El primer curs de ‘Maneig integral del dolor’ posa l’accent en un abordatge biopsicosocial i en millorar el tractament amb opioides

Un abordatge del dolor que tingui en compte els entorns vulnerables, així com la diversitat sociocultural dels pacients. És la meta que es marca el curs ‘Maneig integral del dolor’, que celebra l’Hospital Universitari Vall d’Hebron coincidint amb el Dia Mundial del Dolor i que enguany té com a objectiu específic utilitzar els recursos existents per tractar el dolor seguint el model biopsicosocial. “En la pràctica clínica veiem dia a dia que els condicionaments culturals i socials, l’origen dels pacients i les seves creences religioses tenen un impacte en la percepció del dolor”, exposa el Dr. Javier Medel, cap de la Unitat del Dolor de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron. “Les persones migrades i els refugiats que arriben a països occidentals sovint s’enfronten a l’aïllament social i les barreres idiomàtiques, ajudar a integrar la seva perspectiva en el tractament del dolor i la recerca és un repte global”, afegeix.

Al llarg del curs, es donarà a conèixer la plataforma Impacte Social del Dolor (SIP), formada per múltiples entitats per tal de crear consciència i canviar les polítiques sobre el dolor. Està representada per la Societat Espanyola del Dolor i la Plataforma d’Organitzacions de Pacients, que treballen per tal d’intercanviar informació i compartir les millors pràctiques en l’àmbit europeu. En aquest sentit, la Dra. Anna Server, de la Unitat del Dolor de Vall d'Hebron, ha viatjat fins al Parlament Europeu juntament amb la Dra. Miren Revuelta, de l'Hospital Germans Trias i Pujol, com a delegades de l'Estat de la SIP. També es donaren pautes per a l’abordatge del dolor en entorns vulnerables i es promouran bones pràctiques per al maneig del dolor a països com el Congo, partint d’una experiència de cooperació.

Així mateix, s’analitzarà el tractament de les crisis drepanocítiques a Vall d’Hebron, una anèmia hemolítica crònica que es dona amb més freqüència en persones d’ascendència africana. Els eritròcits adquireixen forma de falç, bloquegen els vasos sanguinis i es destrueixen fàcilment, provocant dolor intens, isquèmia d’òrgans i altres complicacions. Les crisis poden repetir-se sovint i, en alguns casos, causar infeccions greus, aplàsia medul·lar o síndrome toràcic agut.

La millora en l’ús dels opioides, punt destacat

Part destacada de la jornada serà protagonitzada pels opioides, amb pautes d’acord amb el tractament amb ells per al dolor crònic no oncològic a partir de les recomanacions de la Societat Catalana del Dolor. Al respecte, es recomana prescriure’ls en pacients seleccionats amb dolor intens per tal de millorar la seva qualitat de vida. Ara bé, sempre s’ha de portar a terme una avaluació prèvia del balanç risc-benefici, en el context d’una teràpia multimodal –mai com a teràpia única- i iniciar el tractament durant un període curt de temps, continuant només si s’aconsegueix una millora de la funcionalitat.

L’ús a llarg termini amb opioides està contraindicat en determinats grups de pacients, com ara nens, adolescents i persones d’edat avançada. També s’ha d’evitar en casos de comorbiditats rellevants, com la insuficiència renal o hepàtica, la MPOC o la síndrome d’apnea obstructiva del son, així com en pacients amb obesitat o deteriorament cognitiu. A més, és desaconsellat en persones que segueixen tractament amb antidepressius, sedants o neurolèptics, a causa del risc d’interaccions i efectes adversos.

El curs, en definitiva, procurarà propiciar una crida a l’empatia clínica quan s’aborda el dolor d’un pacient, per tal de millorar el seu maneig i tractament d’una forma personalitzada.