Vall d’Hebron entrena l’atenció al pacient politraumàtic amb una simulació al mateix entorn assistencial

Vall d’Hebron ha dut a terme una primera simulació in situ d’atenció al pacient politraumàtic amb la participació d’equips naturals, és a dir, professionals que comparteixen l’activitat assistencial habitual. La sessió s’ha desenvolupat a la sala d’atenció al pacient traumàtic greu de l’Hospital de Traumatologia i ha implicat els equips d’anestesiologia, cirurgia general, traumatologia, infermeria d’urgències, TCAIs i zeladors.

La simulació in situ trasllada l’entrenament als espais on es presta l’atenció als pacients. Aquest format permet practicar en el mateix entorn de treball i explorar com es coordinen els equips i com utilitzen els recursos disponibles davant d’una situació clínica complexa.

En aquesta ocasió, l’escenari ha recreat un cas real succeït en el passat, en què un pacient va patir un traumatisme greu a l’abdomen i la pelvis que va posar la seva vida en perill i va requerir un abordatge multidisciplinari avançat. Els participants han treballat competències relacionades amb lideratge, comunicació i consciència situacional, amb l’objectiu de ser més efectius a l’hora d’atendre aquest tipus de pacients. La participació d’equips naturals permet incorporar a l’entrenament les dinàmiques dels professionals que han de donar una resposta conjunta en la pràctica diària i afavoreix la creació d’equips d’alt rendiment.

La Dra. Michelle Laurens, metgessa especialista en anestesiòlogia-reanimació i membre de l’equip d’educació del Vall d’Hebron Centre de Simulació Clínica Avançada, és la promotora d’aquesta iniciativa. Segons explica, “aquesta activitat s’emmarca en la línia de treball de simulació translacional, que utilitza la simulació clínica no només per entrenar els professionals, sinó també per identificar oportunitats de millora en la manera com treballem des d’una perspectiva sistèmica, actuant sobre els entorns, els processos i els fluxos de treball per afavorir una atenció més segura i eficient”.

L’atenció al pacient politraumàtic greu exigeix una resposta ràpida, coordinada i multidisciplinària. La presa de decisions i la comunicació entre professionals poden ser determinants per al pronòstic del pacient. Així ho destaca el Dr. Miguel Ángel González Posada, especialista en Anestesiologia i Reanimació, director dels cursos d’atenció al pacient politraumàtic greu i president de la Subcomissió d’Atenció al Pacient Politraumàtic Adult de l’Hospital Vall d’Hebron. “Les simulacions avançades hiperrealistes in situ ens permeten entrenar situacions clíniques complexes en el mateix entorn assistencial, reforçar el treball en equip i identificar oportunitats de millora en els nostres processos”, explica.

L’objectiu és consolidar aquesta iniciativa amb simulacions periòdiques al llarg de tot l’any i ampliar progressivament la participació a més especialitats i estaments professionals. A més llarg termini, es vol explorar la incorporació de professionals de l’àmbit extrahospitalari per entrenar conjuntament la continuïtat assistencial, des del lloc de l’accident fins a l’hospital.

“Volem que aquest projecte esdevingui una eina estable de formació i millora contínua”, assenyala el Dr. González Posada. La finalitat compartida és oferir una atenció cada vegada més segura, coordinada i efectiva als pacients politraumàtics greus.

L'aposta per la simulació in situ

Vall d’Hebron està potenciant les simulacions in situ, amb 27 sessions realitzades des de l’inici de 2026. Aquesta metodologia trasllada l’entrenament directament als espais assistencials on es produeixen les situacions crítiques i permet treballar simultàniament en tres nivells: les persones, els equips i el sistema. Més enllà de millorar les competències individuals i el treball en equip, aquestes simulacions permeten detectar riscos ocults, identificar problemes organitzatius i posar a prova els circuits, els recursos, la interacció amb l’entorn i la tecnologia, i la coordinació abans que es produeixi una emergència real. Són especialment valuoses per entrenar situacions d’alta complexitat i baixa freqüència, com les aturades cardiorespiratòries o altres emergències vitals, així com per avaluar nous protocols, equipaments i circuits assistencials.