L'actualitat de tot el Vall d'Hebron

Vall d’Hebron desenvolupa una teràpia de realitat virtual i mindfulness per millorar la salut mental dels professionals arran de la COVID-19

divendres, 30 abril, 2021

El Servei de Psiquiatria de Vall d’Hebron adapta la tecnologia de les exposicions que conviden a entrar a una obra de Van Gogh o Monet a una teràpia guiada per combatre la fatiga pandèmica i altres trastorns. Actualment, s’està oferint als professionals de l’Hospital i s’estudia ampliar-la a pacients.

La crisi de la COVID-19 ha posat a prova la salut mental dels professionals sanitaris i de la ciutadania. Per prevenir possibles seqüeles, a l’inici de la pandèmia, el Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron va posar en marxa actuacions per donar suport emocional a les persones amb símptomes d’estrès i ansietat. Ara, fa un pas més per millorar el suport emocional dels professionals sanitaris. Ha desenvolupat sessions de mindfulness de 45 minuts dirigides als professionals de l’Hospital, que es poden fer abans de començar la jornada, durant o en acabar. Consisteix en adaptar la tecnologia de les exposicions que conviden a entrar de forma virtual a l’obra de pintors com Van Gogh o Monet. Es tracta d’una proposta terapèutica basada en realitat virtual que permet gaudir d’una experiència immersiva i multisensorial. En comptes d’entrar dins dels jardins de nenúfars de Monet o els camps de gira-sols de Van Gogh, els participants poden endinsar-se dins d'un paisatge de realitat virtual basat en la teràpia mindfulness. “Durant les sessions, els i les professionals poden sumergir-se dins l’oceà, nedar amb dofins o endinsar-se en un acolorit univers de mandales. Aquestes experiències van acompanyades de música i els participants poden escollir quina proposta s’adequa més a les seves necessitats”, explica Merche Rodríguez, supervisora del Servei de Psiquiatria de Vall d’Hebron i impulsora d’aquest projecte. La sessió sempre està guiada per la veu d’una infermera especialitzada en salut mental i mindfulness de l’equip, Marta Achutegui.

La realitat virtual permet cobrir les parets i sostres d’una composició de llum, color i so que simulen els escenaris esmentats. De la part tècnica s’encarrega Broomx, companyia tecnològica de Barcelona, amb solucions de projeccions immersives i de continguts especialment dissenyats per aquest projecte. Segons el Dr. Josep Antoni Ramos-Quiroga, cap de Psiquiatria de Vall d’Hebron, “gràcies a aquesta nova tecnologia de realitat virtual, podem fer sessions de mindfulness en format grupal, incrementant la sensació de confort dels professionals”. La responsable de la Unitat d’Innovació i Salut Digital de Vall d’Hebron, Eva Aurin, explica que l’interès per aquesta tecnologia va néixer per una de les idees guanyadores de la II edició del concurs d’innovació “Jo Innovo” de l’Hospital. I més endavant, el BCN Tech City, el hub d’emprenedors de la ciutat en el que participen l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, va connectar l’Hospital amb Broomx, que recentment ha participat en l’exposició immersiva sobre Gustav Klimt a Ideal Barcelona.

El mindfulness (“atenció plena”, en anglès) fa referència a la qualitat que tenim les persones d’estar conscients i prestar atenció d’una manera deliberada i lliure a l’experiència present. S’entrena dirigint l’atenció tant a l’entorn com al nostre estat intern (sensacions, emocions i sentiments).

El 80% dels professionals viu un moment de preocupació

“Tant per detectar possibles trastorns com per analitzar els resultats d’aquesta teràpia, comencem fent dues enquestes amb tres preguntes, una a l’entrada i l’altra a la sortida de les sessions. Per ara, el cent per cent de les persones que ha provat l’experiència vol repetir”, assegura Merche Rodríguez. Abans d’entrar a la sessió, la supervisora del Servei de Psiquiatria destaca que a la pregunta que proposa definir en una paraula el sentiment o l’emoció que millor descriu el moment que viuen els participants, un 80% respon “preocupació”. A la sortida de la sessió, però, l’estat d’ànim millora. Quan se’ls demana que defineixin en una paraula com se senten, el 100% respon “tranquil i/o relaxat”. I a l’hora d’escollir una emoticona amb la qual se senten més identificats en aquell moment, el 100% escull una cara contenta.

“Aquestes respostes ràpides són un primer indici que la teràpia immersiva de mindfulness amb realitat virtual té beneficis en la gestió emocional. Però, per tenir més referències, la teràpia completa consta de quatre sessions al llarg d’un mes durant les quals fem un seguiment. Els participants fan tests relacionats amb l’ansietat i el benestar sota la supervisió d’una psicòloga i en acabar es fa una avaluació”, explica Merche Rodríguez.

Aquest tractament es pot allargar amb exercicis de meditació que es poden fer a casa i sessions amb psicòlegs. “Després d’un any de pandèmia, hem detectat en el personal símptomes relacionats amb la fatiga per compassió, hi ha gent que està més irascible, té canvis d’humor, pèrdua de gana, problemes per dormir i més dificultats per empatitzar perquè acumulen moltes emocions”, comenta.

La Dra. Guila Fidel, psicòloga clínica adjunta del Servei de Psiquiatria, és experta en trastorns per estrés traumàtic i intervenció en crisis des de fa més de 18 anys. Explica que “la fatiga per compassió és una síndrome molt estudiada entre el personal que atén víctimes d’incidents greus i sabem com afrontar-la”.  Es relaciona molt amb persones que han intervingut en situacions crítiques com en una guerra o en un atemptat. “Durant la pandèmia, el personal que ha estat en primera línia s’ha entregat de manera especial als altres i ha treballat de manera molt intensa. Molts acumulen estrés, perquè no han tingut temps per recuperar-se i, tot i tenir una sensació d’esgotament físic i mental, no volen claudicar. Tenen un sentit del deure intens i senten que si es retiren estaran fallant a les persones a les quals han de cuidar”, explica la Dra. Guila Fidel. Reforçar el treball en equip  i la confiança mútua, aprendre a fer pauses, tècniques de relaxació, i tenir recursos de desconnexió com aquesta teràpia midfulness són estratègies d’intervenció adequades.

“Volem utilitzar el mindfulness per cohesionar als equips, perquè quan una persona està malament, l’equip es ressent”, afegeix Merche Rodríguez.  Una de les estratègies és anar informant progressivament a les supervisores d’infermeria de l’Hospital de l’existència del programa de mindfulness, perquè si perceben alguna persona amb fatiga pugui treure benefici de la teràpia. “Tenir recursos i un equip sòlid en el qual confiar és la millor manera d'ajudar les persones que ho necessiten”, subratlla la Dra. Guila Fidel.

Com que amb les primeres avaluacions s’han observat beneficis, Eva Aurín avança que estan mirant de fer ús d’aquesta tecnologia per realitzar activitats immersives adaptades  a pacients pediàtrics ingressats i pacients de llarga estada. “Estudiem introduir contes en les projeccions i fer connexions en directe amb una festa d’aniversari d’un amic o una classe amb els companys d’escola”, explica.

Comparteix aquest contingut
Professionals relacionats
Dr. Josep Antoni
Ramos Quiroga
Cap de Servei
Psiquiatria
Investigador Principal
Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions
Psiquiatria
Dra. Gemma
Parramon Puig
Cap de Secció
Psiquiatria
Sra. Mercedes
Rodríguez Fernández
Supervisora d'Infermeria
Dr. Marc
Ferrer Vinardell
Cap de Secció
Psiquiatria
Investigador Principal
Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions
Dra. Mar
Ramos Gascon
Sra. Marta
Sorribes Puertas
Psicòleg/a
Psiquiatria
Dra. María Sonsoles
Cepeda Diez
Dr. Christian
Fadeuilhe Grau
Dra. Maria Pilar
Lusilla Palacios
Sra. Anna
Beneria Gonzàlez
Psicòleg/a
Psiquiatria
Sra. Thais
Ballabriga Córdoba
Assistenta Social
Psiquiatria
Sra. Marta
Perea Ortueta
Psicòleg/a
Psiquiatria
Dra. Amanda
Rodriguez Urrutia
Investigadora
Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions
Notícies i activitats
Descobreix més