L'actualitat de tot el Vall d'Hebron

Vall d'Hebron integra la mirada de gènere en la salut

dimecres, 26 maig, 2021

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha celebrat avui la 1ª Jornada de Perspectiva de Gènere en Salut per reivindicar una Medicina adaptada a les necessitats especifiques de la dona. 

Homes i dones són diferents. I la salut no és una excepció. Les malalties es manifesten de manera diferent en funció de si s’és home o dona. L’exemple més conegut és l’infart. La majoria coneix la simptomatologia de l’home: un dolor fort i agut a la part esquerra del pit que pot estendre’s cap al braç. Però aquests símptomes no són els mateixos que indiquen un infart en una dona. Les dones senten opressió al pit, mareig o dolor a l’esquena. I fins fa poc, aquestes diferències no s’explicaven a les aules de Medicina. Va ser la cardiòloga americana, Bernardine Healey, qui a la dècada dels 90 va advertir d’una mala praxis en l’atenció cardiovascular de les dones perquè no s’havia tingut en compte la seva presència a la majoria de treballs d’investigació sobre problemes cardíacs. Un dels principals biaixos en Medicina és no incloure en els assajos clínics les dones, perquè això repercuteix negativament en l’atenció sanitària que reben. Per reivindicar una Medicina adaptada a les necessitats específiques de la dona, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha celebrat avui la 1ª Jornada de Perspectiva de Gènere en Salut, que ha obert el gerent, el Dr. Albert Salazar.

El Dr. Albert Salazar ha fet una crida a “incorporar la perspectiva de gènere en l’atenció hospitalària”. I ha avançat que la perspectiva de gènere en salut serà una de les línies estratègiques que aviat es presentaran amb el nou pla estratègic de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron a desenvolupar en els pròxims quatre anys.

La mateixa COVID-19 ha deixat palès que el virus no afecta per igual a homes i a dones.  A l’Estat, segons dades de l’Institut de Salut Carlos III, el 65% de les morts a causa del virus són homes, tot i que s’han infectat més elles que ells, un 50,4% versus un 49,6%.  Per què hi ha més mortalitat entre els homes?  Sembla que el sistema hormonal juga un paper en el funcionament del sistema immune. Els estrògens poden estimular aspectes de la immunitat que són importants per eliminar una infecció viral i respondre a les vacunes. A més les dones tenen respostes immunes de memòria millorades, que fa que es defensin dels patògens als quals es van exposar de petites amb més avidesa. Aquesta resposta es va veure gràcies a un estudi recent amb ratolins mascles i femelles, en què les ratolines controlaven millor la infecció que els ratolins.

La Dra. Elena Carreras, cap del Servei d’Obstetrícia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i coordinadora de l'Àrea de Recerca d'Obstetrícia, Pediatria i Genètica del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), defensa que s’ha de començar a revisar els estereotips de gènere des de la formació. A causa dels estereotips culturals, socials i psicològics, entre altres, s’invisibilitzen problemes de salut de les dones, es comenten errors en el diagnòstic, es realitzen exploracions que no són eficaces i es recomanen tractaments que poden fer emmalaltir o accelerar patologies que es pretenien tractar. “Incorporar la perspectiva de gènere és millorar l’assistència de totes i tots”, ha assegurat la Dra. Elena Carreras. Detalls com introduir a les guies clíniques com es manifesten diferents malalties en homes i dones pot ajudar a afinar diagnòstics. Però la Dra. Elena Carreras va més enllà, a sortir de les fronteres de l’Hospital per canviar comportaments. “Per què les dones primer recullen la casa i es fan càrrec dels fills abans de venir a Urgències, en cas de sentir-se malament i els homes venen directament?”, ha preguntat la Dra. Elena Carreras a tall de reflexió.

Fins fa poc no s’havia considerat que els assajos clínics que es feien amb ratolins havien de ser paritaris. “Els homes i les dones tenim metabolismes diferents i, per tant, la manera en què responen a un tractament no és igual”, ha reflexionat la Dra. Anna Santamaria, coordinadora de l’àrea d’Oncologia i cap del Grup de Recerca Biomèdica en Urologia del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). També ha exposat com les variables socials i culturals poden influir en el desenvolupament d’una malaltia. Com exemple ha parlat de l’Èbola. Als països de l’Est d’Àfrica, la mortalitat en dones és superior en homes, perquè porten el pes de la família i arriben més tard a les consultes mèdiques. La Dra. Anna Santamaria també ha defensat el paper de la recerca de les dones i ha denunciat com les dificultats per conciliar posa traves perquè arribin a llocs de responsabilitat. Aquest handicap es tradueix en què les nenes no tenen referents científics. 

La Dra. Ewelina Biskup, doctorada per l’Institut Max Planck de Biologia Molecular i Genètica a Alemanya i professora associada de la Universitat de Medicina i Ciència de Shangai, ha afegit que als laboratoris dels Estats Units hi ha una mitjana de cinc ratolins mascles per un ratolí femella. La Dra. Ewelina Biskup ha fet una crida a integrar la perspectiva de gènere en els assajos clínics per evitar posteriors reaccions adverses en dones. També en la pràctica clínica i a tenir en compte que a més del metabolisme i la genètica, les hormones, la cultura i els estereotips socials influeixen en la salut de les persones.

Per la seva part, la Dra. Dorotea Wagner, cap de la Unitat de Càncer Gastrointestinal del Departament d’Oncologia de l’Hospital Universitari de Lausana, ha parlat sobre els motius  pels quals utilitzar la quantitat de fàrmac específics per a les dones. Més enllà que de mitjana les dones fan 12 cm menys que els homes i tenen altres paràmetres fisiològics, adequar les dosis poden evitar efectes adversos.  

Després d’aquests parlaments, s’ha donat pas a una taula rodona moderada per la Dra. Antònia Sambola, cardiòloga especialitzada en síndromes coronàries agudes i alteracions trombòtiques cardiovasculars de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.  Precisament, la Dra. Sambola ha parlat de la cura dels infarts de miocardi en dones i ha fet una crida a revisar la simptomatologia segons el gènere. “Les malalties cardiovasculars són primera causa de mort en homes i dones. És més l’any 2019, a l’Estat van morir 9.000 dones més que homes”, ha recordat. El mal control de la hipertensió en les dones, la sensibilitat dels professionals, atribuir els símptomes a l’ansietat, el retard en la consulta o a l’hora de realitzar l’electrocardiograma són algunes de les causes.

La  Dra. Mª Teresa Ruiz Cantero, catedràtica de la Universitat de Medicina Preventiva i Salut Pública, ha exposat un projecte del seu equip sobre perspectiva de gènere en epidemiologia clínica que posa en evidència “que les dones sofreixen més retard diagnòstic que els homes”. Reivindica que “hi ha patologies que segons la simptomatologia poden donar peu a la confusió segon la pateix un home o una dona”. És el cas de l’espondiloartitris, la patologia en la qual s’ha basat el seu estudi.

 

Comparteix aquest contingut
Professionals relacionats
Dra. Maria José
Abadías Medrano
Subdirector
Direcció Assistencial
Dr. Antonio
Roman Broto
Director Assistencial
Direcció Assistencial
Investigador
Pneumologia
Dr. José Manuel
Domínguez González
Subdirector
Direcció Assistencial
Dra. Dimelza
Osorio Sánchez
Responsable/Coordinador
Direcció Assistencial
Sra. Cristina
Puyal Gonzalez
Administració
Direcció Assistencial
Notícies i activitats