La revisió de 2024 que actualitza els criteris McDonald permetrà un diagnòstic encara més precoç de l’esclerosi múltiple

Una nova actualització dels criteris McDonald, l’eina internacional de referència per al diagnòstic de l'esclerosi múltiple (EM) publicada inicialment el 2001, introdueix canvis que ajudaran a identificar la malaltia en fases més primerenques. El treball ha estat liderat pel Dr. Xavier Montalban, director del Centre d'Esclerosi Múltiple de Catalunya (Cemcat) i cap del grup de Neuroimmunologia Clínica del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), i s’ha publicat a la revista The Lancet Neurology. L’actualització també ha comptat amb la participació de la Dra. Mar Tintoré, el Dr. Jaume Sastre-Garriga, la Dra. Susana Otero, la Dra. Georgina Arrambide i el Dr. Alex Rovira, membres del Cemcat, els Serveis de Medicina Preventiva i de Neuroradiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i dels grups d’Epidemiologia i Salut Pública i de Neuroradiologia del VHIR.

Aquesta és la primera actualització dels criteris des de 2017 i es consoliden amb la seva publicació científica després d’un procés de consens internacional que va reunir experts de 16 països. Aquestes actualitzacions han estat possibles en la major part gràcies a treballs publicats pel Cemcat-Hospital Vall d’Hebron-VHIR.

“Els criteris McDonald 2024 són fruit d’un consens internacional per tal d’aconseguir un diagnòstic al més aviat possible. Això ens permet iniciar els tractaments en fases encara més primerenques de la malaltia, la qual cosa és essencial per reduir la discapacitat a mitjà i llarg termini”, explica el Dr. Xavier Montalban.

Actualització dels criteris per al diagnòstic de l’EM

Entre les novetats principals dels criteris McDonald de 2024 es troba la incorporació del nervi òptic com a cinquena localització anatòmica per demostrar la disseminació en l’espai, determinat a través de la pràctica d'una ressonància magnètica dels nervis òptics, uns potencials evocats visuals i/o una OCT. Fins ara, només es podien tenir en compte les lesions en quatre zones del sistema nerviós central (periventricular, cortical o juxtacortical, infratentorial i medul·la espinal). El fet d’afegir el nervi òptic és especialment rellevant, ja que aproximadament una quarta part dels pacients amb EM presenten neuritis òptica com a primer símptoma i la majoria mostren afectació d’aquest nervi.

Un altre canvi fonamental és que la disseminació en el temps ja no és un requisit obligatori. Anteriorment, per confirmar el diagnòstic era necessari demostrar que les lesions es produïen en moments diferents. Amb els nous criteris, aquesta condició deixa de ser necessària en els casos en què hi ha presència de biomarcadors característics de la malaltia al líquid cefalorraquidi o de determinats signes a la ressonància magnètica.

Els nous criteris també permeten diagnosticar l’EM en pacients amb síndrome radiològicament aïllada (RIS), és a dir, persones sense símptomes clínics però amb lesions típiques a la ressonància magnètica. Fins ara, aquests casos, que se solien detectar de forma fortuïta, es consideraven possibles fases prèvies de la malaltia, de forma que el tractament no s’iniciava com es feia habitualment. Amb la revisió de 2024, aquests pacients ja podran rebre un diagnòstic formal i accedir abans a la teràpia.

Els criteris McDonald 2024 també ofereixen orientacions per a poblacions especials, com infants, adolescents, persones majors de 50 anys i pacients amb factors de risc vascular, en els quals el risc de diagnòstic erroni és més elevat. Per primera vegada, es proposa un marc diagnòstic únic per a totes les formes de la malaltia, tant les formes recurrents com les progressives.

Aquest canvi de paradigma és essencial. Com assegura el Dr. Xavier Montalban, “estem avançant cap a un diagnòstic biològic de l’EM, com ja succeeix en altres malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer o el Parkinson. Ja no caldrà esperar que apareguin nous símptomes clínics ni noves lesions a la ressonància per confirmar la malaltia. Podrem basar-nos en marcadors objectius que ens permetran actuar abans i millorar el pronòstic dels pacients”.