Un estudi liderat per Vall d’Hebron aporta noves dades sobre la resposta inflamatòria després del trasplantament pulmonar

Un estudi liderat pel grup de recerca en Donació i Trasplantament d’Òrgans, Teixits i Cèl·lules del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), integrat per professionals del Servei de Cirurgia Toràcica i de la Coordinació de Trasplantaments de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, ha aportat noves dades sobre els mecanismes biològics que es produeixen després d’un trasplantament pulmonar.

El treball, liderat pel Dr. Alberto Sandiumenge i amb la Dra. Irene Bello com a primera autora, s’ha publicat a la revista American Journal of Transplantation, una de les principals publicacions internacionals especialitzades en medicina de trasplantaments.

La investigació forma part de l’estudi DACMEDAMPs, un projecte multicèntric i prospectiu que analitza el dany mitocondrial associat als diferents tipus de donació pulmonar. El projecte compara els òrgans procedents de donants en asistòlia controlada (cDCD) amb els procedents de donants en mort encefàlica (DBD). La donació en asistòlia controlada ha contribuït a ampliar de manera significativa el nombre de pulmons disponibles per al trasplantament, però encara hi ha incògnites sobre les conseqüències biològiques de la isquèmia calenta que pateix l’òrgan abans de ser extret.

En aquest context, l’equip investigador ha estudiat el comportament de l’ADN mitocondrial lliure de cèl·lules (cf-mtDNA) a la sang. Aquest material genètic, alliberat quan es produeix dany cel·lular, s’havia proposat com un possible marcador de la lesió provocada per la isquèmia i la posterior reperfusió de l’òrgan.

L’ADN mitocondrial no reflecteix directament la isquèmia calenta del pulmó donant

Per analitzar aquesta qüestió, l’estudi ha seguit de manera prospectiva i multicèntrica receptors adults de trasplantament pulmonar, comparant casos procedents de donants en asistòlia controlada i de donants en mort encefàlica. Es van obtenir mostres de plasma de donants i receptors en diferents moments per analitzar l’evolució dels nivells d’ADN mitocondrial lliure de cèl·lules.

Els resultats mostren que els nivells d’ADN mitocondrial lliure de cèl·lules en el plasma dels donants eren similars entre els dos tipus de donació. A més, ni el temps total d’isquèmia calenta ni el temps d’isquèmia calenta funcional es van associar amb els nivells d’aquest marcador, fet que qüestiona que el cf-mtDNA sistèmic pugui utilitzar-se com a indicador directe del dany provocat per la isquèmia calenta en el pulmó donant.

Les diferències en els nivells sistèmics del marcador es van fer especialment evidents a les 72 hores del trasplantament. En aquest moment, mentre que augmentaven els nivells totals d’ADN mitocondrial lliure de cèl·lules, l’anàlisi de l’ADN mitocondrial procedent específicament de l’empelt mostrava una disminució. Aquest comportament suggereix que l’augment global detectat després del trasplantament no prové principalment del pulmó donant.

Una resposta relacionada amb la inflamació del receptor

Les dades apunten que la dinàmica de l’ADN mitocondrial lliure de cèl·lules després del trasplantament està relacionada principalment amb processos inflamatoris desencadenats pel mateix receptor, i no amb una mesura directa de la lesió provocada per la isquèmia calenta en el pulmó donant.

Aquest resultat és rellevant perquè l’ADN mitocondrial lliure de cèl·lules s’havia plantejat com un possible biomarcador per estimar el dany provocat pel procés de donació i preservació de l’òrgan. Els resultats del treball indiquen que, almenys en aquest context, els nivells sistèmics de cf-mtDNA no permeten valorar directament el grau de lesió per isquèmia calenta del pulmó donant.

“Aquests resultats ens ajuden a delimitar millor què podem i què no podem interpretar a partir dels nivells d’ADN mitocondrial lliure de cèl·lules. El següent repte és identificar biomarcadors que ens permetin caracteritzar de manera més precisa l’estat de l’empelt i la resposta del pacient després del trasplantament”, assenyala el Dr. Albert Sandiumenge, coordinador de Donació i Trasplantaments de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i cap del grup de recerca en Donació i Trasplantament d'Òrgans, Teixits i Cèl·lules del VHIR.