Vall d’Hebron reuneix periodistes i experts internacionals per abordar els reptes comunicatius d’un món en crisi i transformació

La segona edició del Congrés Internacional de Comunicació en Salut ha arrencat aquest dijous a Vall d’Hebron amb tres grans línies de reflexió, la comunicació en contextos de guerra i emergència, la gestió de la presència en xarxes socials i el paper transformador de les arts en la salut. Sota el lema ‘Challenges in a Changing World’ (‘Reptes en un món canviant’), el congrés reuneix experts internacionals en comunicació institucional, periodistes i professionals del món sanitari per analitzar com adaptar-se a un escenari global marcat per la incertesa, els conflictes i la revolució digital.
 

El Dr. Albert Salazar, gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron; Johan Van Eldere, secretari general de la European University Hospital Alliance (EUHA); i el Dr. Antoni Pujante, director de Relacions Internacionals i Cooperación en Salut del Govern, han donat la benvinguda als gairebé 500 participants del 2n Congrés Internacional de Comunicació en Salut. A la sessió inaugural, en la qual ha participat també Daniel Soto, director de Comptes Estratègics i Integrated Healths Solutions per Espanya i Portugal de Medtronic, han posat en relleu la importància d’una comunicació àgil, experta i, sobretot, humana en un context global marcat per la incertesa. Johan Van Eldere ha  volgut subratllat el valor de la cooperació entre hospitals universitaris: «Un hospital sol no va enlloc; junts sumem coneixement i innovació», ha afirmat, reforçant el compromís de la EUHA per compartir estratègies i experiències que transformin la salut. 

Abans de donar pas als ponents, el director de Comunicació, Estratègia Corporativa i Atenció Ciutadana de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, Fran Garcia, ha agraït a la European University Hospital Alliance, de la qual forma part Vall d’Hebron, a Medtronic, la Fundació Vila Casas i la Universitat Ramon Llull la seva col·laboració per fer realitat el congrés. Enguany,  ha volgut subratllar el paper estratègic de la comunicació en l’àmbit sanitari. «Comunicar en salut no es tracta només de compartir informació, sinó de forjar el futur i el nostre congrés vol ser un espai per reflexionar, analitzar i anticipar escenaris futurs», ha afirmat, destacant la necessitat d’adaptar-se a un món marcat per la incertesa i els canvis constants.
 

La vida després d'un bombardeig

La jornada inaugural s’ha obert amb la taula rodona ‘Health communication in wars and emergencies’, centrada en com es desenvolupen i s’implementen estratègies de comunicació en entorns de guerra o crisi humanitària, on la informació pot literalment salvar vides. Moderada per Bhanu Bhatnagar, responsable de Premsa i Relacions amb els Mitjans de l’Oficina Regional per a Europa de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la sessió ha reunit testimonis excepcionals com la periodista egipciopalestina Youmna El Sayed, guardonada per la seva cobertura del conflicte de Gaza; la periodista i documentalista ucraïnesa Angelina Kariakina; Rachel Pounds, al capdavant de la Emergency Health Unit de Save the Children; Niina Kauppinen, responsable de comunicació de l’Helsinki University Hospital, i el Dr. Taras Petryk, director mèdic i responsable de la Clínica d’Ortopèdia i Trauma Opora de Kiev.

Youmna El Sayed ha aportat un testimoni colpidor sobre les dificultats d’informar des de Gaza, on la comunicació pot ser tan vital com l’assistència mèdica. La rapidesa, la precisió i l’empatia cultural són eines que poden  protegir vides i garantir que la informació arribi allà on més es necessita. “En una guerra, un missatge clar pot ser la diferència entre la vida i la mort”, han compartit Youmma El Sayed i el Dr. Taras Petrik.

Segons el Sindicat de Periodistes Palestins, Gaza s’ha convertit en el conflicte més letal per als professionals dels mitjans en la història moderna: des de l’octubre del 2023, almenys 246 periodistes han perdut la vida, més de 500 han resultat ferits i 650 habitatges de professionals de la informació han estat destruïts. La xifra de morts supera la dels periodistes que van morir a les dues guerres mundials i als conflictes del Vietnam, Iugoslàvia i Afganistan junts. Però com han recordat Younma El Sayed, “quan les bombes deixen de caure, la vida segueix i les necessitats també. Hi ha malnutrició, problemes de salut i de salut mental greus, i si els periodistes no estem allà per informar, l’ajuda no arriba i la gent mor”. No ha volgut acabar la ponència, sense fer una crida a humanitzar les víctimes, tot trobant un equilibri entre la visibilitat i la dignitat, sense caure en el sensacionalisme.

Igualment colpidor ha estat el testimoni del Dr. Taras Petrik i el seu fill, Vladyslav Petryk, director d’operacions de la Clínica d’Ortopèdia i Trauma Opora de Kiev, que han compartit la dificultat de traslladar confiança als pacients quan espais com els hospitals, que haurien de ser segurs, deixen de ser-ho.

Ser o no ser a les xarxes socials

El debat sobre la comunicació en temps de crisi ha donat pas a un altre gran repte del nostre temps: la gestió de la presència a les xarxes socials. La sessió ‘Xarxes socials: on estar o no estar’ ha analitzat com les institucions sanitàries valoren els riscos i avantatges de tenir presència digital, alineant-la amb la seva missió i valors en un món en constant canvi. Moderada per Fred Balvert, comunicador estratègic de ciència a l’Erasmus University Medical Center de Rotterdam, ha comptat amb Víctor Puig, director de Zinkdo Agency, que ha presentat un informe sobre l’ús de les xarxes per part de les institucions de salut, així An Schreurs, encarregada de la comunicació científica i contactes amb mitjans de comunicació a UZ Leuven, i Kathrin Schneider, consellera de xarxes socials de la Divisió de Comunicació Corporativa de Charité – Universitätsmedizin Berlin, que han explicat les seves experiències institucionals.

A la pregunta d’estar o no estar a les xarxes socials, Víctor Puig, ha donat unes pistes: TikTok i Instagram continuen creixent, mentre LinkedIn es consolida com a plataforma de credibilitat. Per contra, X registra una davallada i els seus usuaris són majors de 30 anys. Puig també ha destacat que YouTube és una bona opció per a vídeos curts i que Facebook és una plataforma interesasnt perquè per franja d’edat dels seus usuaris manté la seva rellevància als barris vinculats als hospitals i pot crear comunitat.

Per aprofundir en aquesta temàtica, el debat ‘Comunicació digital amb els pacients: noves oportunitats, millors resultats’, impulsat per Medtronic, ha explorat com la comunicació en entorns digitals pot millorar la relació entre professionals i pacients, fomentar la confiança i contribuir a uns resultats de salut més positius. Cada minut un europeu compleix 60 anys i els hospitals perden capacitat per atendre la seva població. Però Germán Gutiérrez, director de negoci de solucions en salut integrals de Medtronic, a l’hora que llençava aquest repte, ha ofert solucions. La digitalització obre la porta a una atenció més enllà de les parets del centre, més ágil i que arribi a més pacients. Programes com la hospitalització domiciliària digital estan mostrant que la comunicació és clau per convertir aquesta transformació en millors resultats clínics, més eficiència i una experiència més humana.

Art contra el dolor

El primer dia del congrés ha culminat amb una sessió de signe diferent però complementari: ‘Arts en Salut’, una invitació a explorar l’impacte positiu de l’art en la salut i el benestar de pacients, familiars i professionals. La taula rodona s’emmarca dins la programació del Healing Arts Barcelona, que se celebra del 20 al 26 d’octubre per impulsar polítiques públiques que integrin cultura i salut. 

Guillem d’Efak, cap d’Acció Comunitària, Programes Públics i Comunicació del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), ha estat l’encarregat de moderar aquesta sessió en la qual han intervingut Stephen Stapleton, cofundador del Jameel Arts & Health Lab; Rachel Even, directora artística d’Art dans la Cité; Laki Vazakas, especialista en art del Boston Children’s Hospital; Louis Gustin, escriptor i conferenciant expert en discapacitat; i la Dra. Anna Fàbregas, cap de l’equip d’atenció a les violències en la infància i l’adolescència de Vall d’Hebron, que coordinar el projecte musical amb adolescents víctimes d’abusos sexuals i la cantant Mushka. “L’art arriba on els doctors no ho fan”, ha compartit la Dra. Anna Fàbregas. Les arts aplicades a la salut s’han consolidat com un àmbit emergent que integra des del teatre, fins a la música, la pintura o la dansa com a eines per afavorir el benestar físic, emocional i social de les persones. Aquest enfocament, present ja a l’hospital compta amb un suport científic creixent que n’evidencia l’impacte positiu en la qualitat de vida i en els processos de recuperació.

Taules antagòniques, una que tracta la comunicació trepidant, a peu de guerra, i altre que fa de l’art una eina per alleujar el dolor, conflueixen en el repte que afronta avui la comunicació en salut, informar, connectar i transformar en un món que canvia a gran velocitat.