La XI Jornada de la Migranya a Catalunya avança en la medicina personalitzada i la coordinació dels sistemes de salut per minimitzar les migranyes

El 40% de les persones que pateix migranya està infradiagnosticada i cau en l’automedicació. Una detecció precoç i personalitzada pot oferir un millor tractament per a la primera causa de discapacitat en menors de 50 anys.

16/09/2022

La migranya és un dels mals de caps més desconcertants. Cada dia 82 milions de persones tenen un atac de migranya que no els permet fer vida normal. Es calcula que aquesta malaltia costa uns 111.000 milions a la Unió Europea i 1.800 milions a l’Estat. Però, tot i aquestes xifres, encara planteja preguntes, principalment, perquè les migranyes tenen un component individual. El neuròleg i escriptor Oliver Sacks va arribar a descriure fins a un centenar de varietats. Per avançar en el coneixement d’aquesta patologia, cada any, el Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, la Societat Catalana de Neurologia (SCN) i la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), celebren una trobada on intercanvien novetats en el diagnòstic, tractament i coneixement de la migranya. Enguany, la XI edició de la Jornada de la Migranya a Catalunya ha tingut lloc a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, amb l'objectiu de millorar l’atenció del pacient, agafar perspectives i compartir amb tots els especialistes de manera multidisciplinar la realitat actual de la migranya i la continuitat assistencial. Han participat més de 250 professionals de manera virtual i presencial.

Primera causa de discapacitat en menors de 50 anys

El programa científic ha comptat amb dues taules rodones. La primera, “Migranya, societat i sistema sanitari”, ha estat moderada per la Dra. Patricia Pozo Rosich, responsable de la Unitat de Cefalea de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i cap del Grup de Recerca en Cefalea i Dolor Neurològic del VHIR (Vall d’Hebron Institut de Recerca), que ha parlat de la malaltia. La migranya no mata, però incapacita. És la principal causa de discapacitat en menors de 50 anys, sobretot, en les dones, i això té greus conseqüències socials i econòmiques. “Estem parlant de la franja d’edat més productiva”, ha destacat la Dra. Patricia Pozo Rosich. “El principal repte és detectar de forma correcta els i les pacients amb migranya i per això és clau una atenció personalitzada, per poder oferir el millor tractament i optimitzar la seva efectivitat i seguretat”, ha afegit. Ara per ara, el diagnòstic es fa amb criteris clínics. L’equip de la Dra. Patricia Pozo Rosich treballa en un test que funciona amb saliva i amb el que s’obtindria una radiografia personalitzada del pacient.

El doctor  Jordi Sanahuja, del Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, ha agafat el relleu per tractar sobre l’estigma. De la migranya se sap que no és un simple mal de cap. És una malaltia genètica que es presenta com atacs recurrents de cefalea i altres símptomes com hipersensibilitat a la llum, al soroll, al moviment, nàusees o alteracions cognitives. Els atacs poden allargar-se entre 4 i 72 hores. I mentre hi ha persones que pateixen migranya un cop l’any, altres pateixen migranyes cròniques dos cops cada setmana. Es calcula que 4,5 milions de persones pateixen migranya a l’Estat, 900.000 a Catalunya. El 18% són dones; un 12%, homes, i un 6%, nens. Paloma Amil Bujan, responsable del Programa Pacient Expert Catalunya, ha analitzat el model d’atenció a la malaltia crònica. I Maria Queralt Gorgas, del servei de Farmàcia de Vall d’Hebron, ho ha fet de l’accés als tractaments.  

El sistema sanitari fa temps que combina l’assistència a pacients amb investigació per intentar entendre la salut de les persones amb migranya i com funciona el seu cervell. Una explicació científica és que les migranyes es produeixen quan les cèl·lules nervioses del cervell generen una activitat elèctrica intensa que afecta algunes funcionalitats del cos com la vista, el llenguatge, l’equilibri, la coordinació muscular i la sensibilitat. El mal de cap és culpa de l’estimulació del nervi trigènim i de l’alliberament de substàncies que provoca inflamació del vasos sanguinis cerebrals i en les meninges, les capes de teixit que protegeixen el cervell. Perquè s’entengui, la Dra. Patricia Rosich explica que una persona amb migranya té dificultats, per adaptar-se a l’entorn. És a dir, al crit de foc, un cervell sa ignora el soroll d’unes obres a casa del veí, però un cervell amb migranya té afectada aquesta capacitat adaptativa i no pot minimitzar el soroll. Si imaginem que el cervell funciona com un ordinador, un soroll repetitiu o una llum molt intensa poden desencadenar un atac en un cervell migranyós, té massa programes en funcionament i es “penja”. I aquesta reacció és el que provoca la inflamació de les meninges i el mal de cap.

Coordinació del sistema sanitari: el 40% no té un diagnòstic correcte

A la segona taula rodona, moderada per les doctores Marta Torres i Anna Aymamí, s’ha defensat la continuïtat assistencial de la migranya. S’ha incidit en la coordinació dels diferents serveis. Del tractament d’una crisi i d’un codi cefalea a Urgències, han parlat les doctores, Clàudia Caselles, d’Urgències de Vall d’Hebron, i Natàlia Mas, especialista en Neurologia de la fundació Althaia. Les doctores Carme Gisbert, especialista en Medicina Familiar i Comunitària del CAP Provençals de Barcelona, i la Dra. Laura Dorado, del servei de Neurologia de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, ho han fet sobre el diagnòstic i seguiment a l’atenció primària. El 90% dels pacients són diagnosticats i tractats de manera ambulatòria i no requereixen un neuròleg especialista. Un 10% necessita un  l’especialista perquè presenta altres símptomes o per resistència a tractaments estàndard. Una millor més específica a tots els professionals de la salut assegura la col·laboració de tot els sistemes i milloraria l’atenció a aquests pacients. Un 40% no té un diagnòstic correcte i cau en l’automedicació. I el 75% tarda dos anys a tenir el diagnòstic adient.

Per la seva part, les doctores Rosa Ripollès, especialista en Medicina Familiar i Comunitària, i Jessica Garcia, especialista en Neurologia, han  abordat la feina a les consultes i els tractaments preventius i avançats. Actualment, hi ha un ampli arsenal de fàrmacs, però passa que un percentatge alt de pacients no pren la medicació adequada per falta diagnòstic correcte. Els dos principals tractaments són per atacs aguts –analgèsics– i preventius. Quan els atacs són freqüents i afecten la vida de les persones, es poden receptar fàrmacs per prevenir les migranyes com hipertensius o antidepressius, si el mal s’associa a drepressió o problemes de son.

Finalment, les doctores Angelina Aumala i Neus Fabregat, especialistes en Medicina Familiar i Comunitària i en Neurologia, respectivament, han tractat la interconsulta i les comorbiditats ambulatòries i hospitalàries. Per acabar, abans de fer entrega del premi al millor projecte del 5è Curs d’Actualització en Cefalea, els doctors Edoardo Caronna, especialista en Neurologia de Vall d’Hebron, i Xulian Mozo, del servei de Psiquiatria de la Clínica Galatea, han fet visible una realitat, la del personal sanitari malalt.

"El principal repte és detectar de forma correcta els i les pacients amb migranya i per això és clau una atenció personalitzada, per poder oferir el millor tractament" 

Comparteix-lo:

Subscriu-te als nostres butlletins i forma part de la vida del Campus

Selecciona el butlletí que vols rebre:

L'acceptació d'aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d'aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació, i la seva posterior incorporació en l'esmentat fitxer automatitzat. Podeu exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició adreçant-vos per escrit a web@vhebron.net, indicant clarament a l’assumpte "Exercici de dret LOPD".
Responsable: Fundació Hospital Universitari Vall d’Hebron – Institut de Recerca.
Finalitat: Gestionar el contacte de l'usuari
Legitimació: Acceptació expresa de la política de privacitat.
Drets: Accés, rectificació, supresió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament.
Procedència: El propi interessat.