L'actualitat de tot el Vall d'Hebron

Un estudi de Vall d’Hebron mostra que la cefalea podria indicar una millor evolució clínica de la COVID-19

investigadors cefalea i covid19
dijous, 5 novembre, 2020

La pèrdua del sentit de l’olfacte i del gust és molt més comuna en persones amb infecció amb SARS-CoV-2 que tenen mal de cap.

Un equip de Vall d’Hebron ha descrit que la presència de cefalea en pacients amb COVID-19 s’associaria a una millor evolució de la malaltia. A l’estudi han participat els Serveis de Neurologia i d’Immunologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i els grups de recerca en Cefalea i Dolor Neurològic i en Immunologia Diagnòstica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).

La cefalea, juntament amb l’anòsmia (pèrdua de l’olfacte) i l’agèusia (pèrdua del gust), són símptomes neurològics freqüents que s’han associat a la COVID-19. Davant el desconeixement de la seva capacitat de predicció del curs de la malaltia, els investigadors de Vall d’Hebron van decidir definir i descriure les característiques de la cefalea i buscar una associació entre la seva aparició i el pronòstic de la COVID-19. Els resultats han estat publicats a la revista Cephalalgia.

L’estudi va analitzar els símptomes i l’evolució de 130 pacients amb COVID-19 que van arribar a urgències de Vall d’Hebron durant tres setmanes entre el març i l’abril de 2020. Tots ells van ser atesos per un neuròleg a causa de la necessitat de reorganització dels professionals per adaptar-se a l’alt número de pacients durant la crisi de la COVID-19. “El fet que part dels pacients fossin visitats per metges amb diferents especialitats, va permetre portar a terme estudis des de diferents punts de vista, que aporten informació relacionada amb símptomes que no només són respiratoris”, explica la Dra. Patricia Pozo Rosich, cap del grup de Cefalea i Dolor Neurològic del VHIR, especialista del Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i responsable del Migraine Adaptive Brain Center de Vall d’Hebron. D’aquests pacients, 97 (un 74,6%) presentaven mal de cap, tot i que només un 19,6% tenien història clínica de migranyes episòdiques prèvies a la malaltia. En la majoria, la cefalea era lleu o moderada, però en una quarta part dels pacients, sobretot dones i persones joves, era més semblant a una migranya.

En un 21,4% dels pacients amb mal de cap persistent, aquest era un símptoma prodròmic de la COVID-19, és a dir, apareixia abans que els altres símptomes de la malaltia. En relació a la seva evolució, els pacients que presentaven cefalea quan arribaven a Urgències tenien una durada clínica de la COVID-19 aproximadament una setmana més curta: uns 24 dies en total en els casos amb mal de cap, mentre que, en els casos sense cefalea, la durada mitjana de la malaltia era d’uns 31 dies. “Sembla clar que la presència de cefalea és un factor de bon pronòstic de la COVID-19 i podria servir per predir la seva evolució”, destaca la Dra. Pozo Rosich.

Els investigadors van trobar també una associació entre la cefalea i l’anòsmia i l’agèusia, ja que la pèrdua d’aquests sentits era molt més comuna en persones amb mal de cap.

La cefalea persisteix en un 40% dels pacients

Al cap de sis setmanes des de l’arribada a Urgències, es va fer seguiment de l’evolució de 100 dels pacients que havien participat en la primera fase de l’estudi. Entre aquests es trobaven 74 persones que presentaven cefalea en el moment de l’admissió a l’hospital. En el moment del seguiment, 28 d’aquests (un 37,8%) encara tenien cefalea amb poca resposta al tractament i sovint essent l’únic símptoma que quedava de la COVID-19. Aquests resultats demostren que el mal de cap pot persistir després de que la COVID-19 es resolgui, fins i tot en persones sense història prèvia de migranyes ni cefalees recurrents.

L’estudi presenta algunes limitacions, ja que es tracta d’una sèrie hospitalària que no inclou casos molt greus de la malaltia (i que, per tant, que no es podien entrevistar) ni molt lleus (i que no anaven a l’hospital). Tot i així, la Dra. Pozo Rosich destaca, en base als resultats obtinguts, que “és important canviar el concepte de que la cefalea sigui un símptoma poc rellevant en pacients amb COVID-19 i, per tant, és necessari estudiar en profunditat la seva associació per tal d’entendre l’evolució de la malaltia i millorar-ne el tractament”.

 

Neuroinflamació local, possible sistema de defensa contra el virus

Amb l’objectiu d’entendre l’associació entre la COVID-19 i la cefalea, els investigadors de l’estudi proposen algunes hipòtesis sobre com la infecció per SARS-CoV-2 podria produir el mal de cap.

Una de les hipòtesis explica que el virus podria imitar l’aparició de la migranya, en la qual es genera una forta inflamació del sistema trigeminovascular, que provoca el dolor. “Aquesta inflamació local propera a les fosses nasals serviria com a sistema inicial de defensa contra el virus, que en les persones amb cefalea seria més fort”, explica la Dra. Pozo Rosich. “Si els pacients tenen una major resposta local, s’evitarà que el virus produeixi una inflamació sistèmica greu amb alliberament d’una tempesta de citocines”.

En aquest sentit, es van estudiar els nivells d’IL-6, una molècula que, si apareix de forma sistèmica, està molt implicada en la tempesta de citocines que en moltes ocasions provoca la mort dels pacients amb COVID-19. En el cas dels pacients amb cefalea, es va observar que els nivells d’IL-6 eren més baixos i que, a més, es mantenien estables al llarg de la malaltia. “Aquest fet apunta a que, en els pacients amb cefalea, l’IL-6 s’allibera en la neuroinflamació local i fa que aquestes persones no desenvolupin tanta inflamació sistèmica i, per tant, tinguin una millor evolució de la malaltia”, afegeix la Dra. Pozo Rosich.

Aquesta hipòtesi va en consonància amb la relació amb l’anòsmia, ja que el virus actuaria no només en l’epiteli olfactiu produint la pèrdua d’olfacte, sinó també a les branques del nervi trigemin, molt proper a les fosses nasals per on entra el virus. En aquest sentit, seria necessari estudiar si la sensibilització del sistema trigeminovascular persisteix quan la infecció per SARS-CoV-2 desapareix.

Comparteix aquest contingut