La Unitat de Crítics Cardiovasculars (inicialment coneguda com a Unitat de Cures Coronàries) es va crear el 1971 per ingressar pacients amb infart agut de miocardi o altres malalties cardiovasculars agudes. També s’encarregava del postoperatori de les cirurgies cardíaques. L’any 1989, la unitat es va dividir en dos. L’actual Unitat de Crítics Cardiovasculars es va fer responsable dels pacients i va passar a formar part del Servei de Cardiologia.

La unitat disposa de 10 llits d’hospitalització per a pacients crítics i 4 per a semicrítics. Rep uns 1.000 ingressos l’any. D’aquests, dues terceres parts són a causa d’un infart agut de miocardi. La resta d’ingressos són a causa d’altres malalties cardiovasculars agudes, com ara:

• Insuficiència cardíaca
• Xoc cardiogènic de causa no isquèmica
• Aturada cardiorespiratòria i altres taquiarrítmies o bradiarrítmies greus
• Síndrome de l’aòrtica aguda 
• Taponament cardíac 
• Ingressos després de procediments d’intervencionisme estructural o d’electrofisiologia complicats 

A més a més, la unitat dona suport les 24 hores del dia a les emergències cardiològiques dels Serveis d’Urgències de Vall d’Hebron. També atén pacients a les consultes externes.

La Unitat de Crítics Cardiovasculars ofereix els equipaments i procediments avançats següents: 

• Monitorització electrocardiogràfica i hemodinàmica contínua
• Implantació d’electrocatèters 
• Ecocardiografia transtoràcica i transesofàgica 
• Pericardiocentesi
• Suport ventilatori no invasiu i invasiu 
• Suport circulatori amb baló de contrapulsació 
• Dispositiu Impella i ECMO venoarterial 
• Hipotèrmia terapèutica 
• Sistemes de depuració extrarenal

Principals malalties relacionades amb aquesta especialitat

Infart agut de miocardi i altres malalties coronàries agudes
És la principal causa d’ingrés a la Unitat de Crítics Cardiovasculars. L’infart agut de miocardi es produeix quan les plaques de colesterol s’acumulen a les artèries coronàries. Aquestes porten la sang fins al miocardi, el teixit muscular del cor responsable de bombejar la sang pel sistema circulatori. Quan disminueix el flux de sang de les artèries coronàries, es produeix la isquèmia del miocardi. Sol produir un dolor semblant a la pressió al tòrax, conegut com angina de pit. Quan l’artèria coronària s’obstrueix per complet es produeix l'infart agut de miocardi, que causa la mort de cèl·lules del cor. 

És una malaltia greu i requereix l'obertura immediata de l'artèria. Habitualment, es fa mitjançant un cateterisme. Després, s’ingressa el o la pacient a la Unitat de Crítics Cardiovasculars. Allà, es monitoren les constants vitals i s’administren els fàrmacs necessaris. Es fan proves d’imatge i procediments invasius si és necessari. També es tracten les possibles complicacions, com les arrítmies, la insuficiència cardíaca o els episodis d'isquèmia reiterats.

Insuficiència cardíaca aguda o crònica reaguditzada i xoc cardiogènic
La insuficiència cardíaca és la incapacitat del cor per irrigar la sang adequadament a la resta de l’organisme. Les causes més freqüents són la cardiopatia isquèmica i les miocardiopaties. Els principals símptomes són la dificultat per respirar i la congestió de tot el cos.
El grau més extrem d’insuficiència cardíaca és el xoc cardiogènic. Es produeix quan el cor gairebé no té capacitat per bombejar sang i perjudica altres òrgans com el ronyó, el fetge, el pulmó, l’intestí o el cervell. El tractament consisteix en la revascularització coronària, una cirurgia per recuperar el flux de l’artèria. També s’utilitzen fàrmacs i sistemes mecànics de suport circulatori. El trasplantament cardíac és l’últim recurs.

Aturada cardiorespiratòria
Las arrítmies ventriculars són un trastorn del ritme cardíac procedent dels ventricles, les cavitats inferiors del cor. Poden causar una aturada cardiorespiratòria si es produeixen en el context d’un infart agut de miocardi o alguna altra cardiopatia. És una aturada sobtada de la respiració i el batec del cor. Pot causar la mort de la persona, si no la reanimen immediatament. La reanimació es fa amb el massatge cardíac, la desfibril·lació amb una descàrrega elèctrica i la ventilació assistida. 

La conseqüència més temuda després d’una reanimació és el dany cerebral. Pot produir-se per la falta d’irrigació durant l’aturada. Aquests pacients ingressen a la Unitat de Crítics Cardiovasculars, on reben mesures de suport i protecció cerebral mentre es recuperen.

Taquicàrdies ventriculars i tempesta arrítmica
Un altre motiu d’ingrés són les arrítmies ventriculars sostingudes o repetides. Són conegudes com la tempesta arrítmica, que pot tenir conseqüències greus. Es presenta en pacients afectats per un infart o una altra cardiopatia estructural avançada. També la pateixen pacients amb arrítmies provocades per cardiopaties hereditàries.

És necessari un tractament antiarrítmic i l’ablació de les taquicàrdies o col·locació d’un desfibril·lador per estabilitzar el o la pacient. En els casos més greus, es pot necessitar ventilació assistida i dispositius d’assistència circulatòria. 

Bloqueig auriculoventricular
Consisteix en la pèrdua de connexió elèctrica entre les aurícules i els ventricles del cor. Sovint, es produeix en persones d’edats avançades per una causa degenerativa. Causa un ritme cardíac molt lent. Pot convertir-se en una síncope, una pèrdua sobtada i transitòria de coneixement, o en insuficiència cardíaca. El tractament és la col·locació d’un marcapassos. 

Síndrome aòrtica aguda
L’aorta és l’artèria principal de l’organisme. Aquesta es pot estripar, patir un sagnat intern o una úlcera a les parets. Això pot ocasionar conseqüències molt greus, com la ruptura de l’artèria o la falta de circulació sanguínia a qualsevol òrgan. Sovint, requereix un tractament quirúrgic urgent.

Complicacions de cardiopaties congènites de les persones adultes i complicacions durant l’embaràs i el puerperi de pacients amb cardiopaties congènites o altres cardiopaties
El Servei de Cardiologia és un referent en cardiopaties congènites de la persona adulta. La Unitat de Crítics Cardiovasculars atén les complicacions derivades d’aquestes malalties. Per exemple, les produïdes durant l’embaràs o el postpart. La unitat proporciona procediments d’intervenció complexos per a aquests casos. 

Recerca

La Unitat de Crítics Cardiovasculars té una llarga tradició en la recerca. Estudia els camps de la trombosi, els factors de pronòstic i les complicacions en l’infart agut de miocardi, la insuficiència cardíaca i l’aturada cardiorespiratòria. També estudia l’atenció d’infermeria a les malalties cardiovasculars. 

Els seus membres tenen línies pròpies de recerca i participen en diverses xarxes d’investigació. Els resultats de la recerca es presenten de forma regular als congressos de cardiologia. També són publicats a revistes científiques nacionals i internacionals. Diversos membres de la unitat formen part d’associacions científiques d’àmbit català, espanyol i europeu, centrades en les patologies cardiovasculars agudes.

Docència 

L’equip de professionals de la Unitat de Crítics Cardiovasculars participa en la docència acadèmica i la formació pràctica dels graus de medicina i infermeria. Per la unitat, passen habitualment residents de cardiologia i d’altres especialitats de l’hospital. També ho fan residents d’altres hospitals de l’àrea de Vall d’Hebron, així com de centres espanyols, europeus i llatinoamericans interessats a formar-se en cures cardiovasculars agudes. 

Els professionals de la unitat participen regularment en activitats formatives fora de l’hospital. Dirigeixen màsters sobre patologia cardiovascular i hi col·laboren. Un dels membres de la unitat coordina actualment el Centre de Simulació Clínica Avançada de Vall Hebron.

Professionals

La Unitat de Crítics Cardiovasculars està formada per professionals mèdics, d’infermeria, auxiliars, zeladors i zeladores i el personal administratiu. Treballen en equip i en estreta col·laboració amb la resta del Servei de Cardiologia i altres serveis de l’hospital. La plantilla mèdica està formada per un cap de secció i quatre adjunts, a més dels metges i les metgesses de guàrdia i residents. 

L’equip d’infermeria consta d’una supervisora i trenta-dos professionals. Es distribueixen en quatre torns de treball de 12 hores. Actualment, la supervisora d’infermeria és la Sra. Mercè Andorrà López.

La Unitat d’Angioedema Hereditari (UAEH) de la Secció d’Al·lergologia creada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron atén des de fa més de 25 anys pacients afectats per aquesta patologia.

Les consultes externes de la UAEH estan situades a l’Àrea de Consultes Externes de l’Antiga Escola d’Infermeria i a l’Hospital Infantil i de la Dona, on especialistes en al·lergologia atenen de manera transversal, assegurant la transferència i continuïtat terapèutica des de la infantesa fins a l’edat adulta per a una patologia de base genètica i amb afectació de per vida.

La Unitat integra al·lergòlegs, immunòlegs, genetistes, ginecòlegs, maxil·lofacials, farmacèutics i infermers, que s’encarreguen de:

• fer el diagnòstic i seguiment dels pacients
• realitzar un estudi immunològic i genètic
• oferir educació sanitària per reconèixer els episodis d’angioedema i autoadministrar-se els tractaments
• realitzar el tractament dels pacients en situacions especials com l’embaràs, el part o el postpart o durant procediments odontològics complexos.

En funció de la mena d’atenció que ha de rebre el pacient amb angioedema hereditari diagnosticat, així com el seu perfil, haurà de dirigir-se a les àrees i/o unitats següents:

Atenció a Consultes Externes i Hospital de Dia d’Al·lergologia

Els especialistes que treballen a les seccions d’Al·lergologia d’adults i de Pediatria són els encarregats d’atendre els pacients a les àrees de l'Hospital Infantil fins als 16 anys, i posteriorment facilitar una transferència i continuïtat terapèutica amb el seguiment a les consultes d’adults ubicades a l’Antiga Escola d’Infermeria i l’Hospital de Dia d’Al·lergologia a l’Hospital General.

La Unitat d’Angioedema Hereditari (UAEH) té com a consulta externa de referència, per fer el seguiment dels pacients amb aquesta malaltia, l’Àrea de Consultes Externes de la segona planta de l’Antiga Escola d’Infermeria. També, en ser una unitat multidisciplinària, i en funció de la mena de pacient (nen, adult, dona embarassada), atén des de diversos serveis i unitats de l’Hospital Infantil i de la Dona, l’Hospital General i Urgències.

L’equip d’infermeria està especialitzat en l’educació i les cures específiques a pacients amb aquesta patologia.

Atenció a Urgències

L’atenció de la patologia urgent es fa a l’Hospital Infantil fins als 16 anys i a l’Hospital General a partir dels 17. Els professionals que treballen a les nostres Urgències s’han format per reconèixer els símptomes de la patologia i el seu tractament específic i precoç.

Atenció a Consultes Externes de Cirurgia Maxil·lofacial

Quan un pacient necessiti un procediment odontològic complex o maxil·lofacial serà avaluat pels cirurgians maxil·lofacials de l’hospital i s’organitzarà la intervenció amb la profilaxi adequada.

Pacients amb angioedema hereditari i embaràs

Els serveis d’Obstetrícia, Medicina Fetal i Anestèsia han creat una Unitat Funcional d’Embaràs d’Alt Risc per a dones amb angioedema hereditari amb l'objectiu de controlar el benestar matern i fetal durant l'embaràs, i per atendre el part i postpart amb un protocol assistencial dissenyat en funció del tipus d’angioedema hereditari i la situació clínica. S’atenen també casos de postpart amb risc.

En paral·lel, també hi ha una consulta d’assessorament reproductiu per a dones amb angioedema hereditari. Es tracta d’una consulta pròpia de la Unitat d’Angioedema Hereditari, que es fa conjuntament amb Ginecologia a Consultes Externes de l’Hospital Infantil i de la Dona.

En aquesta consulta un al·lergòleg/òloga i un ginecòleg/òloga experts analitzen conjuntament, en funció de la situació clínica i el tipus d’angioedema hereditari de cada pacient, el que pot implicar la possibilitat de concebre fills. La seva finalitat és la d’informar, avaluar i planificar la vida sexual i les possibilitats reproductives de les pacients que viuen amb aquesta patologia.

La seva característica principal és el caràcter multidisciplinari, a causa de la diversitat de malalties sistèmiques que poden estar-hi implicades i també del fet de ser un territori frontera amb altres especialitats com ara la cirurgia maxil·lofacial, l'otorrinolaringologia, la cirurgia plàstica o la neurocirurgia.

El seu tractament implica molts cops la interrelació amb altres especialitats mèdiques com ara l'endocrinologia, la medicina interna, la radiologia o l'oncologia. Així mateix fem assistència mèdica i quirúrgica de la patologia oculoplàstica a l'Hospital Infantil i de la Dona.

Som centre CSUR en tumors orbitaris a escala estatal i tenim constituït un Comitè Hospitalari de Tumors Orbitaris per donar la millor assistència i tractament als nostres pacients.

Neurooftalmologia

En aquesta Secció ens encarreguem de tractar les malalties que afecten el nervi òptic: siguin secundàries a hipertensió intracranial, inflamatòries/desmielinitzants, isquèmiques, infiltratives (com la sarcoïdosi), compressives, autoimmunes, per dèficits nutricionals/tòxiques, paraneoplàstiques o genètiques, les que danyen el camp visual per afectació de la via òptica, siguin tumors cranials, ictus, accidents de trànsit, infeccions (tipus meningitis, encefalitis...) i aquelles que afecten la forma, mida o reactivitat de les pupil·les.

En definitiva, totes les entitats sistèmiques o neurològiques que puguin causar disfunció visual.

És una subespecialitat multidisciplinària, en la qual col·laborem amb altres serveis de l’hospital, com ara Medicina Interna, Neurocirurgia o Neurologia. En especial relació amb Neurologia del Cemcat.

Estrabisme

Pel que fa a l’estrabisme, és aquella entitat en la qual hi ha una pèrdua de l’alineació ocular.

Al nostre Servei oferim tractament mitjançant ulleres, amb prisma o sense prisma, toxina botulínica o cirurgia dels músculs extraoculars.

Tractem pacients que presenten estrabisme des de la infantesa (tant si han estat tractats prèviament com si no), així com pacients que pateixen estrabisme de manera aguda per paràlisi, restriccions (miopia alta, patologia tiroidal, traumatismes orbitaris, tumors), estrabismes associats a l’edat (sagging eye) i sensorials (secundaris a dèficit visual).

El motiu principal de tractament és la diplopia (visió doble), millorar la mobilitat ocular o els torticolis compensatoris i, també, per raons estètiques.

En aquesta Secció tenim accés a totes les proves necessàries per diagnosticar i gestionar aquests quadres, des de tests exclusivament oculars, com la retinografia de camp ampli, l’autofluorescència, la tomografia de coherència òptica, la campimetria, etc. També disposem d’accés a tota mena de proves extraoculars i d’una relació estreta amb altres especialitats de l’hospital.

A causa dels grans danys que poden produir en els teixits oculars i extraoculars, aquestes malalties han de ser tractades habitualment amb fàrmacs antiinflamatoris potents, com els glucocorticoides. En molts d’aquests casos la inflamació és crònica i requereix, per tant, fàrmacs que ens permetin controlar-la d’una manera eficaç i segura a llarg termini, com són els immunosupressors i les teràpies biològiques. Per tant, aquests pacients han de ser tractats de manera multidisciplinària, en conjunt amb especialistes de medicina interna. Al nostre Servei comptem amb l’ajuda de professionals de llarga trajectòria i gran experiència en aquest camp, que visiten el pacient a la mateixa consulta del Servei, juntament amb l’oftalmòleg.

De vegades aquestes malalties requereixen una gestió quirúrgica, que es du a terme també dins del Departament d’Uveïtis, sigui per al diagnòstic etiològic (vitrectomia diagnòstica, biòpsia de teixits oculars...), o per al seu tractament (cirurgia de cataractes, vitrectomia terapèutica...).

Entre les patologies a les quals fa front aquesta subespecialitat, s'inclouen les patologies de la retina que requereixen tractament mèdic, com són: la retinopatia diabètica, la patologia vascular retiniana, com les trombosis venoses o les oclusions arterials, la degeneració macular associada a l’edat o la miopia magna.

Així mateix, el Servei disposa de la tecnologia més avançada per al tractament quirúrgic de les diferents malalties de la retina:

• Despreniment de la retina regmatogènic: cirurgies esclerals, vitrectomies o cirurgies combinades
• Retinopatia diabètica proliferativa
• Hemorràgies intraoculars
• Luxacions del cristal·lí (secundàries a traumatisme, col·lagenopaties, síndrome de pseudoexfoliació...).
• Complicacions de la cirurgia de cataracta.
• Patologia retiniana pediàtrica
• Patologia macular: membranes epiretinals i forats maculars
• Patologia quirúrgica complexa en miopia magna: forats maculars de grans dimensions, casos de maculòsquisi o despreniment de la retina per forat macular
• Traumatismes oculars severs amb afectació coroidal, retiniana i/o afàquia traumàtica.
• Malalties poc freqüents com la maculopatia per fosseta papil·lar o el despreniment de la retina per coloboma papil·lar.
• Endoftalmitis exògena o endògena
• Perforacions oculars, causticacions o infeccions oculars amb afectació corneal mitjançant la realització de cirurgies combinades amb altres departaments, com la cirurgia amb ús de queratopròtesi temporal.

D'altra banda, el Servei disposa de la tecnologia necessària per a un correcte diagnòstic diferencial de les patologies tumorals de l’ull i la realització d’estudis multidisciplinaris per al diagnòstic i el seguiment dels pacients. Quant al tractament del melanoma de coroide, el Servei du a terme tractaments mitjançant vitrectomia amb adquisició de mostres tumorals i endoresecció tumoral, així com l’implant de plaques de braquiteràpia (radioteràpia local).

Cal destacar que el Departament de Retina de l’Hospital Vall d’Hebron treballa constantment en la realització i l'actualització de protocols d’actuació sobre les diferents malalties de la retina i el vitri. El Departament de Retina està altament compromès amb la recerca i la docència, i destaca per la llarga tradició de publicacions i realització de capítols de llibres, així com la participació en diferents estudis a escala nacional i internacional sobre els últims avenços científics i d’innovació tecnològica, que permeten poder oferir als nostres pacients els últims avenços terapèutics.

L’activitat de recerca clínica i bàsica del grup d’investigació oftalmològica està dedicada a trobar nous tractaments per a la ceguesa. Tenim un programa de recerca en el desenvolupament de noves estratègies terapèutiques basades en: a) teràpies gèniques i cel·lulars per regenerar o detenir el procés degeneratiu de la retina en models preclínics; b) formulacions de col·liris oculars per descobrir nous compostos antiinflamatoris i antioxidants per tractar malalties de la retina; i c) organoides de la retina 3D derivats de la hiPSC i bioscafolds utilitzats com a models de malaltia de la retina, tant per l’edició del genoma i com pel cribratge de fàrmacs.