La Dra. Andreea Ciudin participa en una guia clínica sobre l’ús dels fàrmacs resmetirom i semaglutida per al tractament del fetge gras avançat

La malaltia per fetge gras metabòlic (MASLD, per les seves sigles en anglès) es caracteritza per l’acumulació de greix al fetge i està estretament relacionada amb alteracions metabòliques com l’obesitat i la diabetis tipus 2. En la seva forma més avançada, anomenada esteatohepatitis associada a disfunció metabòlica (MASH), pot provocar fibrosi del fetge i augmentar el risc de complicacions greus, com la cirrosi o el càncer hepàtic.

Recentment, l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA) i l’Agència Europea de Medicaments (EMA) han aprovat l’ús de resmetirom i semaglutida per al tractament del MASH sense cirrosi i amb graus de fibrosi moderats o alts, juntament amb mesures relacionades amb l’estil de vida i el control d’altres malalties metabòliques.

Amb l’objectiu d’incorporar aquestes teràpies a la pràctica clínica, la Dra. Andreea Ciudin, coordinadora de la Unitat de Tractament Integral de l’Obesitat de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora principal del grup de Diabetis i Metabolisme  del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), ha participat en l’elaboració d’una guia clínica europea sobre l’ús de resmetirom i semaglutida en persones amb MASH. El document, publicat al Journal of Hepatology, ha estat elaborat per membres de l’Associació Europea per a l’Estudi del Fetge (EASL), de l’Associació Europea per a l’Estudi de l’Obesitat (EASO) i de l’Associació Europea per a l’Estudi de la Diabetis (EASD).

La guia ofereix recomanacions als professionals sanitaris per seleccionar les persones candidates a rebre resmetirom o semaglutida, escollir el tractament més adequat en funció de les característiques de cada pacient, implementar i integrar les teràpies i fer-ne el seguiment a llarg termini.

“A la guia destaquem que els tractaments han de ser individualitzats segons els riscos i les característiques de cada persona, inclosa la presència d’obesitat, diabetis tipus 2 i altres alteracions cardiovasculars, renals o metabòliques”, explica la Dra. Ciudin, qui hi ha participat com a copresidenta del Grup de Treball de Maneig de l’Obesitat de l’Associació Europea per a l’Estudi de l’Obesitat (EASO). En aquest sentit, la semaglutida es recomana especialment en persones amb MASH que presenten obesitat, diabetis tipus 2 o alteracions cardiovasculars, pels seus beneficis cardiometabòlics. En canvi, el resmetirom es prioritza en persones sense obesitat o que no toleren la semaglutida.

La guia també inclou recomanacions per monitorar la seguretat i l’eficàcia dels tractaments. Entre altres aspectes, destaca la importància de fer un seguiment de l’estat nutricional i de garantir el manteniment de la massa muscular durant el tractament.

La guia ha estat elaborada a partir de l’anàlisi de la literatura científica disponible i amb la participació de professionals sanitaris, representants de pacients i altres professionals relacionats amb l’àmbit del MASH.