Som un campus sanitari de referència que comprèn tots els camps de la salut: l'assistència, la recerca, la docència i la gestió.
La professionalitat, el compromís i la recerca dels professionals del Campus són elements clau per poder oferir una assistència excel·lent.
Apostem per la recerca com a eina per aportar solucions als reptes que ens trobem dia a dia en el camp de l’assistència mèdica.
Gràcies al nostre potencial assistencial, docent i de recerca treballem per incorporar nous coneixements per generar valor als pacients, als professionals i a la mateixa organització.
Generem, transformem i transmetem coneixement en tots els àmbits de les ciències de la salut per formar els futurs professionals.
La vocació de comunicació ens defineix. T’obrim la porta a tot el que passa al Vall d'Hebron Barcelona Hospital Campus i t’animem a compartir-ho.
Donació per a hospital
Donació per a recerca
Investigació al VHIR
Els projectes del VHIR i el VHIO, seleccionats en les convocatòries d’Investigació en Salut i CaixaImpulse Innovació en Salut 2026, impulsen noves aproximacions per al tractament del càncer, les malalties neurològiques o els trastorns mitocondrials.
La Fundació ”la Caixa” ha seleccionat set projectes amb participació del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) en les convocatòries d’Investigació en Salut i CaixaImpulse Innovació en Salut 2026. Les iniciatives aborden reptes diversos de la recerca biomèdica, des del desenvolupament de noves teràpies contra el càncer fins a tractaments per a malalties neurològiques minoritàries i eines per avançar cap a una medicina més personalitzada.
Els projectes combinen aproximacions innovadores com les teràpies gèniques, els sistemes intel·ligents per adaptar els tractaments, el desenvolupament de nous inhibidors farmacològics, les biòpsies líquides i els nanotransportadors de fàrmacs. El finançament permetrà impulsar diferents fases del desenvolupament d’aquestes iniciatives, des de la validació de noves estratègies terapèutiques fins a la preparació de possibles aplicacions clíniques.
Alguns trastorns cerebrals minoritaris de la infància provoquen epilèpsia, dificultats de moviment i un deteriorament cognitiu progressiu des de les primeres etapes de la vida. Actualment, no existeixen tractaments capaços de modificar l’evolució d’aquestes malalties.
El projecte busca desenvolupar teràpies gèniques avançades que permetin restaurar o corregir la funció biològica afectada de manera local i controlada. En concret, se centrarà en dues encefalopaties pediàtriques greus i estudiarà estratègies per fer arribar les instruccions terapèutiques a les cèl·lules cerebrals adequades sense provocar efectes no desitjats.
Els investigadors provaran els candidats terapèutics en models de les malalties i n’avaluaran la seguretat, la durabilitat i la distribució. L’objectiu és obtenir dos candidats preparats per avançar cap al desenvolupament clínic i establir una plataforma que pugui contribuir al desenvolupament de teràpies gèniques de precisió per a altres trastorns neurològics infantils.
En fases avançades de la malaltia de Parkinson, els pacients poden experimentar fluctuacions importants dels símptomes motors. Les infusions contínues poden ajudar a controlar aquestes fluctuacions, però els sistemes actuals no s’adapten automàticament a les necessitats canviants de cada persona i sovint requereixen ajustaments manuals.
El projecte liderat pel VHIR vol desenvolupar un sistema intel·ligent capaç de personalitzar el tractament en temps real. La proposta combinarà sensors portables per monitorar de manera contínua els símptomes motors amb sistemes d’intel·ligència artificial que analitzin aquesta informació i recomanin ajustaments de la dosi, que posteriorment podrien ser aplicats pel sistema d’infusió.
Aquesta aproximació podria millorar el control dels símptomes motors, l’autonomia i la qualitat de vida de les persones amb Parkinson avançat. Alhora, podria establir les bases per a una teràpia d’infusió més personalitzada i adaptada a les necessitats canviants de cada pacient.
Les malalties de manteniment de l'ADN mitocondrial (MDDS) constitueixen un grup de malalties minoritàries greus que alteren la quantitat i la qualitat de l'ADN dels mitocondris, fet que provoca afectacions molt severes, sovint des de la infància. Tot i que recentment s'ha aprovat el primer tractament per a una malaltia d’aquest grup (deficiència de TK2), la majoria d'aquestes malalties continuen sense disposar d'alternatives terapèutiques eficaces.
El projecte liderat pel VHIR vol demostrar la viabilitat d'una nova estratègia metabòlica destinada a incrementar la disponibilitat de determinats nucleòtids essencials per a la replicació de l'ADN mitocondrial. Aquesta aproximació podria obrir la porta al desenvolupament de tractaments per a altres formes de MDDS, com les associades a mutacions en els gens POLG o DGUOK, per a les quals actualment no existeixen opcions terapèutiques.
Si els resultats són positius, aquesta estratègia podria millorar la qualitat de vida dels pacients, reduir la càrrega assistencial associada a aquestes malalties i ampliar, en el futur, el nombre de malalties susceptibles de ser diagnosticades i tractades precoçment.
La via de senyalització Hedgehog té un paper clau en el creixement tumoral, la progressió del càncer i la resistència als tractaments en nombrosos tumors. Tot i que existeixen fàrmacs dirigits contra aquesta via, la seva eficàcia és limitada en la majoria dels tumors dependents de l'activació per lligands, que representen més d'un terç dels càncers humans.
El projecte liderat pel VHIR té com a objectiu desenvolupar una nova molècula capaç d'inhibir aquesta forma d'activació de la via Hedgehog mitjançant una estratègia innovadora dirigida contra el coreceptor CDO. A partir d'un compost desenvolupat prèviament que ja havia demostrat activitat antitumoral en models preclínics, els investigadors dissenyaran noves variants amb millors propietats farmacocinètiques per incrementar el seu potencial clínic.
Inicialment, el projecte se centrarà en sarcomes pediàtrics, tot i que aquesta aproximació podria aplicar-se en el futur a altres tumors agressius que comparteixen aquest mecanisme biològic.
Els càncers agressius, com el carcinoma hepatocel·lular, sovint responen malament als tractaments i desenvolupen resistència ràpidament, fet que contribueix a una elevada mortalitat. El projecte neoCDK se centra en un grup de quinases dependents de ciclines (CDK) poc explorat, del qual depenen les cèl·lules tumorals per sobreviure, especialment en tumors impulsats per determinades vies genètiques.
L’equip vol desenvolupar els primers inhibidors selectius d’aquestes proteïnes com a nova opció de tractament de precisió. El projecte parteix d’estudis cel·lulars previs que van identificar un compost amb una potent activitat antitumoral a concentracions molt baixes, capaç de frenar el creixement de les cèl·lules canceroses provocant danys a l’ADN.
Les pròximes fases inclouran l’optimització del compost, les proves en models animals i la preparació del programa per avançar cap al desenvolupament regulador. Aquesta estratègia podria obrir noves opcions per a pacients amb carcinoma hepatocel·lular avançat i poques alternatives terapèutiques, i podria ser aplicable també a altres tumors agressius, com el càncer de pulmó de cèl·lules petites, el càncer colorectal i el glioblastoma.
La deficiència de recombinació homòloga (HRD, per les sigles en anglès) és una alteració dels mecanismes de reparació de l’ADN de les cèl·lules tumorals. Identificar aquesta característica és important per predir si determinats tumors poden respondre a teràpies dirigides, com els inhibidors de PARP. Tanmateix, les proves diagnòstiques actuals poden tenir dificultats per detectar-la quan les mostres contenen molt poc material tumoral.
El projecte CAN-HRD-LB vol oferir una eina diagnòstica més ràpida i sensible per identificar tumors HRD positius. La prova detecta alteracions en el nombre de còpies del material genètic associades a aquesta deficiència, fins i tot en mostres amb una proporció baixa de cèl·lules tumorals. A més, està dissenyada per utilitzar-se tant en mostres de teixit com en biòpsies líquides.
El test pretén ser més assequible i fàcil d’implementar que les proves actuals, amb un flux de treball bioinformàtic simplificat que en faciliti la incorporació a la pràctica clínica. Això podria ajudar els professionals sanitaris a seleccionar tractaments dirigits per a més pacients, especialment quan les mostres de teixit són limitades o difícils d’obtenir, i contribuir a ampliar l’accés a l’oncologia de precisió.
El pseudomixoma peritoneal és un càncer poc freqüent en què s’acumula una gran quantitat de mucositat espessa a l’abdomen, que dificulta que els medicaments arribin a les cèl·lules tumorals. Els tractaments actuals, basats principalment en la cirurgia i la quimioteràpia, sovint no són suficients, fet que posa de manifest la necessitat de noves opcions terapèutiques.
El projecte vol desenvolupar nanotransportadors capaços de desplaçar-se activament a través de la mucositat densa, arribar a les cèl·lules canceroses i administrar-hi els fàrmacs antitumorals de manera més eficaç. A partir d’evidències prèvies que indiquen que els transportadors actius poden penetrar millor en la mucositat que les partícules passives, els investigadors dissenyaran sistemes més segurs i precisos, capaços de transportar fàrmacs i reconèixer les cèl·lules tumorals.
Les noves solucions es provaran en mostres derivades de pacients i en models de la malaltia per avaluar-ne el moviment, la capacitat d’arribar a les cèl·lules tumorals i l’efecte terapèutic. El projecte combina coneixements en nanotecnologia, biologia del càncer, intel·ligència artificial i models de malaltia, i comptarà amb la col·laboració d’associacions de pacients per assegurar que el desenvolupament tingui en compte les seves necessitats.
Aquesta tecnologia podria oferir una nova opció terapèutica per a les persones amb pseudomixoma peritoneal i, potencialment, adaptar-se a altres tumors en què la mucositat o la densitat dels teixits dificulten l’arribada dels tractaments.
A més del suport econòmic, CaixaImpulse Innovació ofereix als equips seleccionats un programa d'acompanyament que inclou mentoria, assessorament especialitzat i formació en transferència de tecnologia, desenvolupament de negoci i valorització de la recerca. L'objectiu és facilitar que els resultats científics es transformin en noves solucions capaces d'arribar al sistema sanitari i generar un impacte real en la salut dels pacients.
Neurologia, Hospital General
L’acceptació d’aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d’aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació. Podeu exercir els drets esmentats adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte “Exercici de dret LOPD”. Responsable: Hospital Universitari Vall d’Hebron (Institut Català de la Salut). Finalitat: Subscripció al butlletí del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus on rebrà notícies, activitat i informació d’interès. Legitimació: Consentiment de l’interessat. Cessió: Si escau, VHIR. No es preveu cap altra cessió. No es preveu transferència internacional de dades personals. Drets: Accés, rectificació, supressió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment. Procedència: El propi interessat. Informació Addicional: La informació addicional es troba a https://hospital.vallhebron.com/politica-de-proteccio-de-dades