Vall d’Hebron participa en l’estudi que troba la primera variant genètica relacionada amb la progressió de l’esclerosi múltiple

En els últims anys, hi ha hagut molts avenços quant al coneixement de les causes de l’esclerosi múltiple: des de la descripció de més de 200 variants genètiques associades amb el risc de patir la malaltia fins a la identificació de la relació amb la infecció pel virus d’Epstein Barr. Tot i així, el perquè en alguns pacients l’evolució és molt més ràpida i greu que en altres és desconegut. En aquest sentit, un estudi publicat a Nature aquesta setmana presenta la primera variant genètica relacionada amb una progressió més ràpida de l’esclerosi múltiple. En el treball, liderat per la Universitat de Califòrnia – San Francisco i la Universitat de Cambridge, han participat el Dr. Xavier Montalban, el Dr. Manuel Comabella, la Dra. Luciana Midaglia i el Dr. Sunny Malhotra, investigadors del grup de recerca en Neuroimmunologia Clínica del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i del Centre d'Esclerosi Múltiple de Catalunya (Cemcat).

L’esclerosi múltiple és una malaltia en què el sistema immunitari ataca el cervell i la medul·la espinal, la qual cosa es manifesta amb episodis o brots amb un augment dels símptomes limitat en el temps, i que també condueix a una degeneració de les neurones a llarg termini.

En aquest estudi internacional, centrat en l’estudi de la progressió de la discapacitat de l’esclerosi múltiple, es van comparar determinades variants al genoma amb l’evolució de 22.000 pacients. D’aquesta forma, es va identificar la primera variant genètica associada amb la gravetat de la malaltia: una regió que es troba entre els gens DYSF i ZNF638. Es va observar que les persones que tenen dues còpies d’aquesta variant tenen una evolució més ràpida de la malaltia i necessiten ajut per caminar prop de quatre anys abans que les persones que no la tenen.

En relació amb la funció que exerceixen aquests gens, es coneix que DYSF està relacionada amb la reparació de cèl·lules danyades als músculs, i que podria tenir un paper en la supervivència de les neurones. ZNF638, en canvi, està involucrat en el control de les infeccions virals, amb un paper destacat en el cervell. “Aquests gens estan molt actius en el sistema nerviós central i no tant en el sistema immunitari, la qual cosa ens indica que els processos relacionats amb la capacitat de reparació i resiliència del sistema nerviós determinaria la gravetat de l’esclerosi múltiple”, explica el Dr. Manuel Comabella, del Servei de Neuroimmunologia Clínica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, investigador principal del grup de Neuroimmunologia Clínica del VHIR i cap de laboratori del Cemcat.

La troballa que es presenta ara ofereix l’oportunitat de desenvolupar noves opcions terapèutiques per als i les pacients amb esclerosi múltiple. “Conèixer els mecanismes relacionats amb l’evolució de la malaltia ens ajudarà a investigar nous fàrmacs que bloquegin la neurodegeneració, ja que els tractaments actuals actuen essencialment sobre el procés inflamatori”, afirma el Dr. Xavier Montalban, cap del Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, cap del grup de recerca en Neuroimmunologia Clínica del VHIR i director del Cemcat.

Entre els resultats es destaca també l’efecte del tabac i el nivell d’estudis en la discapacitat produïda per l’esclerosi múltiple. Així, s’observa que el nivell educatiu augmenta la resistència a la neurodegeneració, mentre que fumar es relaciona amb l’acceleració de la progressió de la malaltia.

A més de la variant entre DYSF-ZNF638, els resultats també mostren que la variant DNM3-PIGC podria tenir un paper en l’avançament dels símptomes greus de la malaltia i en la dificultat per caminar, tot i que l’associació no és tan marcada com en el cas de la primera. Els investigadors destaquen, per tant, la necessitat de continuar fent recerca per conèixer més en profunditat l’impacte d’aquestes i altres possibles variants en la progressió de la malaltia.

El treball ha estat possible gràcies a la col·laboració de més de 70 institucions d’Europa, Austràlia, Estats Units i Canadà que formen part de dos dels consorcis de recerca en esclerosi múltiple més rellevants: el Consorci Internacional de Genètica de l’esclerosi múltiple (IMSGC) i el Consorci d’Esclerosi Múltiple.