Ens proposem respondre a les necessitats del pacient, al moment. Amb edificis energèticament eficients i un entorn favorable a la curació. És el que s'anomena healing environment.

Factors com la bona climatització i aïllament de les instal·lacions, els espais verds, una senyalització adequada o l'ús de llum natural són claus en el disseny d'un hospital. Per això, a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron s'han posat en marxa iniciatives com el nou Servei de Neurologia, amb espais pintats de colors suaus i relaxants, llums que es regulen en funció de les necessitats visuals dels pacients i climatització controlada per ordinador.

El Servei de Medicina Intensiva aposta per la humanització de la Unitat de Cures Intensives de l'Hospital General, amb la instal·lació de televisors intel·ligents i rellotges. Està demostrat que aquests elements afavoreixen el confort dels pacients i faciliten el seu tractament.

Altres exemples d'humanització a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron són: la decoració de l'Hospital Infantil i de la Dona, l'aprofitament dels residus orgànics de la cuina de l'hospital per a biomassa o la instal·lació de plaques solars tèrmiques que més endavant seran reemplaçades per fotovoltaiques.

Pel que fa a l'àmbit digital, també disposem del Canal Vall d'Hebron. És gratuït i accessible a totes les persones hospitalitzades. Es poden veure vídeos de promoció i prevenció de la salut, per ajudar els pacients ingressats a tenir cura de la seva salut.

D'altra banda, per disminuir la immobilitat, passen per les pantalles exercicis físics que afavoreixin la mobilitat dels pacients. Finalment, per ajudar a prevenir l'insomni, es podran visualitzar exercicis de relaxació.

La tendència és millorar la convivència al Campus, posar el pacient al centre. Amb tot això: reduir sorolls, reduir emissions a l'atmosfera, reduir abocaments i reduir el consum d'energia.

En resum, humanitzar l'assistència hospitalària és adaptar-se a les necessitats dels pacients amb edificis que els acullen i reaccionen en funció de les seves demandes.

Com a complex hospitalari de referència, mantenim un compromís amb el pacient basat en la transparència, la gestió activa del risc i la resposta ràpida davant qualsevol incident. 

 En aquest context, la Comissió de Seguretat treballa per un Model de Seguretat centrat en el pacient i el professional i en garanteix l'aplicació:

• Proposa i prioritza estratègies en l’àmbit de seguretat del pacient i del professional
• Promou accions de millora relacionades amb la seguretat del pacient i del professional
• Vetlla pel monitoratge dels indicadors de seguretat de pacients i professionals i n’avalua els resultats

Tan important és el pacient com el professional que l’atén. Per això, unim esforços en la gestió del risc al llarg de tot el procés assistencial, per maximitzar els beneficis i minimitzar els danys. Amb aquesta intenció, vigilem i adaptem els equips assistencials per detectar riscos en traspassos (canvis de torn, canvis de guàrdia). Reunim equips assistencials per compartir informació dels pacients i potenciem la notificació com a mètode de comunicació de riscos i incidents.

D’altra banda, per aprendre dels nostres errors, monitorem els resultats en qüestions de seguretat amb un seguiment dels indicadors (tant de pacients com de professionals) i apliquem propostes de millora en funció dels resultats. Tractar el professional de manera justa implica, entre altres aspectes, proporcionar-li formació de manera continuada. En aquest sentit, disposem d’un programa formatiu per donar una resposta adequada de manera individual i col·lectiva.

Finalment, de cara al futur, ens preparem per a la implantació de la notificació telemàtica de reclamacions i incidents detectats pels pacients. La seva opinió és essencial per millorar l’estructura organitzativa i l’abast de les accions del nostre model de seguretat.

La Xarxa Oncològica de Catalunya abasta el 60% dels malalts de càncer de Catalunya. És la suma de l’Institut Català de la Salut (ICS) i l’Institut Català d’Oncologia (ICO). D’una banda, l’ICS controla dos grans hospitals que ofereixen assistència oncològica: l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i l’Hospital Universitari Arnau Vilanova. De l’altra, l’ICO està present a l’Hospitalet, als centres de Girona, a Badalona i al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

La Xarxa neix amb la voluntat de convertir-se en un referent mundial contra el càncer. Un pol d’innovació, recerca i assistència a Europa i al món. El Pla de salut de Catalunya 2016-2020 defineix el càncer com una de les prioritats de salut. És per això que planteja aliances estratègiques i concentració de recursos per potenciar les xarxes entre centres terciaris de referència i hospitals del territori.

El model assistencial de la Xarxa Oncològica de Catalunya treballa en aquestes línies:

• Programa de tumors freqüents i terciaris: engloba tota l’activitat assistencial relacionada amb el pacient ja diagnosticat i el procés terapèutic convencional.
• Programa de tumors rars: pla terapèutic aplicat a pacients amb tumors rars
• Programa de recerca clínica: comprèn tot el tractament dins d'un assaig clínic
• Cures pal·liatives: són les cures destinades a millorar la qualitat de vida dels malalts amb càncer
• Unitat de farmàcia oncològica mancomunada: millora de la capacitat de gestió de la farmàcia, tant en polítiques de compra com en la gestió de la prestació.
• Registre de tumors hospitalari i sistemes d’informació: integració entre la informació dels diferents centres amb l’objectiu de facilitar una unitat d’informació compartida.

Aquest model s’emmiralla en el d’altres països punters en el tractament del càncer. Aposta per la medicina de precisió, que permet un tractament personalitzat i per la gestió del coneixement, que facilita el registre de dades, l’avaluació dels resultats i la transferència d’informació entre professionals. 

Al Vall d'Hebron Barcelona Hospital Campus, la innovació és un element essencial per garantir que els serveis i l’atenció que oferim als pacients siguin d’alta qualitat i estiguin a l'avantguarda. La nostra força en assistència, recerca i docència ens permet incorporar constantment nous coneixements per generar valor no només per als pacients, sinó també per als professionals i l’organització en general. Aquesta aposta estratègica ens impulsa a superar els nous reptes sociosanitaris, augmentant la sostenibilitat i eficiència del sistema de salut.

Aquesta estratègia es tradueix en resultats concrets: 18 spin-offs i start-ups creades, 74 patents transferides, 12 projectes implementats gràcies al concurs Jo innovo i més de 400 pacients i professionals participants en processos de co-creació. Aquestes xifres evidencien el nostre compromís amb la innovació aplicada i la seva capacitat de generar impacte real.

Per impulsar la cultura innovadora dins del Campus, promovem iniciatives com la Jornada Jo innovo, un espai on els nostres professionals poden presentar i desenvolupar idees innovadores que transformin la pràctica clínica i l’organització hospitalària. Les propostes guanyadores reben formació especialitzada i l’oportunitat de conèixer ecosistemes innovadors d’altres hospitals europeus a través de la European University Hospitals Alliance (EUHA).

Per conèixer més sobre els nostres projectes i iniciatives d'innovació, visita la web d'innovació.