La Marató finança quatre projectes de Vall d’Hebron en malalties respiratòries

Aquest tipus de patologies afecten més de 2 milions de persones, són la segona causa d’ingrés hospitalari i la tercera causa de mort.

07/11/2025

L’última edició de La Marató de 3Cat, va recaptar 10 milions d’eurosque, a mésde sensibilitzar, permetran finançar 36 projectes d’investigació, liderats per 60 equips de recerca experts en malalties respiratòries. Aquests fons seran decisius en els pròxims anys per trobar més respostes a uns problemes que, només a Catalunya, afecten més de 2 milions de persones, són la segona causa d’ingrés hospitalari i la tercera causa de mort. Tot i això, actualment encara són malalties desconegudes i infradiagnosticades.

Així, a partir d’avui, un total de 502 professionals de l’àmbit de la salut que participen en els 60 equips d’investigació premiats iniciaran els seus treballs per aportar noves eines de diagnòstic més precises, tractaments més eficients i, sobretot, s’incidirà en la millora i el coneixement de la prevenció d’aquests trastorns. En els últims anys, s’ha avançat en la recerca, però malauradament, poques malalties respiratòries tenen cura. Per això, es vol invertir recursos en uns problemes amb gran impacte en la vida de les persones per l’elevat grau d’angoixa i de desassossec que els provoca la dispnea o l’ofec, el símptoma comú de totes aquestes malalties.

La Fundació La Marató de 3Cat ha fet públic el resultat de la convocatòria, d’acord amb la decisió del Patronat de la Fundació, a proposta de la Comissió Assessora Científica, són els que han resultat més ben valorats dels 94 que es van presentar a l’última convocatòria d’ajudes a la recerca. L'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQUAS), del Departament de Salut, va coordinar un procés d’avaluació internacional en què 93 expertes i experts en malalties respiratòries van valorar els projectes en funció, entre altres aspectes, de la seva qualitat i metodologia, rellevància científica, sanitària i social, i valor transformador i innovador.

Entre els projectes concedits se’n troben tres liderats pel Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i un més on participarà com a part d’un consorci. En total, el VHIR rebrà més de 500.000 € per impulsar aquests estudis.

Multiòmica espacial integrada per IA per avançar en el tractament de la disfunció crònica de l’empelt pulmonar

  • Liderat per la Dra. Susana Gómez Olles, investigadora principal del grup de Pneumologia del VHIR en col·laboració amb la Dra. Eva Revilla, pneumòloga de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora postdoctoral del mateix grup del VHIR, el Dr. Bart Vanaudenaerde de la Universitat de Leuven, i la Dra. Paula Petrone del Barcelona Supercomputing Center
  • Finançament total del projecte: 399.981 €

El trasplantament de pulmó és un tractament que pot salvar vides en persones amb malalties pulmonars greus. Tot i això, la supervivència a llarg termini després del trasplantament continua sent un gran repte, ja que el pulmó trasplantat pot perdre funcionalitat amb el temps. Aquesta situació s’engloba en un terme general anomenat disfunció crònica de l’empelt pulmonar (DCE), que descriu la pèrdua progressiva de la funció del pulmó trasplantat. Una de les causes principals de la DCE és el rebuig crònic, és a dir, l’atac del sistema immunitari al nou òrgan, però altres factors com les infeccions, la inflamació i l’exposició a agents ambientals també hi poden contribuir. Quan es desenvolupa la DCE, respirar esdevé cada cop més difícil per al pacient.

Tot i els avenços mèdics, encara no entenem completament per què es desenvolupa la DCE ni com aturar-la. Les eines de diagnòstic actuals es basen en proves de funció pulmonar i imatges mèdiques, però aquests mètodes no permeten detectar la malaltia de manera precoç ni predir quins pacients desenvoluparan formes greus de DCE.

Aquesta recerca vol millorar la comprensió de la DCE estudiant mostres de teixit pulmonar de pacients que han hagut de rebre un segon trasplantament a causa d’aquesta malaltia. Utilitzant tècniques avançades com la transcriptòmica espacial de cèl·lula única, la proteòmica espacial i l’anàlisi integrada de les dades basada en intel·ligència artificial (IA), crearem un mapa detallat dels canvis moleculars que es produeixen als pulmons afectats per la DCE. Això permetrà identificar marcadors biològics que defineixen els diferents tipus de DCE, entendre com el rebuig crònic i altres factors contribueixen al dany pulmonar, i desenvolupar models per classificar millor els diferents tipus de DCE i identificar possibles dianes terapèutiques per a tractaments adaptats a cada forma de la malaltia.

En descobrir els mecanismes biològics darrere de la DCE, aquesta recerca ajudarà a millorar el diagnòstic i a desenvolupar teràpies més personalitzades per a cada tipus de DCE, amb l’objectiu final de permetre que els pacients trasplantats de pulmó visquin més temps i amb millor qualitat de vida.

Relació entre la infecció pel virus respiratori sincicial i les sibilàncies recurrents en edat preescolar. Estudi observacional de cohorts després de la implementació de la profilaxi amb nirsevimab

  • Liderat pel Dr. Antonio Moreno Galdó, cap del grup de Creixement i Desenvolupament del VHIR. En col·laboració amb el Dr. Jose M Martínez de la Universitat d’Extremadura, i les Dres. Laura Soler i Elena Quintana de l’IDIAP Jordi Gol
  • Finançament total del projecte: 333.750 €

El virus respiratori sincicial (VRS) és la principal causa d'infeccions de les vies respiratòries inferiors, l’anomenada bronquiolitis, en infants menors de dos anys. Els infants que pateixen una bronquiolitis aguda tenen un major risc de tenir episodis posteriors de bronquitis durant els primers anys de vida.

El setembre del 2023 es va començar a administrar un anticòs enfront del VRS, anomenat nirsevimab, a tots els nadons i també a aquells infants que tenien menys de sis mesos a l'inici de la temporada del VRS. Des de llavors, s'ha observat que han disminuït molt els ingressos per infeccions respiratòries per VRS en els infants que han rebut aquesta prevenció.

La hipòtesi del projecte és que si les infeccions per VRS són una causa de bronquitis recurrents, reduir les infeccions per VRS amb nirsevimab disminuirà el nombre d'episodis de bronquitis recurrents i asma. En aquest estudi es vol determinar si la prevenció de la infecció per VRS, a més d’evitar les bronquiolitis, també té un efecte a llarg termini per disminuir el nombre d’infants afectats per bronquitis de repetició o asma i així poder determinar si existeix una associació entre la infecció de l'arbre respiratori pel VRS i el desenvolupament de malalties respiratòries com l'asma infantil o les bronquitis de repetició.

Per esbrinar-ho, seguirem fins als quatre anys dues poblacions d'infants (1754 en cadascuna). Una població amb els infants que van néixer abans que es comencés a fer la prevenció amb nirsevimab i la primera població que ha rebut la prevenció.

Els resultats del treball permetran determinar el paper que juga el VRS en l'evolució de les malalties dels bronquis en la infància i reforçar la importància de prevenir aquesta infecció.

Revolucionant el diagnòstic precoç de l’apnea del son: noves eines de salut mòbil per monitorar de forma accessible la qualitat del son en adults i infants amb diferents condicions de salut

  • Liderat per la Dra. Julia Sampol Sirvent, del Servei de Pneumologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora del grup de Pneumologia del VHIR. En col·laboració amb la Dra. Yolanda Castillo de l’IBEC
  • Finançament total del projecte: 299.750 €

El projecte mScreenSleep presenta una nova tecnologia basada en sensors dels telèfons intel·ligents per diagnosticar l'apnea del son. Aquest trastorn es caracteritza per interrupcions de la respiració durant el son, sovint acompanyades de roncs i que poden reduir notablement els nivells d'oxigen en sang.

L'apnea del son és un dels trastorns del son més freqüents, però malgrat tot, el 80% dels casos no estan diagnosticats ni tractats, en part per l'alt cost, complexitat i incomoditat de les eines diagnòstiques actuals.

L'objectiu del projecte és proporcionar un enfocament senzill, accessible i personalitzat per ajudar els pacients i metges a identificar casos d'apnea del son que poden passar desapercebuts. Investigadors de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) desenvoluparan la tecnologia, que es provarà en un entorn clínic a l'Hospital Vall d'Hebron. La metodologia és senzilla: un telèfon intel·ligent es col·loca sobre el pit amb una cinta i recull dades durant tota la nit sobre els moviments del pit, la posició del pacient, els sons de la respiració i els roncs, i els nivells d’oxigen en sang.

L'anàlisi de tots aquests paràmetres indica si la persona té apnea del son i proporciona coneixements clínics clau per entendre millor la malaltia i orientar les decisions de tractament, millorant-ne l'atenció i el pronòstic.

El projecte mScreenSleep canvia el paradigma de gestió de l'apnea del son, combinant la innovació tecnològica amb l'experiència clínica per millorar la salut, reduir les disparitats i avançar cap a una medicina més universal, personalitzada i precisa.

Identificació precoç del fracàs terapèutic en la sarcoïdosi pulmonar mitjançant una anàlisi multi-òmica integrada: estudi PREDICT-SARC

  • Liderat pel Dr. Jacobo Sellares de l’IDIBAPS. En col·laboració amb la Dra. Ana Villar Gómez, del Servei de Pneumologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora del grup de Pneumologia del VHIR, el Dr. Ivan Castellvi de l’IR Sant Pau i la Dra. Vanesa Vicens de l’IDIBELL
  • Finançament total del projecte: 399.338 €

La sarcoïdosi és una malaltia minoritària que pot afectar diversos òrgans, però en la majoria dels casos danya principalment els pulmons. Mentre que alguns pacients es recuperen sense tractament, d’altres desenvolupen complicacions greus que dificulten la respiració i, en alguns casos, provoquen danys permanents als pulmons, com la fibrosi pulmonar.

El tractament principal són els corticosteroides, però no funcionen en tots els pacients. Identificar a temps els pacients que no milloren amb corticosteroides permetria als professionals sanitaris escollir el millor tractament des del principi i evitar riscos innecessaris. A més, entendre per què alguns pacients no responen podria ajudar a desenvolupar noves teràpies més efectives.

L’estudi es realitzarà en quatre hospitals, on seguirem pacients amb sarcoïdosi pulmonar al llarg del temps. Es recolliran mostres biològiques i, a través de l’estudi de marcadors genètics, immunològics i d'imatges mèdiques, s’intentaran identificar senyals específics que indiquin el fracàs del tractament.

S'utilitzaran eines d'intel·ligència artificial i aprenentatge automàtic per analitzar grans quantitats de dades, combinant informació de diferents fonts—com imatges mèdiques, anàlisis de sang i marcadors genètics. Això permetrà crear un model predictiu que es pugui utilitzar en el futur per prendre millors decisions sobre el tractament dels pacients.

A més, es revisaran explants pulmonars de pacients amb sarcoïdosi avançada, els quals permetran estudiar la malaltia en les seves fases més evolucionades i comprendre millor els mecanismes implicats en el desenvolupament de la fibrosi pulmonar.

Comparteix-lo:

Notícies relacionades

Professionals relacionats

Subscriu-te als nostres butlletins i forma part de la vida del Campus

CAPTCHA

L’acceptació d’aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d’aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació. Podeu exercir els drets esmentats adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte “Exercici de dret LOPD”.
Responsable: Hospital Universitari Vall d’Hebron (Institut Català de la Salut).
Finalitat: Subscripció al butlletí del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus on rebrà notícies, activitat i informació d’interès.
Legitimació: Consentiment de l’interessat.
Cessió: Si escau, VHIR. No es preveu cap altra cessió. No es preveu transferència internacional de dades personals.
Drets: Accés, rectificació, supressió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment.
Procedència: El propi interessat.
Informació Addicional: La informació addicional es troba a https://hospital.vallhebron.com/politica-de-proteccio-de-dades