L'actualitat de tot el Vall d'Hebron

Vall d’Hebron fa un pas important per eliminar el reservori cel•lular del VIH

dimarts, 20 agost, 2019

El reservori viral és el responsable que el virus mai es pugui eliminar del cos humà, ja que el virus es reactiva i surt dels amagatalls cel·lulars quan els pacients deixen el tractament. Eliminar el reservori és un dels principals reptes per curar el VIH. El reservori del VIH són les cèl·lules on el virus s’amaga i on el tractament antiretroviral no té cap efecte. Investigadors de Vall d’Hebron han aconseguit identificar per primera vegada una diana cel·lular que permet atacar el reservori del virus quan es reactiva amb fàrmacs, gràcies a un anticòs monoclonal ja comercialitzat per tractar diferents tumors.

 

Els tractaments antiretrovirals actuals són d’una elevada eficàcia i poden reduir els nivells de càrrega viral del VIH (virus de la immunodeficiència humana) fins a nivells no detectables. Però només poden atacar les cèl·lules que repliquen el virus, és a dir, que en produeixen còpies activament. El reservori del VIH són les cèl·lules que estan infectades pel virus però que no són susceptibles ni als actuals tractaments antiretrovirals (ja que les cèl·lules del reservori no repliquen el virus) ni a l’acció del sistema immunitari. El virus del VIH fa servir com a reservori principalment cèl·lules limfòcits T CD4 + del sistema immunitari (reservori cel·lular), que també es poden trobar en determinats teixits del cos (reservori anatòmic), com els nòduls limfàtics. Un dels grans reptes en la lluita contra el VIH és atacar el reservori del virus.

Ara, investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron han provat amb èxit en un estudi in vitro una nova estratègia per destruir el reservori. Aquest estudi, liderat per experts de Vall d’Hebron, s’ha realitzat en col·laboració amb l’Hospital Clínic de Barcelona. Els resultats de l’estudi es publiquen a la revista Nature Communications.

Com explica la Dra. María José Buzón, del Grup de Malalties Infeccioses del VHIR i líder del treball, “hem descobert que, quan es reactiva el reservori en els limfòcits T CD4 +, és a dir, el reservori cel·lular, aquests expressen la molècula CD20. I hem administrat en cultius d’aquestes cèl·lules un fàrmac que es diu rituximab, que ataca les cèl·lules que expressen CD20”. Els resultats de l’estudi mostren que, gràcies a l’acció d’aquest fàrmac, “s’elimina més del 60% del reservori cel·lular que es reactiva”.

Fins ara no s'havia identificat cap diana cel·lular per atacar exclusivament les cèl·lules reactivades ni cap estratègia que permeti atacar i eliminar el reservori del VIH. “El nostre estudi obre la porta a desenvolupar una nova estratègia per eliminar-lo”, indica la Dra. María José Buzón.

En els pacients que prenen tractament antiretroviral però que l’abandonen, després de la fase de reactivació es produeix la fase d’infecció productiva. L’estudi també mostra que la molècula CD20 s’expressa durant la fase d’infecció productiva, que és precisament quan el virus infecta altres cèl·lules. No obstant això, en la majoria dels pacients aquesta fase estaria bloquejada gràcies als antiretrovirals. Els investigadors han observat que rituximab elimina totalment durant aquesta fase les cèl·lules que s’acaben d’infectar i que expressen CD20. “Per tant, durant la fase de reactivació, aquesta estratègia elimina el 60% del reservori cel·lular reactivat. I durant la fase d’infecció productiva, aquesta estratègia elimina totes les cèl·lules que s’acaben d’infectar i que expressen CD20”, explica la Dra. Carla Serra Peinado, investigadora postdoctoral del grup de la Dra. María José Buzón i participant de l’estudi.

El rituximab és un fàrmac (anticòs monoclonal) que es fa servir per tractar diferents tipus de càncer. En l’estudi liderat pels investigadors de Vall d’Hebron, aquest fàrmac ataca els limfòcits T CD4 + del reservori que expressen CD20. Però hi ha altres cèl·lules que també expressen CD20 i que no formen part del reservori del VIH, com, per exemple, els limfòcits B, també del sistema immunitari. “Per això, l’objectiu és dissenyar un anticòs monoclonal que ataqui de forma selectiva les cèl·lules del reservori del VIH que expressen CD20, i no cèl·lules que no formen part de l’amagatall del VIH”, afegeix la Dra. María José Buzón.

 

 

 

 

Comparteix aquest contingut
 
Notícies i activitats
Descobreix més