“La sordesa t’aïlla, vaig deixar de participar en converses i havia perdut la il·lusió de tornar a escoltar música”

L’oïda és una petita obra d’enginyeria que en fraccions de segons fa una feina extraordinària. Quan el so entra per l’orella, fa vibrar uns ossos minúsculs que l’amplifiquen. La vibració arriba a l’oïda interna, on un líquid anomenat endolimfa posa en moviment milers de cèl·lules cilíades dins la còclea, una espiral diminuta en forma de cargol. Les seves vellositats transformen el moviment en senyals elèctrics que viatgen pel nervi auditiu fins al cervell. I allà, es fa la màgia, les neurones interpreten els senyals en so i sentim, en el sentit més ampli de la paraula. Escoltem i també ens emocionem, amb la música, amb les converses, connectem amb les persones o advertim perills. I, què passa quan l’oïda falla i deixem de sentir? “Deixes de participar en converses i això afecta la teva vida social, poc a poc t’aïlles més i perds la il·lusió de tornar a escoltar música”, explica el Carlos.  

El Carlos és  el primer pacient de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron a qui el nou equip del Servei d’Otorrinolaringologia ha fet un implant de còclea. Des de fa un any, Vall d’Hebron torna a fer aquest procediment i en aquest temps, ha intervingut vuit pacients que van dels 23 als 82 anys. “La intervenció del Carlos, en ser la primera, va ser molt emotiva i en acabar, vaig plorar d’alegria”, reconeix la Dra. Elena Hernández, cap de la secció d’Otologia, l’especialitat que tracta la pèrdua auditiva. Les seves paraules recullen el sentiment d’un equip que ha tornat a posar en marxa una cirurgia minuciosa.

Com funciona un implant de còclea

L’implant de còclea és un dispositiu electrònic que millora l’audició de les persones amb pèrdua auditiva greu per problemes a l’oïda interna i que no senten bé amb audífons. “Molt resumidament, transforma els senyals acústics en estímuls elèctrics que activen directament el nervi auditiu”, explica la Dra. Elena Hernández. La majoria de pacients amb pèrdua auditiva a l’oïda interna tenen les cèl·lules cilíades malmeses, però el nervi de la còclea funciona. Per recuperar la capacitat de sentir, es posa un receptor darrera l’orella que capta els sons i envia els senyals a un implant que es col·loca prèviament sota la pell, darrera l’oïda. Aquest sistema envia els senyals de so a través d’una cable molt finet que té petits elèctrodes de so i travessa la còclea perquè activin el nervi que envia la informació a les neurones. El cervell interpreta aquests senyals com un so real, tot i que no sona exactament com l’audició natural. “Al principi, totes les veus sonen igual, amb un to metàl·lic, no distingia la veu d’una nena de la d’un home. Era com escoltar tot el dia a C-3PO", comenta amb humor el Carlos.  

Aquí entra en joc la rehabilitació. L’Àlvaro Pérez, logopeda de la Unitat de Foniatria i Logopèdia, del Servei de Medicina Fisica i Rehabilitació, apunta que “necessitem temps i entrenament per aprendre a escoltar els senyals d’un implant de còclea i comprendre’ls com paraules”. La majoria dels pacients aprèn a distingir sons entre els 3 i 6 mesos després d ‘una feina de rehabilitació logopèdica constant per aconseguir el màxim de rendiment de l’implant coclear. El treball juga amb l’escolta activa. La teràpia auditivoverbal té cinc fases -detecció, discriminació, identificació, reconeixement i comprensió dels sons-, però cada procés és individual. “La nostra feina és ajudar-los a reconnectar amb el seu món sonor. I quan veus que els pacients tornen a escoltar i a integrar-se comunicativament és molt emotiu”, reconeix l’Àlvaro Pérez.  

Causes de la pèrdua auditiva

Les causes de la pèrdua auditiva són diverses. En el cas del Carlos, una miopatia mitocondrial hereditària i degenerativa. L’edat és un altre factor freqüent, però també hi ha sordeses congènites que es detecten precoçment gràcies al cribratge universal neonatal. “En els nadons és fonamental estimular les vies auditives des del principi. Si no reben estímuls, el cervell reorganitza aquestes àrees per a altres funcions”, recorda la Dra. Elena Hernández.

L’especialista insisteix que la sordesa no és només una limitació sensorial, diversos estudis l’associen amb un major risc de deteriorament cognitiu i demència, especialment en persones grans si no es tracta. El Carlos ho explica des d’una altra perspectiva. “Quan deixes de sentir, perds connexió amb la gent. També abandones hàbits culturals, com anar al cinema o escoltar música”. Després de mesos de rehabilitació, ha recuperat autonomia. “Torno a defensar-me sol davant la vida. Puc anar a comprar, fer tràmits. I he recuperat regals que no valores fins que els perds, sobretot, tornar a escoltar música, els cant dels ocells, el vent”, comparteix. “Sóc un amant de la muntanya i torno a gaudir-la amb tots els sentits”, agraeix.