Un estudi de Vall d’Hebron descobreix un mecanisme que fa servir el SARS-CoV-2 relacionat amb la seva transmissibilitat

Les variants del virus de l’inici de la pandèmia presentaven genomes defectius al gen de l’espícula, és a dir, en algunes partícules virals faltava part del material genètic clau per infectar noves cèl·lules.

03/03/2023

Des de l’inici de la pandèmia, han sorgit diverses variants del SARS-CoV-2 que han estat capaces de convertir-se en les dominants i desplaçar a les que existien fins al moment. Les variants apareixen a conseqüència del procés de mutació que té lloc quan es replica o copia el genoma viral, i la variant que s’imposa és aquella que té un avantatge biològic sobre la resta. Per augmentar la seva transmissibilitat, un estudi de Vall d’Hebron ha trobat que el virus es beneficia d’un mecanisme per produir o deixar de produir genomes defectius, és a dir, genomes que perden part del seu material genètic. Els resultats han estat publicats a la revista Scientific Reports i són fruit d’un treball liderat pels grups de Malalties Hepàtiques i de Microbiologia del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) amb els Serveis de Microbiologia, Bioquímica Clínica i Medicina Preventiva de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.

Els investigadors han estudiat les variants majoritàries en cada onada des de l’inici de la pandèmia fins ara. En un primer estudi publicat el 2020, el mateix equip va descobrir que les variants que van aparèixer a l’inici de la pandèmia presentaven una proporció significativa de genomes defectius al gen de l’espícula del virus, és a dir, en algunes partícules virals faltava part del seu material genètic. Com que l’espícula és clau per infectar noves cèl·lules, que una variant generi genomes defectius amb una espícula incompleta significa que algunes de les noves partícules virals no seran capaces d’infectar. “Aquest mecanisme de genomes defectius permet al virus fer una infecció més lleu, o inclús asimptomàtica, i llavors els símptomes es manifesten més tard o no requereixen atenció mèdica. En aquesta situació, la persona pot abaixar la guàrdia i això afavoriria la transmissió del virus entre les persones més pròximes”, explica el Dr. Josep Quer, investigador principal del grup de Malalties Hepàtiques del VHIR i investigador de l'àrea de Malalties Hepàtiques del CIBER (CIBEREHD). “El que pot ser un avantatge per a una variant per imposar-se a les altres, pot ser un desavantatge quan canvien les condicions epidemiològiques”, afegeix.

Més endavant, es va observar que les variants Alfa, Beta o Delta ja no presentaven genomes defectius. “Aquestes variants presentaven altres mutacions que permetien guanyar capacitat per transmetre’s amb més facilitat mitjançant altres mecanismes, a més a més de canviar per fer-se menys reconeixibles pel sistema immunitari humà”, afirma el Dr. Andrés Antón, responsable de la Unitat de Virus Respiratoris del Servei de Microbiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador del grup de recerca en Microbiologia del VHIR. “El fet que deixin de produir genomes defectius fa que les partícules virals siguin més eficients per infectar noves cèl·lules”, detalla. Tot i que la pèrdua dels genomes defectius podria relacionar-se amb casos més greus, la taxa de vacunació cada vegada més elevada ha jugat un paper clau per frenar-ne la mortalitat.

Amb l’arribada de la variant Òmicron, el treball va mostrar que el virus també presentava genomes defectius, la qual cosa la fa més semblant a les variants de l’inici de la pandèmia que no pas a la variant Delta. Aquesta troballa lliga amb estudis previs que defensen que Òmicron no prové d’una evolució continua de variants com la Delta sinó que podria haver estat el resultat d’altres línies evolutives. “Òmicron acumula moltes altres mutacions que permeten que el virus escapi del reconeixement del sistema immunitari i infecti amb major eficàcia. Aquestes mutacions també fan que infecti majoritàriament el tracte respiratori alt (nas i coll), la qual cosa facilita la seva transmissió, ja que només amb la respiració o amb una tos lleu, el virus es pot transmetre més fàcilment”, comenta el Dr. Quer.

El treball ha anat més enllà i l’estudi d’Òmicron i les seves subvariants que han anat imposant-se mostra que es torna a repetir el mateix patró vist amb les variants des de l’inici de la pandèmia fins a Delta, de manera que les noves subvariants que han aparegut en els últims mesos ja no presenten genomes defectius.

L'estudi ha estat finançat per la Direcció General de Recerca i Innovació en Salut (DGRIS) del Departament de Salut, el CIBER de Malalties Infeccioses (CIBERINFEC) i el CIBER de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBEREHD) de l’Instituto de Salud Carlos III i el Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI) en col·laboració amb Roche Diagnostics.

El treball mostra que les variants Alfa, Beta o Delta, a diferència del que es va observar a l’inici de la pandèmia, ja no generen aquests genomes defectius. Sorprenentment, el procés es repeteix amb Òmicron, la qual a l’inici tornava a presentar genomes defectius i les seves subvariants els perden.

Comparteix-lo:

Notícies relacionades

Professionals relacionats

Subscriu-te als nostres butlletins i forma part de la vida del Campus

L'acceptació d'aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d'aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació, i la seva posterior incorporació en l'esmentat fitxer automatitzat. Podeu exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte "Exercici de dret LOPD".
Responsable: Fundació Hospital Universitari Vall d’Hebron – Institut de Recerca.
Finalitat: Gestionar el contacte de l'usuari
Legitimació: Acceptació expresa de la política de privacitat.
Drets: Accés, rectificació, supresió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament.
Procedència: El propi interessat.