Vall d'Hebron trasllada al Parlament Europeu la lluita contra la CIPO, la forma més greu de trastorn motor digestiu

La Dra. Carolina Malagelada participa en una jornada d'experts per donar a conèixer i reclamar una estratègia europea davant la pseudoobstrucció intestinal crònica (CIPO), la forma més greu de trastorn motor digestiu

16/07/2026

El Parlament Europeu ha rebut aquesta setmana una delegació d’experts en patologies digestives, entre els qual destaca la Dra. Carolina Malagelada, especialista de la Unitat de Motilitat Digestiva del Servei de l’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, per conscienciar i impulsar una estratègia comunitària contra la pseudoobstrucció intestinal crònica, coneguda en l’argot sanitari com CIPO. La CIPO és la forma més greu de les patologies motores digestives. Forma part del calaix de sastre de les malalties minoritàries, si un 10% de la població té trastorns digestius, en el cas de la CIPO només hi ha un cas per cada 100.000 persones, això es tradueix en unes 480 persones afectades a l’Estat. Però no totes tindrien el diagnòstic, perquè la CIPO és una malaltia infradiagnosticada. Produeix símptomes idèntics als d’una obstrucció mecànica, com dolor, vòmits o dilatació intestinal, tot i no existir cap bloqueig físic que impedeixi el trànsit intestinal. 

La majoria de pacients passen anys visitant especialistes i inclús entrant i sortint de quiròfans abans de tenir un bon diagnòstic. Per arribar al diagnòstic cal una manometria gastrointestinal i aquesta prova només es fa a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron en tot l’Estat. Com a centre de referència, a través del programa SIFCO, rep un pacient cada setmana per realitzar la prova i tracta 47 persones. Per això la Dra. Carolina Malagelada ha estat l’especialista en gastroenterologia que ha parlat al Parlament Europeu de la situació dels pacients amb CIPO a Espanya. 

“La CIPO és el trastorn més greu de la motilitat de l’intestí, els músculs de l’intestí no funcionen adequadament per empènyer el menjar ni absorbir bé els nutrients”, explica resumidament la Dra. Carolina Malagelada. Els budells es comporten com si estiguessin  paralitzats i els pacients tenen grans dificultats per menjar i símptomes digestius limitants. “En fases avançades, les persones no són capaces d’alimentar-se per mantenir un bon estat nutricional i requereixen nutrició parenteral per via venosa de forma crònica per sobreviure”, afegeix.

L’intestí prim és una de les parades que fan els aliments durant la digestió, un procés que pot durar unes 55 hores en homes i 62 en dones. Abans, el aliments fan parada a l’estómac, on es desfà el menjar i es banya en àcid clorhídric per facilitar el seu pas a l’intestí prim. Allà té lloc la veritable digestió. A l’intestí prim, el trànsit dels aliments es realitza a través d’un procés de contraccions conegut com peristalsis, un moviment similar al de les “onades” a les grades d’un partit de futbol, que fa avançar el menjar. En les persones amb CIPO, aquest moviment és pobre o inexistent, els aliments s’acumulen, el contingut intestinal queda estancat, proliferen els bacteris i no són capaces de mantenir un correcte estat nutricional. 

Reduir l’odissea diagnòstica
Un dels objectius de la seva intervenció al Parlament Europeu és donar a conèixer aquest trastorn, denunciar els retards diagnòstics, que poden ser de 5 a 10 anys i coordinar els protocols sanitaris de la CIPO a Europa. “Volem evitar que les persones visquin una odissea diagnòstica amb cirurgies i patiment innecessari”, apunta la Dra. Carolina Malagelada. Una de les primeres coses que faran és crear un registre europeu que permetrà tenir una fotografia de la malaltia i avançar en la recerca.

La CIPO no té cura, però existeixen tractaments que poden ajudar a millorar els símptomes. A Vall d’Hebron, un equip multidisciplinari integrat per especialistes en l’aparell digestiu, infermeria i nutricionistes fa un seguiment personalitzat. “Podem posar sondes per descomprimir i fer servir medicaments per ajudar a la peristalsis, així i tot, la meitat dels pacients acaba amb nutrició parenteral per via venosa a casa seva perquè no aconsegueix nodrir-se”, assenyala l’especialista. La majoria d’aquests pacients activen el dispositiu d’alimentació per la nit, però no deixa de ser un tipus d’alimentació molt limitant, sobretot en una societat que fa molta vida al voltant d’una taula. “És una malaltia que compromet l’esperança de vida, perquè no es pot viure sense budells”, comparteix la Dra. Carolina Malagelada.

L’especialista en gastroenterologia de Vall d’Hebron explica que hi ha dos grups de pacients. Uns tenen la malaltia de base (CIPO primari) i els altres, CIPO secundari, és a dir que apareix arran una altra patologia com per exemple algunes malalties autoimmunes o neuromusculars. En el primer grup hi ha pacients amb causa genètica o idiopàtica, és a dir, que no se sap l’origen.

La sessió informativa al Parlament Europeu vol ajudar a donar a conèixer aquest trastorn i traslladar la urgència de coordinar els protocols sanitaris de la CIPO a Europa. 

Som l'únic hospital de l'Estat que realitza la prova clau per diagnosticar aquesta patologia

Comparteix-lo:

Notícies relacionades

Professionals relacionats

Subscriu-te als nostres butlletins i forma part de la vida del Campus

L’acceptació d’aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d’aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació. Podeu exercir els drets esmentats adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte “Exercici de dret LOPD”.
Responsable: Hospital Universitari Vall d’Hebron (Institut Català de la Salut).
Finalitat: Subscripció al butlletí del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus on rebrà notícies, activitat i informació d’interès.
Legitimació: Consentiment de l’interessat.
Cessió: Si escau, VHIR. No es preveu cap altra cessió. No es preveu transferència internacional de dades personals.
Drets: Accés, rectificació, supressió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment.
Procedència: El propi interessat.
Informació Addicional: La informació addicional es troba a https://hospital.vallhebron.com/politica-de-proteccio-de-dades