Vall d’Hebron ha celebrat el “XXIV Curs d’Actualització. Vacunes 2020”, amb la principal novetat de les vacunes de la COVID-19

Ha finalitzat el “XXIV Curs d’Actualització. Vacunes 2020” organitzat pel Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, que ha tingut lloc el 21 i 22 d’octubre en format online. L’objectiu del curs ha estat actualitzar les novetats de les vacunes, tant les noves com les que fa anys que es comercialitzen, debatre quins són els grups de risc als quals cal prescriure una vacuna i valorar com ha canviat l’estat epidemiològic de les malalties infeccioses en les comunitats a les quals s’han implementat programes de vacunació.

Els directors d’aquest curs, pioner a Catalunya en la matèria de les vacunes, són la Dra. Magda Campins, cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, i el Dr. Fernando A. Moraga Llop, vicepresident primer de l’Associació Espanyola de Vacunologia. Els responsables d’impartir les xerrades han estat especialistes dels camps de la Medicina Preventiva, l’Epidemiologia, la Immunodeficiència, la Pediatria, l’Atenció Primària o la Salut Pública de Vall d’Hebron i d’altres institucions. Per part de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, hi han impartit conferències el Dr. Xavier Martínez, la Dra. Laia Pinós i el Dr. José Ángel Rodrigo, del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia.

La principal novetat d’aquesta 24a edició han estat les vacunes per prevenir el SARS-CoV-2. Com explica la Dra. Magda Campins, “en aquests moments ja hi ha 11 vacunes a nivell internacional en fase 3 o a punt d’entrar-hi, i hi ha estudis que demostren que la resposta immunitària que generen és similar a la que tenen les persones que s’han infectat”. Per tot això, s’espera que a principis de 2021 ja es disposi de vacunes comercialitzades, però d’entrada no n’hi haurà per a tota la població. “S’hauran d’aplicar per grups prioritzats: sanitaris que treballen amb el virus en primera línia, persones majors de 65 anys i grups de risc”, assegura la Dra. Magda Campins.

Del curs també ha destacat la conferència sobre la vacuna antimeningocòccica B i ACWY, en la qual s’ha analitzat quin ha estat l’impacte sobre la població dels programes que s’han implementat a Europa per combatre la meningitis meningocòccica. Una altra conferència destacada ha girat al voltant de la vacuna del papil·loma humà i el seu impacte en la prevenció del càncer de cèrvix. Pel que fa a aquesta segona, després d’uns anys de vacunació a adolescents d’arreu del món, ja han aparegut els primers estudis que constaten que la reducció d’aquest tipus de tumors és significativa gràcies als programes de vacunació.

La vacunació és, de totes les mesures preventives, la que més ha contribuït a l’augment de l’esperança de vida de la població, i ha permès que algunes malalties s’hagin pogut eradicar per complet i unes altres estiguin en vies d’eliminació.