Vall d’Hebron reestructura el model organitzatiu en àrees de coneixement centrades en el pacient i la seva patologia

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha desplegat 32 àrees de coneixement, una nova estructura que trenca les fronteres tradicionals entre els serveis i els col·lectius professionals i que es basa en quatre objectius: l’atenció centrada en la necessitat del pacient, la gestió clínica amb abast territorial, la promoció del treball en equip i de rols competencials i la intensitat de cures.

18/11/2022

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha desplegat un nou model assistencial d’organització que agrupa els diferents serveis i unitats assistencials que tenen alguna cosa a veure amb un problema de salut. Aquest nou model consisteix en la creació i implementació de 32 àrees de coneixement (28 específiques i 4 transversals), com ara l’Àrea del Cor, l’Àrea de Trasplantament d’Òrgan Sòlid o l’Àrea d’Atenció Postquirúrgica. Aquesta xifra es pot modificar en un futur segons les necessitats.

Tradicionalment, els hospitals s’han organitzat per serveis clínics i, aquests, per unitats funcionals especialitzades. Cada servei correspon amb una de les especialitats acreditades pel Ministeri de Sanitat. Dins dels serveis, l’estructura de direcció és jeràrquica i cada col•lectiu professional està ben diferenciat (equips de medicina, d’infermeria, fisioteràpia, treball social, zeladors, etc.). Ara, Vall d’Hebron ha creat i implementat un nou model basat en el treball interdisciplinari organitzat per àrees de coneixement, la nova estructura que agrupa els serveis i unitats al voltant d’un problema de salut. A tall d’exemple, l’Àrea del Cor agrupa les unitats d’hospitalització i gabinets dels Serveis de Cirurgia Cardíaca i de Cardiologia, l’hemodinàmica, els hospitals de dia i la resta de dispositius de l’Hospital que tenen a veure amb el cor. Pel que fa a les quatre àrees transversals, són les que donen atenció a tots els pacients i en totes les edats, des d’abans de néixer fins a les persones fràgils adultes.

Els objectius principals del nou model són quatre: dirigir l’atenció a les necessitats de la persona per millorar els resultats en salut i l’experiència del pacient; promoure una gestió basada en el coneixement, promovent la continuïtat assistencial i la coordinació de l’atenció amb el territori; impulsar el treball en equip i el desenvolupament professional, enfortint la comunicació i la interdisciplinarietat i fomentant nous rols professionals, i per últim aplicar un model d’infermeria basat en la intensitat de cures. Per avaluar els resultats en salut d’aquest nou model, s’han identificat factors comuns a les diferents àrees que s’analitzaran periòdicament.

La pandèmia, un catalitzador del nou model

El segon semestre de 2019, la Direcció de l’Hospital va començar a dissenyar un nou model organitzatiu que donés millor resposta a les necessitats dels pacients del que oferia l’estructura tradicional. Aleshores va arribar la pandèmia i l’Hospital es va organitzar al voltant de la COVID-19. Les plantes d’hospitalització dels diferents serveis es van reconvertir en plantes COVID i quan el nombre de pacients disminuïa s’obria la possibilitat de reordenar la distribució dels pacients d’una altra manera. Així van néixer de facto les àrees de coneixement. “La resposta que tot l’Hospital va donar per fer front als reptes de la COVID-19 ha dinamitzat la posada en marxa d’un nou model que ja havíem començat a dissenyar abans de la pandèmia i que ha permès posar el pacient encara més al centre de l’atenció”, explica el Dr. Albert Salazar, gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.

Es va comprovar que una distribució dels pacients per àrees de coneixement i per necessitat d’intensitat de cures tenia més avantatges que la distribució tradicional per serveis. Així, conforme les plantes COVID es buidaven, es van anar ocupant pels llits de les noves àrees de coneixement. Per exemple: un pacient operat de càncer de pulmó pel Servei de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar té unes necessitats de cures posteriors a l’operació molt diferents a les d’un altre pacient trasplantat de pulmó pel mateix Servei. Abans, els dos estaven hospitalitzats a la planta del Servei. Ara, es dirigeixen a àrees diferents segons el nivell d’intensitat de cures que necessitaran: el primer ingressa a la planta de l’Àrea Postquirúrgica mentre que el segon ingressa a l’Àrea de Trasplantament d’Òrgan Sòlid. En totes dues àrees hi ha professionals de moltes especialitats diferents treballant diàriament colze a colze, generant noves dinàmiques i protocols que repercuteixen positivament en l’evolució del pacient operat i en l’organització de l’Hospital. 

Seguint l’exemple, dins de l’Àrea Posquirúrgica es poden distribuir els pacients en funció del temps, de la intensitat i del tipus de cura infermera que necessita cada un, cosa que aporta un gran benefici per a l’evolució clínica del pacient. Així, “la distribució de pacients per àrees de coneixement permet distribuir d’una manera molt més òptima els pacients en funció de la necessitat d’atenció que necessiten, i per això aquesta variabilitat en la intensitat de cures ha estat el principal impulsor del canvi de model”, afirma el Dr. Albert Salazar. Gràcies a aquesta atenció més endreçada i eficient es poden anticipar millor les cures i s’aconsegueix escurçar el temps d’hospitalització.

Una oportunitat per impulsar nous projectes que posen el pacient al centre

La nova organització per àrees de coneixement permet impulsar nous projectes que abans haguessin estat més difícils d’implementar. Un exemple és el “Programa de capacitació al pacient sotmès a trasplantament d’òrgan sòlid” que ha implementat l’Àrea de Trasplantament d’Òrgan Sòlid, que preveu fer educació sanitària a les persones hospitalitzades en tres dimensions: cognitiva, afectiva i habilitats, amb l’objectiu que s’adaptin al més ràpidament possible al seu nou estat de salut després de ser trasplantades. La nova distribució per intensitat de cures facilita que les infermeres puguin destinar més temps a cada persona en funció de les seves necessitats i que duguin a terme projectes com aquest.

Les àrees de coneixement permeten, per tant, concentrar el coneixement i les competències dels professionals sobre un determinat problema de salut. Òbviament, en el model tradicional existia una coordinació entre els diferents serveis i col•lectius professionals per abordar conjuntament els casos, però les àrees de coneixement duen molt més enllà aquests aspectes. Mitjançant reunions d’àrea de coneixement, elaboració de nous protocols conjunts i el treball diari entre personal de diferents col•lectius professionals i especialitats que abans treballaven físicament separats, s’aconsegueix consensuar molt més les tasques que s’han de fer, afavorir la fluïdesa del treball i millorar la continuïtat assistencial. Com explica el Dr. Antonio Roman, director assistencial, “no és el mateix pensar en les patologies del cor des del punt de vista de l’especialista en cardiologia que des de la intensitat de cures infermeres o del metge o metgessa hospitalista, que ha de tenir una visió holística del pacient. Així, l’Hospital pot estar més centrat en treballar per motius de salut molt concrets i molt ben definits, concentrant tot el nucli de coneixement i de mans”, assegura el Dr. Antonio Roman. A més, les àrees també permeten perfeccionar els processos clínics i la comunicació entre diferents dispositius.

Les àrees de coneixement, però, no se centren únicament en l’atenció a persones ingressades: també seran l’estructura que ordenarà el nou model d’atenció ambulatòria que es posarà en marxa aprofitant l’impuls que brindarà l’estrena del futur Edifici d’Atenció Ambulatòria, que es començarà a construir properament. Com explica el Dr. Antonio Roman, aquest nou model de gestió assistencial “no es basa únicament en el procés d’atenció hospitalària sinó que aborda tot el seguiment del pacient al territori, en tots els dispositius del recorregut que fa la persona”. Les guies i les trajectòries clíniques es treballen pensant alhora en l’hospital i en el territori.

La creació i l’impuls de nous rols professionals per millorar l’atenció del pacient

“L’organització per àrees de coneixement permet identificar millor les necessitats del pacient per a cada problema de salut”, afirma Mari Àngels Barba, directora d’Infermeria. Això ha posat de relleu la necessitat de crear i impulsar rols de professionals que cobreixin aquestes necessitats, com són el metge o metgessa hospitalista, les infermeres de pràctica avançada i els zeladors i administratius assistencials. El metge hospitalista és un nou rol assistencial que duu a terme un facultatiu especialista en medicina interna, ja que disposa del coneixement més transversal i global de l’estat de salut en totes les patologies associades dels pacients, com ara la hipertensió, la diabetis o l’obesitat. Hi ha determinades àrees on s’ha identificat la idoneïtat d’implementar aquest nou rol, com és la Postquirúrgica, ja que en aquesta àrea hi ha pacients operats per part de moltes especialitats diferents. D’aquesta manera, l’hospitalista complementa perfectament el coneixement dels diferents especialistes en cirurgia que componen l’àrea i, a més, les infermeres poden coordinar-se de manera idònia amb aquest perfil de facultatiu amb un coneixement global.

La infermera de pràctica avançada (IPA) és una infermera especialitzada que ofereix una atenció directa al pacient crònic complex, exercint un rol avançat en la pràctica infermera i basant-se en els indicadors de qualitat de salut. A l’Hospital Universitari Vall d’Hebron “ja fa uns anys que s’està impulsant aquesta figura, però l’ordenació per àrees de coneixement permet identificar perfectament on hi ha una necessitat de salut que una IPA pot atendre”, explica Mari Àngels Barba. Així, per exemple, a l’Àrea de Lesionats Medul·lars s’ha implementat la infermera de pràctica avançada en lesions medul·lars per atendre específicament els pacients amb aquestes afectacions.
    
Per últim, s’han creat dos nous rols que s’integren als equips i a les reunions de treball de les diferents àrees com són el zelador assistencial especialitzat en la seva àrea de coneixement -no necessita la mateixa formació un zelador de l’Àrea Quirúrgica que un zelador de l’Àrea de Nounats- i l’administratiu o administrativa assistencial, que pot alliberar temps de facultatius i infermeres fent tasques necessàries per al funcionament de l’àrea, com la gestió dels espais i materials de la planta o l’ajuda administrativa que ofereixen als pacients.

Una Jornada d’Àrees de Coneixement per posar en valor els projectes

Per posar en valor els diferents projectes que estan impulsant les 32 àrees de coneixement de l’Hospital, ahir, 17 de novembre, es va celebrar la Jornada d’Àrees de Coneixement. Mitjançant quatre taules rodones, diferents representants d’àrees van presentar als seus companys i companyes els projectes que estan impulsant per millorar l’atenció als pacients.

El paper de les infermeres s’ha potenciat en aquest nou model organitzatiu i s’han creat nous rols com l’administratiu o administrativa assistencial

Comparteix-lo:

Subscriu-te als nostres butlletins i forma part de la vida del Campus

Selecciona el butlletí que vols rebre:

L'acceptació d'aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d'aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació, i la seva posterior incorporació en l'esmentat fitxer automatitzat. Podeu exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició adreçant-vos per escrit a web@vhebron.net, indicant clarament a l’assumpte "Exercici de dret LOPD".
Responsable: Fundació Hospital Universitari Vall d’Hebron – Institut de Recerca.
Finalitat: Gestionar el contacte de l'usuari
Legitimació: Acceptació expresa de la política de privacitat.
Drets: Accés, rectificació, supresió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament.
Procedència: El propi interessat.