inhibidors. Gràcies a aquesta troballa, el nou mòdul de BoB també avaluarà pacients amb moltes còpies dels gens que regulen els FGFR en aquestes dues últimes branques.

 

"En estudis previs sense seleccionar pacients sabem que no hem estat capaços de veure prou activitat del fàrmac. Ara esperem que d'aquesta altra manera aconseguim resultats que ens ajudin a entreveure si hi ha algun perfil en concret entre les diferents possibilitats de variacions d’FGFR que pugui obtenir més benefici d'aquest tractament", comenta la Dra. Irene Braña, també oncòloga de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.

 

La Unitat de Teràpia Molecular del Càncer - CaixaResearch (UITM-CaixaResearch) serà l’encarregada del desenvolupament d’aquest nou mòdul. El VHIO és el promotor d'aquest mòdul, que ha finançat l'empresa farmacèutica TAIHO, i s'afegirà al que ja existeix des del desembre del 2018, que té com a objectiu avaluar l'eficàcia de l'atezolizumab, un inhibidor del punt de control immunitari, en pacients amb els tumors que presenten mutacions genètiques relacionades amb la reparació de l'ADN o amb un alt grau de mutacions. "En aquest primer mòdul, finançat per Roche i encara en actiu, ja s'han reclutat més de 600 pacients, 80 dels quals ja s’hi han inclòs, i continuarem fins a assolir els 100 que es van establir com a necessaris", comenta el Dr. Jordi Rodón, que també és investigador associat al Grup de Desenvolupament Clínic Precoç de Fàrmacs del VHIO i actualment investigador a l’MD Anderson Center de Texas, als Estats Units.

 

 

 

L'estudi BoB és un estudi multicèntric on participen vuit hospitals europeus. Amb aquest estudi es pretén reclutar pacients que presenten perfils moleculars poc comuns en diferents tumors sòlids. "L'estudi BoB constitueix un exemple clar de medicina personalitzada, ja que cada pacient té accés a un mòdul i una branca de tractament en funció del perfil molecular que presenta. A més, és una oportunitat de formar part d'un estudi que altrament seria insostenible, ja que es tracta d'alteracions poc freqüents. Aquí hi ha la importància del treball conjunt de diversos hospitals", recalca la Dra. Elena Garralda, directora de l'UITM - CaixaResearch.

 

L’estudi BoB es du a terme a través del consorci Cancer Core Europe, una entitat creada per impulsar la recerca oncològica a Europa i accelerar la transferència dels resultats al pacient. El consorci fou creat l’any 2014 promogut pels seus sis socis fundadors i els seus instituts oncològics de recerca traslacional de reconeguda excel·lència: Gustave Roussy Cancer Campus Grand Paris (Villejuif, França), Cambridge Cancer Center (Cambridge, Regne Unit), Karolinska Institute (Estocolm, Suècia), Netherlands Cancer Institute – NKI), National Center for Tumor Diseases – DKFZ-NCT (Heidelberg , Alemanya) i VHIO. Més endavant, des del maig,  compta amb un nou membre, la Fondazione IRCCS Istituto Nazionale dei Tumori, que s'incorporarà amb aquest segon mòdul a l'estudi.