La Unitat de Crítics Cardiovasculars (inicialment coneguda com a Unitat de Cures Coronàries) es va crear el 1971 per ingressar pacients amb infart agut de miocardi o altres malalties cardiovasculars agudes. També s’encarregava del postoperatori de les cirurgies cardíaques. L’any 1989, la unitat es va dividir en dos. L’actual Unitat de Crítics Cardiovasculars es va fer responsable dels pacients i va passar a formar part del Servei de Cardiologia.

La unitat disposa de 10 llits d’hospitalització per a pacients crítics i 4 per a semicrítics. Rep uns 1.000 ingressos l’any. D’aquests, dues terceres parts són a causa d’un infart agut de miocardi. La resta d’ingressos són a causa d’altres malalties cardiovasculars agudes, com ara:

• Insuficiència cardíaca
• Xoc cardiogènic de causa no isquèmica
• Aturada cardiorespiratòria i altres taquiarrítmies o bradiarrítmies greus
• Síndrome de l’aòrtica aguda 
• Taponament cardíac 
• Ingressos després de procediments d’intervencionisme estructural o d’electrofisiologia complicats 

A més a més, la unitat dona suport les 24 hores del dia a les emergències cardiològiques dels Serveis d’Urgències de Vall d’Hebron. També atén pacients a les consultes externes.

La Unitat de Crítics Cardiovasculars ofereix els equipaments i procediments avançats següents: 

• Monitorització electrocardiogràfica i hemodinàmica contínua
• Implantació d’electrocatèters 
• Ecocardiografia transtoràcica i transesofàgica 
• Pericardiocentesi
• Suport ventilatori no invasiu i invasiu 
• Suport circulatori amb baló de contrapulsació 
• Dispositiu Impella i ECMO venoarterial 
• Hipotèrmia terapèutica 
• Sistemes de depuració extrarenal

Principals malalties relacionades amb aquesta especialitat

Infart agut de miocardi i altres malalties coronàries agudes
És la principal causa d’ingrés a la Unitat de Crítics Cardiovasculars. L’infart agut de miocardi es produeix quan les plaques de colesterol s’acumulen a les artèries coronàries. Aquestes porten la sang fins al miocardi, el teixit muscular del cor responsable de bombejar la sang pel sistema circulatori. Quan disminueix el flux de sang de les artèries coronàries, es produeix la isquèmia del miocardi. Sol produir un dolor semblant a la pressió al tòrax, conegut com angina de pit. Quan l’artèria coronària s’obstrueix per complet es produeix l'infart agut de miocardi, que causa la mort de cèl·lules del cor. 

És una malaltia greu i requereix l'obertura immediata de l'artèria. Habitualment, es fa mitjançant un cateterisme. Després, s’ingressa el o la pacient a la Unitat de Crítics Cardiovasculars. Allà, es monitoren les constants vitals i s’administren els fàrmacs necessaris. Es fan proves d’imatge i procediments invasius si és necessari. També es tracten les possibles complicacions, com les arrítmies, la insuficiència cardíaca o els episodis d'isquèmia reiterats.

Insuficiència cardíaca aguda o crònica reaguditzada i xoc cardiogènic
La insuficiència cardíaca és la incapacitat del cor per irrigar la sang adequadament a la resta de l’organisme. Les causes més freqüents són la cardiopatia isquèmica i les miocardiopaties. Els principals símptomes són la dificultat per respirar i la congestió de tot el cos.
El grau més extrem d’insuficiència cardíaca és el xoc cardiogènic. Es produeix quan el cor gairebé no té capacitat per bombejar sang i perjudica altres òrgans com el ronyó, el fetge, el pulmó, l’intestí o el cervell. El tractament consisteix en la revascularització coronària, una cirurgia per recuperar el flux de l’artèria. També s’utilitzen fàrmacs i sistemes mecànics de suport circulatori. El trasplantament cardíac és l’últim recurs.

Aturada cardiorespiratòria
Las arrítmies ventriculars són un trastorn del ritme cardíac procedent dels ventricles, les cavitats inferiors del cor. Poden causar una aturada cardiorespiratòria si es produeixen en el context d’un infart agut de miocardi o alguna altra cardiopatia. És una aturada sobtada de la respiració i el batec del cor. Pot causar la mort de la persona, si no la reanimen immediatament. La reanimació es fa amb el massatge cardíac, la desfibril·lació amb una descàrrega elèctrica i la ventilació assistida. 

La conseqüència més temuda després d’una reanimació és el dany cerebral. Pot produir-se per la falta d’irrigació durant l’aturada. Aquests pacients ingressen a la Unitat de Crítics Cardiovasculars, on reben mesures de suport i protecció cerebral mentre es recuperen.

Taquicàrdies ventriculars i tempesta arrítmica
Un altre motiu d’ingrés són les arrítmies ventriculars sostingudes o repetides. Són conegudes com la tempesta arrítmica, que pot tenir conseqüències greus. Es presenta en pacients afectats per un infart o una altra cardiopatia estructural avançada. També la pateixen pacients amb arrítmies provocades per cardiopaties hereditàries.

És necessari un tractament antiarrítmic i l’ablació de les taquicàrdies o col·locació d’un desfibril·lador per estabilitzar el o la pacient. En els casos més greus, es pot necessitar ventilació assistida i dispositius d’assistència circulatòria. 

Bloqueig auriculoventricular
Consisteix en la pèrdua de connexió elèctrica entre les aurícules i els ventricles del cor. Sovint, es produeix en persones d’edats avançades per una causa degenerativa. Causa un ritme cardíac molt lent. Pot convertir-se en una síncope, una pèrdua sobtada i transitòria de coneixement, o en insuficiència cardíaca. El tractament és la col·locació d’un marcapassos. 

Síndrome aòrtica aguda
L’aorta és l’artèria principal de l’organisme. Aquesta es pot estripar, patir un sagnat intern o una úlcera a les parets. Això pot ocasionar conseqüències molt greus, com la ruptura de l’artèria o la falta de circulació sanguínia a qualsevol òrgan. Sovint, requereix un tractament quirúrgic urgent.

Complicacions de cardiopaties congènites de les persones adultes i complicacions durant l’embaràs i el puerperi de pacients amb cardiopaties congènites o altres cardiopaties
El Servei de Cardiologia és un referent en cardiopaties congènites de la persona adulta. La Unitat de Crítics Cardiovasculars atén les complicacions derivades d’aquestes malalties. Per exemple, les produïdes durant l’embaràs o el postpart. La unitat proporciona procediments d’intervenció complexos per a aquests casos. 

Recerca

La Unitat de Crítics Cardiovasculars té una llarga tradició en la recerca. Estudia els camps de la trombosi, els factors de pronòstic i les complicacions en l’infart agut de miocardi, la insuficiència cardíaca i l’aturada cardiorespiratòria. També estudia l’atenció d’infermeria a les malalties cardiovasculars. 

Els seus membres tenen línies pròpies de recerca i participen en diverses xarxes d’investigació. Els resultats de la recerca es presenten de forma regular als congressos de cardiologia. També són publicats a revistes científiques nacionals i internacionals. Diversos membres de la unitat formen part d’associacions científiques d’àmbit català, espanyol i europeu, centrades en les patologies cardiovasculars agudes.

Docència 

L’equip de professionals de la Unitat de Crítics Cardiovasculars participa en la docència acadèmica i la formació pràctica dels graus de medicina i infermeria. Per la unitat, passen habitualment residents de cardiologia i d’altres especialitats de l’hospital. També ho fan residents d’altres hospitals de l’àrea de Vall d’Hebron, així com de centres espanyols, europeus i llatinoamericans interessats a formar-se en cures cardiovasculars agudes. 

Els professionals de la unitat participen regularment en activitats formatives fora de l’hospital. Dirigeixen màsters sobre patologia cardiovascular i hi col·laboren. Un dels membres de la unitat coordina actualment el Centre de Simulació Clínica Avançada de Vall Hebron.

Professionals

La Unitat de Crítics Cardiovasculars està formada per professionals mèdics, d’infermeria, auxiliars, zeladors i zeladores i el personal administratiu. Treballen en equip i en estreta col·laboració amb la resta del Servei de Cardiologia i altres serveis de l’hospital. La plantilla mèdica està formada per un cap de secció i quatre adjunts, a més dels metges i les metgesses de guàrdia i residents. 

L’equip d’infermeria consta d’una supervisora i trenta-dos professionals. Es distribueixen en quatre torns de treball de 12 hores. Actualment, la supervisora d’infermeria és la Sra. Mercè Andorrà López.

Per què té sentit una línia transversal per tractar la malaltia de l'aorta?

Clàssicament aquesta malaltia ha estat tractada pels cirurgians. En els darrers anys s'ha comprovat que l'única manera de millorar el diagnòstic i el tractament és tractant el tema de manera multidisciplinària. Sens dubte. quan l'aorta es trenca el més important és el tractament quirúrgic ràpid i acurat, però el propòsit mèdic és actuar procurant que no es trenqui, o indicar la cirurgia abans que el risc sigui massa alt. Tenim dues raons per desenvolupar la malaltia de l'aorta. D'una banda algunes afectacions genètiques com la síndrome de Marfan, l'aorta bicúspide, etc.. D'altra banda, la hipertensió o la arteriosclerosi. És, per tant, molt important disposar d'una unitat de genètica, considerar la història familiar, els factors de risc, disposar d'un excel·lent suport mitjançant tècniques d'imatge (ecocardiografia, TAC i ressonància magnètica) i un bon equip quirúrgic cardiovascular. La Unitat multidisciplinària de Malalties de l'Aorta de l'Hospital Universitari Vall d´Hebron s'ha constituït perquè la majoria d'aquests requeriments ja els teníem assolits.

Quan vam començar i com ens hem desenvolupat?

Des de fa 20 anys estem controlant totes les persones malaltes que reben l'alta mèdica després d'haver superat una síndrome aòrtica aguda, que és una situació de risc que pot comportar complicacions molt greus. Probablement som un dels grups capdavanters en el seguiment protocol·litzat d'aquesta malaltia. Aquesta experiència ens ha aportat un singular coneixement d'aquesta malaltia. Més recentment, el nostre interès s'ha obert a les malalties genètiques o congènites que poden afectar l'aorta. Un punt d'inflexió important ha estat la creació de la Unitat multidisciplinària de la Síndrome de Marfan el 2009. Aquesta Unitat, de referència a Catalunya, té el propòsit d'oferir a les persones afectades i d'altres relacionades una assistència integral de tots el seus problemes.

Objectiu del Programa

Millorar l'assistència de la patologia aòrtica en els aspectes de prevenció, diagnòstic i tractament.

Prevenció i diagnòstic

Informar a especialistes i metges/esses de família de quan s'ha de sospitar que la malaltia existeixi: història familiar, malalties genètiques, valvulopatia aòrtica, arteriosclerosi. L'estratègia diagnòstica adequada i el control dels factors de risc (HTA, tabaquisme etc.).Tractament quirúrgic/endovascular.

Indicacions adequades, selecció de casos, i ajuda intraoperatòria per a l'optimització del tractament quirúrgic o endovascular, tant en les actuacions urgents com en les programades.