L'actualitat de tot el Vall d'Hebron

Cinc projectes de recerca en malalties infeccioses reben ajuts de La Marató de TV3

Entrega Ajuts Recerca La Marató 2017
dimecres, 31 octubre, 2018

Dels 9,7 milions d'euros que es van recaptar en La Marató 2017, gairebé 750.000 es destinen al VHIR per finançar durant 3 anys els projectes de recerca. Els investigadors que han rebut els ajuts han estat les doctores María José Buzón, Meritxell Genescà, Maria Teresa Martín, Inés Oliveira Sousa i el Dr. Joan Gavaldà.

Els fons recaptats en l'edició 2017 de La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio finançaran 36 projectes d'investigació biomèdica d'excel·lència en malalties infeccioses. Quatre d'aquests projectes són unitaris, estan liderats per diferents investigadors del grup de recerca en Malalties Infeccioses del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i sumen 719.833€ en finançament. Un cinquè projecte és coordinat, compta amb la participació d'investigadors del VHIR, l'Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC-CSIC) i el Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN) i ha rebut una dotació de total de 227.684 €.

Dels 9,7 milions d'euros que es van recaptar en La Marató 2017, gairebé 750.000 es destinen al VHIR per finançar durant 3 anys els projectes de recerca.

Ahir es va celebrar la cerimònia d'entrega dels ajuts a l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears. Va estar presidida per l’honorable Sra. Elsa Artadi, consellera de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, i també va comptar amb la presència de la Sra. Laura Pelay, secretària general del Departament de Salut, de la Sra. Núria Llorach, vicepresidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i del Patronat de la Fundació La Marató de TV3, de la Dra. Dolors Sintes, vicepresidenta de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, del Sr. Lluís Bernabé, director de la Fundació La Marató de TV3, i del Dr. Albert Barberà, director general de Recerca i Innovació del Departament de Salut i coordinador de la Comissió Assessora Científica. 

El Dr. Joan Gavaldà Santapau coordinador del Laboratori de Resistències Antibiòtiques del grup de recerca en Malalties infeccioses del VHIR va presentar el projecte 'ThermoShot. Una nova tecnologia no-existent per prevenir i tractar Resistència d'Antimicrobians (RAM) i infeccions associades a biopel·lícules de dispositius mèdics' i se li han concedit 199.000€ de finançament.

ThermoShot és una nova tecnologia per tractar i prevenir infeccions causades per microorganismes resistents als antimicrobians (RAM) i les relacionades amb dispositius mèdics produïdes per biopel·lícules. L'objectiu principal del projecte és crear dos nous dispositius ThermoShot: BioGel ThermoShot (per a infeccions ortopèdiques) i Stent ThermoShot (per a infeccions produïdes per les biopel·lícules dels tubs endotraqueales). Els dos dispositius estan carregats amb nanoantibiòtics termosensibles (ThermoShot); nanopartícules (NP) de plata (AgNP) o or (AuNP) que permeten la unió d'amikacina (en el cas de AgNP) en la seva superfície actuant com aptàmer i, alhora, actuen com a agent d'hipertèrmia dirigit per termoteràpia.

Els dispositius ThermoShot són noves tecnologies, desenvolupades per clínics i per a clínics, conjuminant també el coneixement la participació d'experts rellevants en nanomedicina i enginyeria industrial. Aquestes tecnologies innovadores, fins ara inexistents, poden implicar un estalvi de costos per als sistemes de salut pública en les infeccions adquirides en l'entorn hospitalari.

La recerca de la Dra. Maria José Buzón Gómez, cap de la línia d'Investigació Translacional en VIH del grup de Malalties Infeccioses de Vall d'Hebron, persegueix l'eliminació del reservori latent del VIH. Ha obtingut 199.998€ de La Marató 2017, per a dur a terme el projecte 'Desenvolupament de noves nanopartícules funcionals dirigides al nòdul limfàtic per a l'eliminació del reservori latent de VIH'.

La presència de reservoris anatòmics i cel·lulars del VIH s'ha reconegut com uns dels majors obstacles per assolir l'eliminació del virus. En aquest sentit, els centres germinals situats en els fol·licles B dels nòduls limfàtics, han estat recentment identificats com a llocs de persistència del virus en pacients eficientment tractats amb teràpia antiretroviral (ART). Diversos agents que reverteixen la latència (LRAs, Latency Reversal Agents en anglès), és a dir compostos que reactiven el virus adormit, han estat testats en diferents assajos clínics amb una eficàcia limitada. La hipòtesi més acceptada per explicar aquest fracàs és la insuficiència dels agents per reactivar tot el virus latent, així com la incapacitat del sistema immunitari per a eliminar les cèl·lules reactivades.

En aquest projecte, hipotetitzem que l'alliberament específic de LRAs a un dels principals reservoris virals, els fol·licles B dels nòduls limfàtics, podria incrementar significativament l'eliminació del virus. Proposem doncs la caracterització completa, in vivo i in vitro, de nous nanoconjugats funcionals carregats amb agonistes del TLR7, que a més estan dissenyats per a ser retinguts preferentment als fol·licles B. Pretenem examinar la biodistribució, la farmacocinètica i la farmacodinàmica d'aquests conjugats en un model de ratolí, així com l'eficàcia ex vivo per reactivar el VIH propi de cèl·lules primàries provinents de pacients VIH positius, i en un nou model tissular de latencia desenvolupat durant l'execució d'aquest projecte. L'assoliment de l'objectiu d'aquesta proposta significaria poder començar en humans el desenvolupament d'un innovador sistema d'alliberament selectiu de fàrmacs per a la depleció del reservori de VIH en els nòduls limfàtics.

Per la seva banda, la Dra. Meritxell Genescà Ferrer, investigadora principal del grup de recerca en Malalties infeccioses del VHIR, el projecte 'Noves estratègies de prevenció davant l'adquisició d'ITS/VIH a través de l'eliminació de les cèl·lules supressores derivades de mieloides' ha rebut un ajut de 199.685 €.

L'objectiu general d'aquest projecte és determinar si hi ha un increment de les cèl·lules supressores derivades de mieloides (MDSC) funcionals en resposta a patògens responsables de les infeccions de trasmissió sexual (ITS), i si la seva activitat facilita l'adquisició d'altres ITS/VIH, limitant la resposta immune local del teixit. Per això, s'estudiaran el fenotip i la funció de MDSC en sang i mostres cervicals de dones amb ITS agudes (vaginitis, clamídia i VIH) i utilitzarem el model d'explant cervical per confirmar la relació entre la infecció i la immunosupressió via MDSC. Finalment, utilitzant el mateix model, s'avaluaran noves teràpies per limitar aquesta immunosupressió depenent de MDSC en resposta a patògens d'ITS. Els resultats obtinguts d'aquest projecte seran altament innovadors en els camps de la immunologia i la microbiologia, millorant les intervencions preventives, diagnòstiques i terapèutiques de les ITS i condicions que afecten la salut materna i neonatal.

El 'Projecte pilot pel cribratge de la malaltia de Chagas en farmàcies comunitàries' que lidera la Dra. Inés Oliveira Souto, investigadora del grup de recerca en Malalties Infeccioses del VHIR ha obtingut 121.150€ d'ajut.

L'objectiu principal d'aquest projecte és facilitar l'accés de pacients amb malaltia de Chagas a proves de detecció ràpida a través de farmàcies comunitàries, però també augmentar la quantitat de malalts de Chagas que reben atenció en unitats de medicina tropical, avaluar el valor predictiu positiu d'una prova ràpida de diagnòstic i identificar de barreres d'accés al sistema. El projecte es desenvolupa en quatre fases consecutives: preparació, fase pilot, fase de projecte i ampliació. Després d'això, es farà un pla de promoció i difusió que inclourà tots els actors implicats en el procés de difusió i es centrarà en aquelles accions que tinguin el major impacte en l'assoliment del projecte i es durà a terme l'avaluació del projecte a través d'indicadors de participació, procés, impacte i organització.

D'altra banda, la Dra. Maria Teresa Martín Gómez, investigadora principal del grup de recerca en Microbiologia del VHIR, participa juntament amb investigadors d'IQAC-CSIC i CIBER-BBN en el projecte coordinat 'Ús de molècules de senyalització del Quorum Sensing com a eines pel diagnòstic d'infeccions bacterianes'. L'ajut atorgat a aquest projecte és de 227.684€ dels quals 28.375 aniran destinats a la recerca que es faci al VHIR.

L'objectiu final d'aquest projecte és desenvolupar mètodes de diagnòstic ràpids i precisos per a la detecció de dos microorganismes patògens importants (Pseudomonas aeruginosa i Staphylococcus aureus) a través d'estudis immunoquímics del seu sistema de detecció de quòrum (Quorum Sensing, QS). Aquests microorganismes regulen el procés de patogènesi a través d'un sistema sofisticat anomenat QS, que permet a les poblacions bacterianes regular llur expressió gènica. Mitjançant intercanvi químic d'informació, aquest mecanisme permet que els organismes unicel·lulars activin processos importants com la formació de biofilms o l'expressió de factors de virulència. D'aquesta manera, la validació de molècules QS com a biomarcadors d'infecció serà clau per al diagnòstic i per al seguiment de l'estadi de la patologia. Això s'avaluarà investigant el seu perfil d'expressió en mostres clíniques obtingudes de pacients que pateixen infeccions del tracte respiratori inferior (això inclourà mostres de malalts amb patologies associades a assistència sanitària i malalts amb bronquiectasia).

Els resultats obtinguts tindran un impacte extraordinari en el camp biomèdic, ja que els mètodes actuals utilitzats en la majoria dels laboratoris microbiològics encara es basen principalment en cultius en placa i requereixen usualment passos d'enriquiment per aconseguir la detectabilitat necessària. Això provoca un retard de temps inabastable en obtenir els resultats, agreujant la infecció i les possibles conseqüències posteriors. A més, la tecnologia desenvolupada pot produir importants beneficis econòmics derivats de l'aplicació d'aquestes metodologies en entorns clínics i permetrà un diagnòstic precoç del patogen en infeccions agudes, diferenciar la colonització asimptomàtica de la crònica i la detecció d'exacerbacions en colonització crònica.

Comparteix aquest contingut
 
Descobreix més