Vall d’Hebron ha atès més de 200 pacients en la nova Unitat de Miopia per a grans miops

La miopia s’està convertint en una pandèmia. Si l’any 2000 el 20% de la població mundial era miop, l’any 2050 s’espera que el percentatge augmenti fins al 50%. Aquesta malaltia oftalmològica, molt prevalent, és un error refractiu en què, a causa de més longitud axial del globus ocular –la distància entre la superfície frontal de la còrnia i la retina, situada a la part posterior de l’ull–, les imatges s’enfoquen per davant de la retina i provoquen una visió desenfocada dels objectes llunyans. Segons les diòptries, es considera miopia lleu entre 0,5 i 3 diòptries, miopia moderada entre 3 i 6 diòptries, i miopia magna o alta miopia per sobre de 6 diòptries. La miopia magna s’associa a un risc més elevat de complicacions i de pèrdua visual, un risc que augmenta de manera exponencial a partir dels 50 anys i a mesura que creix el nombre de diòptries. Actualment, és la principal causa d’afiliació a l’ONCE en pacients en edat laboral.

L’objectiu: consultes d’alta resolució en una única visita

Vall d’Hebron ha fet un pas endavant per millorar el diagnòstic i el seguiment dels pacients amb altes miopies o miopia magna. Amb aquest propòsit, el setembre de 2024 el Servei d’Oftalmologia va posar en marxa la nova Unitat de Miopia per a grans miops, que neix amb l’objectiu prioritari de millorar l’atenció als pacients mitjançant un millor coneixement de la patologia i la realització de consultes d’alta resolució. La Dra. Marta Castany, de la Secció de Glaucoma, i la Dra. Ana Boixadera, de la Secció de Retina, van detectar aquesta necessitat i, amb el suport del servei encapçalat pel Dr. Miguel Ángel Zapata, van impulsar la creació de la unitat. “Oferim als miops magnes un abordatge multidisciplinari, amb proves d’alta complexitat tècnica que ens permeten fer diagnòstics més acurats i una millor valoració pronòstica en una mateixa consulta d'alta resolució”, expliquen.

La Unitat de Miopia s’emmarca actualment dins de les noves consultes externes del Servei d'Oftalmologia situades al Parc Sanitari Pere Virgili, un nou espai de 500 metres quadrats a la segona planta de l’Edifici Tramuntana, on també es troba la Unitat de Cirurgia Sense Ingrés. Suposen un pas endavant més en la configuració del Nou Vall d’Hebron, un projecte que implica no només renovar infraestructures, sinó també repensar espais, tecnologia i models organitzatius per problemes de salut i pensant en les necessitats dels pacients.

El Servei d’Oftalmologia és referent en diverses patologies complexes i ha estat designat Hospital CSUR (centre, unitat o servei de referència) en tumors extraoculars i intraoculars en la infància, així com en tumors orbitals i reconstrucció complexa de la superfície ocular.

El repte de detectar el glaucoma silenciós

La causa més freqüent de complicacions i de risc de ceguesa en els grans miops són les patologies retinals, que habitualment tenen un diagnòstic més directe perquè són simptomàtiques (el pacient percep ombres, hi veu torçat o té una taca fixa). En canvi, el glaucoma pot passar desapercebut fins a etapes avançades, perquè provoca una pèrdua del camp visual perifèric més que no pas de la visió central. En els miops magnes, a més, el diagnòstic és un repte complex fins i tot per a l’oftalmòleg.

“A la Unitat de Miopia ens enfrontem al repte del diagnòstic i del tractament del glaucoma. Cal tenir en compte que els miops molt elevats tenen fins a cinc vegades més risc de patir glaucoma que la població general, i que en molts casos ens trobem amb pressions intraoculars dins la normalitat. D’altra banda, la reducció quirúrgica de la pressió comporta riscos més elevats que en la població no miop”, explica la Dra. Marta Castany.

A les consultes d'alta resolució hi participen optometristes i infermeres experimentades que realitzen la graduació, la biometria, la paquimetria, la campimetria, l’OCT i la retinografia de camp ampli. Aquestes proves permeten classificar de forma immediata el grau d’afectació de la màcula, el tipus d’estafiloma i l’afectació del camp visual. Quan és necessari, es realitzen interconsultes amb còrnia o estrabisme de forma transversal  per millorar l’abordatge integral.