La Dra. Mar Tintoré participa al debat CaixaResearch sobre esclerosi múltiple, la malaltia de les mil cares

La cap assistencial del Servei de Neurologia/Neuroimmunologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i del Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (Cemcat), i investigadora principal del grup de Neuroimmunologia Clínica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), Mar Tintoré Subirana; el cap del Servei de Neurologia de l’Hospital del Mar i director del Programa de Neurociències de l’Hospital del Mar Research Institute (HMRIB), Pablo Villoslada i el neuròleg de la Unitat d’Esclerosi Múltiple del Departament de Neurologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge, Pablo Arroyo-Pereiro, han parlat en un nou debat d’investigació i salut de la Fundació ”la Caixa” sobre l’esclerosi múltiple, una malaltia neurodegenerativa autoimmune que provoca danys en el sistema nerviós central i que afecta més de 2,8 milions de persones al món, majoritàriament dones joves. Tot i que encara no existeix una cura definitiva, els avenços en investigació i els tractaments actuals estan transformant el seu pronòstic i la qualitat de vida dels pacients.

Coneguda com "la malaltia de les mil cares", l’esclerosi múltiple (EM) es manifesta de manera diferent en cada persona. No hi ha dos casos iguals: cada persona experimenta uns símptomes i una evolució únics. Els símptomes poden ser fatiga, problemes de visió, alteracions cognitives, espasticitat, dolor, trastorns de l’equilibri i del control d’esfínters, i dificultats per caminar o parlar, entre d’altres. Aquesta variabilitat complica el diagnòstic i fa que l’impacte en la qualitat de vida sigui molt diferent en cada pacient.

Tot i que no existeix una cura definitiva, els tractaments actuals permeten modificar el curs de la malaltia, reduir la freqüència dels brots i alentir la progressió de la discapacitat. Els tractaments modificadors de la malaltia han canviat el pronòstic de molts pacients, especialment si s’inicien de manera primerenca. A més, hi ha teràpies per tractar els brots i els símptomes, com també programes de rehabilitació que inclouen fisioteràpia, teràpia ocupacional i suport psicològic.

La recerca en EM avança ràpidament i obre camins molt prometedors. En aquest debat, els tres experts han ajudat a entendre millor la malaltia i els últims avenços científics. Ha augmentat el nombre de casos o simplement es diagnostiquen millor? Es tracta d’una malaltia hereditària? Quina relació hi ha entre l’exposició solar i el risc de desenvolupar EM? Per què afecta més les dones que els homes? Quin paper té el virus d’Epstein-Barr en el seu desenvolupament? Hi ha tractaments capaços de frenar-ne la progressió? La intel·ligència artificial ens pot ajudar a diagnosticar i tractar més eficaçment la malaltia? Som a prop d’aconseguir una cura o una vacuna preventiva?

Per millorar el pronòstic és fonamental un diagnòstic ràpid i l’inici precoç de tractaments eficaços. En aquesta línia, Pablo Arroyo colidera un projecte en el qual s’utilitza intel·ligència artificial per predir el curs de la malaltia mitjançant l’anàlisi de dades clíniques, de laboratori i d’imatge. La proposta d’eina va ser seleccionada a la convocatòria del programa CaixaImpulse Innovació el 2024. Segons afirma Arroyo, “la identificació primerenca de pacients amb més risc de progressió mitjançant biomarcadors precisos permetrà implementar estratègies de tractament individualitzades i més efectives en l’esclerosi múltiple”.

D’altra banda, Pablo Villoslada lidera una investigació basada en la neuromodulació. El seu equip està desenvolupant un dispositiu que aplica ultrasons focalitzats de baixa intensitat sobre la medul·la espinal amb l’objectiu d’estimular les cèl·lules nervioses i promoure la reparació de la mielina. Aquesta tècnica no invasiva, complementària als tractaments farmacològics, podria frenar la progressió de la malaltia, afavorir la regeneració neuronal i millorar símptomes com la mobilitat o el control d’esfínters.
El projecte per desenvolupar un dispositiu d’ultrasons que estimuli la medul·la espinal i freni la progressió de l’esclerosi múltiple, liderat per Villoslada, va ser també un dels seleccionats en la convocatòria del programa CaixaImpulse Innovació el 2024. Villoslada, que es mostra esperançat amb el futur de la investigació, afirma: “Estem treballant per crear un equip de neuromodulació capaç d’administrar ultrasons de baixa intensitat de manera personalitzada que aconsegueixi frenar la progressió de la malaltia”.

Un dels descobriments més rellevants dels últims anys és la relació entre l’EM i el virus d’Epstein-Barr, causant de la mononucleosi. Gairebé totes les persones diagnosticades han estat exposades a aquest virus, cosa que suggereix que podria actuar com a desencadenant en individus predisposats genèticament. Per a la neuròloga Mar Tintoré, referent internacional en l’estudi de la malaltia, aquest descobriment obre una porta a l’esperança: una vacuna contra el virus podria evitar molts casos en el futur. També subratlla la importància del diagnòstic precoç i dels hàbits de vida saludables com a factors clau per millorar l’evolució dels pacients.

Tot i que els darrers anys s’ha observat un augment de casos, impulsat per una detecció més precoç i la identificació de la malaltia en persones grans, la doctora Tintoré es mostra optimista: “Avui dia, ja coneixem alguns dels factors que causen l’esclerosi múltiple i la farmacologia ha avançat moltíssim en el seu tractament. Cada vegada la detectem abans i millor”.

Gràcies a avenços com aquests, el pronòstic de l’EM està canviant de manera radical. Avui, la malaltia ja no es percep com una sentència inevitable de discapacitat. Els tractaments han aconseguit reduir fins a un 80 % la freqüència dels brots i cada vegada es desenvolupen teràpies més segures i eficaces. Tanmateix, la investigació continua: encara queda molt per comprendre sobre els mecanismes de la malaltia i el gran repte del futur serà no sols frenar-ne la progressió, sinó també reparar els danys ja produïts.