Vall d’Hebron publica els primers resultats d'un estudi per implementar una via ràpida de tractament de l’ictus

El mètode proposa traslladar als pacients amb símptomes d’ictus directament a la sala d’angiografia a fi de reduir el temps d’actuació.

22/08/2021

Vall d’Hebron ha publicat els resultats d’un estudi que ha d’obrir una nova via per als pacients amb ictus. La investigació aporta dades que demostren que el trasllat directe dels pacients amb ictus a la sala d’angiografia sense passar pel circuit habitual permet reduir el temps d’actuació, un aspecte bàsic per a l’avaluació del pacient amb aquest tipus de patologia. El treball ha estat publicat a la revista JAMA Neurology i liderat pel membre de la Unitat d’Ictus de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i l’investigador del grup de Recerca en Ictus del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), Dr. Manuel Requena.

ANGIOCAT és el primer estudi clínic aleatoritzat a nivell mundial que publica dades d’aquestes característiques i evidencia la solvència del model. La investigació, feta a partir de 466 pacients amb ictus agut, establia dos circuits entre els pacients: un primer amb el circuit habitual –fent un primer diagnòstic a partir d’un TAC i posteriorment fent una angiografia-, i un segon sense la parada al TAC gràcies a la millora de la qualitat d’imatge dels equips per realitzar angiografies.

Tot i les limitacions d’aquesta maquinària respecte els aparells de TAC, les dades mostren que amb la reducció de passos es dóna una reducció dels tempos. En aquest sentit, el grup amb el nou tractament va tardar una mitjana de 18 minuts de la porta a la punció i 57 minuts de la porta a la reperfusió. Per contra, el tractament habitual va reportar un total de 42 minuts de la porta a la punció i 84 minuts de la porta a la reperfusió. Per altra banda, també es va reduir la severitat de les discapacitats malgrat que els aspectes relacionats amb la seguretat per als pacients eren similars entre els dos grups.

En la mateixa línia, la nova metodologia també suposa beneficis per al funcionament intern del centre hospitalari. L’eliminació de passos permet reduir el volum de feina a urgències i això fa possible que els resultats millorin. Paral·lelament, l'increment del volum de pacients i la disminució del temps de reacció suposa un esforç important per part dels professionals d'infermeria i intervencionistes. “Aquest estudi suposa la primera evidència prospectiva que el trasllat directe a sala d’arteriografia fa que es duguin a terme més tractaments i que aquests siguin més ràpids, millorant el pronòstic dels pacients amb ictus”, explica el Dr. Requena.

La segona causa de mortalitat mundial

Els protocols vigents a Catalunya fins ara estableixen que el servei d’emergències ha de comunicar-se amb el centre que rebrà el pacient indicant que presumptament presenta un ictus agut i les hores des dels primers símptomes. Els pacients poden ser classificats com a ingressos primaris o trasllats secundaris des d’un centre primari d’ictus. En el cas de l’estudi, una vegada arribaven al centre hospitalari eren assignats a l’atzar a un dels dos grups.

L’estudi va incloure finalment a 174 pacients amb una mitjana d’edat de 73,4 anys admesos entre setembre del 2018 i novembre del 2020. El 44,8% de la mostra estava formada per dones i el 55,2% restant per homes. Durant aquell període 2111 pacients van ser admesos amb un diagnòstic d’ictus a Vall d’Hebron. D’aquests, 426 van encaixar amb els criteris de l’estudi.

A escala global, l’ictus afecta 1 de cada 4 adults majors de 25 anys al llarg de la seva vida. Aquesta dada situa la patologia com la segona causa de mort i una de les causes principals de discapacitat a llarg termini. L’evolució dels pacients amb ictus està molt relacionada amb el temps que triguen a rebre tractament: cada 30 minuts que es tarda a començar el tractament es redueix un 14% la possibilitat d’obtenir un bon diagnòstic. En aquest sentit, cada hora de retard el cervell envelleix 3,6 anys en comparació a un cervell normal.

Els resultats arriben setmanes després de l’inici de l’estudi WE-TRUST (de les sigles angleses Workflow optimization to rEduce Time to endovascular Reperfusion for Ultra-fast Stroke Treatment), un estudi multicèntric internacional amb participació de Royal Philips i que compta amb pacients de Vall d’Hebron. Aquest procediment analitzarà l’impacte de l’aproximació “Directe a l’Angiografia”, que serà possible gràcies a la tecnologia de tomografia a la sala d’angiografia desenvolupada per Philips.

Comparteix-lo:

Notícies relacionades

Professionals relacionats

Subscriu-te als nostres butlletins i forma part de la vida del Campus

L'acceptació d'aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d'aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació, i la seva posterior incorporació en l'esmentat fitxer automatitzat. Podeu exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte "Exercici de dret LOPD".
Responsable: Fundació Hospital Universitari Vall d’Hebron – Institut de Recerca.
Finalitat: Gestionar el contacte de l'usuari
Legitimació: Acceptació expresa de la política de privacitat.
Drets: Accés, rectificació, supresió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament.
Procedència: El propi interessat.